6 d'abril de 2011
General
1 comentari

Fukushima

I és que al costat del respecte immens per la força de la natura i l’esglai per l’impacte de l’energia atòmica quan es desboca, hi tenim el dolor compartit per la desgràcia humana. També hi trobem, però, el reconeixement i la lloança als valors de la cultura i la societat japonesa: disciplina, conhort i esperit de superació en benefici de la col·lectivitat. Una forma de ser que veiem tant diferent a la nostra… El que se sap fins ara, i les conseqüències que s’aniran coneixent en el futur, marcaran sens dubte un abans i un després per a l’energia nuclear. Fukushima passarà a la història amb lletres contaminades, malauradament. Els accidents de Three Miles Island al 1979 Txernòbil al 1986 van posar al món davant l’obligació de reconèixer que l’home era incapaç de plantar cara a les adversitats nuclears. Aquests grans sotracs van comportar un increment de la seguretat de les plantes arreu del planeta, però ara se’ns ha tornat a demostrar que no hi ha res impossible. 

Trencada altre cop la fe en la infal·libilitat de l’energia nuclear, retornen els dubtes de què passaria a les centrals del nostre país en cas de catàstrofe natural o d’atemptat. L’evidència que la seguretat no està garantida davant imponderables imprevistos genera desconfiança i neguit social davant els gestors d’aquests negocis, ja que massa sovint han posat els guanys empresarials per davant de la seguretat.

A Catalunya ens mirem el desastre del Japó amb ulls coneixedors de lamentables experiències. Fukushima coincideix en el temps amb el judici als responsables de la fuita radioactiva a la nuclear d’Ascó de 2007. I vivim en un país en què més de la meitat de l’electricitat que l’abasteix té origen nuclear i que pot acabar acollint un cementiri de residus nuclears. I si la presa de decisió sobre el magatzem temporal centralitzat ja era tècnicament i políticament difícil i complicada, la nova realitat i la nova sensibilitat social que sorgeix després de l’accident de Fukushima encara posa més de manifest la incapacitat del govern de José Luis Zapatero per a resoldre-la.

Tot i que el cel no coneix fronteres, l’impacte mediambiental de la catàstrofe japonesa segurament que no el patirem, però el món globalitzat sí que n’escamparà l’impacte econòmic. Haurem d’estar amatents a les decisions de les empreses japoneses ubicades a Catalunya, i segurament un sector tan sensible com el turisme, tot i l’atracció del genial Gaudí, també en pot sortir tocat.

Des de la solidaritat amb les víctimes i afectats, hem de creure que un altre futur és possible. Són temps de crisi econòmica i de model i també, com no, d’especulació sobre l’energia. El model de producció centralitzada genera una dependència cada cop més difícil d’assumir. Cada vegada més hi ha major consciència que cal avançar cap a un model energètic renovable de generació més propera al seu lloc de consum. Però caldrà superar amb bona nota aquest anys difícils que ens arriben.

El poder econòmic que ens ha portat a aquest atzucac, el que no té control polític democràtic, és el màxim responsable d’aquest desori. Només si el poder polític és capaç d’obligar que aquest poder econòmic avantposi els interessos de la població per davant dels seus es podran fer plantejaments energètics alternatius i seriosos a la vegada. Només si el poder polític mundial ordena treure el morrió que tenalla el desenvolupament es podrà generar prou energia neta a partir de sol, vent i aigua…

Tecnològicament segur que el procés està molt més avançat del que ens pensem. Però el perill és que la decisió continuï en mans de les grans companyies petrolieres per un costat i elèctriques per un altre. L’èxit de la nostra societat en aquest repte és fer que el poder polític recuperi el poder econòmic: fer que el poder econòmic es democratitzi.

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el 5 d’abril de 2011

Fotografia: www.ecologismo.com 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!