El bloc de Lluís Aragonès

A mesura que s’acosten dies decisius, tots els ciutadans anem prenent consciència que cal expressar les nostres conviccions sobre els camins de futur del nostre poble. El gran mèrit de la democràcia és que tothom pugui expressar el seu criteri sobre el futur col·lectiu del país on viu.

I les darreres enquestes i sondejos posen de manifest el gran consens social que es viu avui dia a Catalunya al voltant de la necessitat que la ciutadania voti en un referèndum el futur de Catalunya.

Però hi ha importants agents polítics i socials que no volen que el poble expressi la seva voluntat de futur. Que no volen escoltar la veu de poble perquè són els principals responsables i beneficiaris de la situació actual.

La llarga crisi econòmica que patim ja ha posat la por al cos a molta gent. A hores d’ara, tothom que miri al seu costat segur que trobarà ben a prop afectats de la crisi, víctimes i damnificats que han perdut sou, ingressos, feina, casa, futur… I d’aquesta situació se n’aprofiten aquells que refusen la democràcia, aquells que converteixen les lleis en una gran muralla contra el poble, aquells que l’únic argument per a convèncer sobre les bondats de la situació actual és afegir més por a la gent.

Por que no ens estimin, por que no ens vulguin, por que no ens comprin, por que no puguem vendre, por que no puguem pagar, por que ens facin fora… L’àlbum d’amenaces rebudes a hores d’ara ja ha assolit un valor incalculable i segurament demostra una capacitat d’imaginació per a molts insospitada. Però sens dubte, si hi ha un objectiu en aquesta allau de manifestacions tremendistes és que la societat catalana interioritzi encara més la por que ja està vivint i que la seva ment s’acovardeixi davant uns hipotètics efectes catastròfics sobre l’economia catalana.

Quan l’economia necessita més que mai refer-se i obrir camí, aquests grups de pressió que apuntalen la situació actual només ofereixen l’economia de la por. Quan el que cal és oferir solucions, l’únic panorama que saben dibuixar, i ho fan amb un delit especial, és la temença a uns hipotètics impagaments de pensions o de prestacions d’atur, la creació de pànic per la possibilitat d’un boicot, per la hipòtesi d’expulsió de l’euro, de la fugida de capital i de multinacionals, de l’estesa arreu de la misèria i l’atur, com si no ens hagués arribat ja essent espanyols…

Sabent que el diner és poruc i que l’economia necessita condicions per a desenvolupar-se en un context de greu crisi com l’actual, qui insisteix a oferir sempre un missatge de por demostra que no desitja un futur pròsper per a la seva gent ni el seu país. S’entén que en un moment de canvi social i polític com l’actual hi hagi expectació o preocupació, però és inconcebible i un nefast favor al benestar comú dedicar-se en cos i ànima a estendre la por en el futur.

Tanmateix, representants i associacions econòmiques i productives del país estan afrontant aquests reptes amb una serenitat admirable, aïllant-se d’aquest bombardeig constant i defensant l’expressió de la democràcia com a forma de conviure i d’avançar plegats. Col·legis professionals i agrupacions professionals empresarials estan constatant amb serenitat el criteri dels seus afiliats i estan expressant sense embuts que el suport a l’exercici del dret d’autodeterminació cada cop és més gran i es manifesta amb més valentia i naturalitat. Sens dubte, l’economia del coratge és el millor antídot a l’economia de la por.

Article publicat al diari Tribuna Catalana el divendres 16 de novembre de 2012