5 de febrer de 2010
Sense categoria
0 comentaris

El meu poble és tan petit… que vol un cementiri nuclear!

La principal mostra de les bondats del concurs per a acollir el cementiri de residus nuclears de l’Estat espanyol és que tots els pobles que s’hi postulen com a candidats són menuts, reduïts i, en algun cas, microscòpics. El municipi més gran és Ascó, amb 1.600 habitants, i el més petit no arriba als 80 habitants, com és el cas de Torrubia de Soria. La dotzena de municipis que s’han anunciat com a candidats, i que encara no han estat proclamats oficialment, se situen en aquesta forquilla poblacional.

D’aquesta forma es constata que, mentre que les grans ciutats opten a jocs olímpics d’hivern o d’estiu per projectar-se al món, les poblacions que tenen a tocar la despoblació humana o ja viuen el seu final, opten a poca cosa més que a un cementiri nuclear per ressuscitar la població i els llocs de treball acompanyades, això sí, d’un centre d’investigació i un viver d’empreses.

Alguns d’aquests municipis tenen una llarga i fecunda història, amb personatges famosos com Santervás de Campos, on va néixer el conqueridor Juan Ponce de León, descobridor i primer governador de Puerto Rico; o bé Torrubia de Soria, lloc de naixement de Casta, esposa del poeta Gustavo Adolfo Bécquer. A aquestes històries tan diferents i llunyanes, Ascó hi aporta com a fites més destacades el passat morisc i la Guerra Civil al front de la batalla de l’Ebre (ambdues d’important potencial turístic) i, tan sols una generació enrere, la divisió social per la instal·lació d’una hipotètica fàbrica de xocolata que en realitat va ser la primera central nuclear.

Després de trenta anys de convivència amb les centrals nuclears, set dels nou regidors de l’Ajuntament riberenc han optat per continuar endavant amb la dependència local a aquest sector energètic. El fet que tant el poble com la seva àrea nuclear hagin perdut població de forma progressiva durant els darrers 25 anys no ha estat obstacle, però, per a optar a engrandir el seu clúster basat en aquest monocultiu industrial. Com tampoc no ha estat obstacle a l’hora de prendre aquesta decisió la mobilització d’oposició d’aquells que creuen que un altre futur és possible, d’aquells que es consideren damnificats perquè la presència de la nuclear limita o espanta altres implantacions econòmiques i d’aquells que, al poble, a la Ribera, comarques veïnes i arreu del país, consideren que Catalunya ja fa una gran aportació solidària en l’àmbit energètic i que les comarques de l’Ebre no es mereixen tenir el cementiri nuclear espanyol, també conegut amb l’eufemisme de magatzem temporal centralitzat (MTC).

La primera part de l’eliminatòria ja s’ha jugat. L’Ajuntament d’Ascó se n’ha sortit amb la seva en un context social local on el gruix de la vida són les dues centrals nuclears instal·lades al municipi i on encara tothom recorda el trencament social que es va viure fa trenta anys. La falta de consens social i polític, ni amb la comarca ni amb el Govern de Catalunya, ha provocat una tensió que li resta punts. L’aparició de tants nous candidats, amb característiques diferents com la centralitat territorial espanyola o bé el fet de trobar-se situades en comunitats autònomes amb govern pronuclear del PP, obre el ventall de possibilitats a l’hora que el govern del PSOE decideixi, i rebaixa la pressió sobre Ascó.

Després que hagi quedat clar que l’Estat no considera que les comunitats autònomes siguin estat perquè en les bases del procés no els ha atorgat cap poder decisori, la Generalitat ha anunciat que farà ús del seu dret a presentar al·legacions i pressionarà per evitar que el cementiri nuclear es quedi a Ascó, única candidata de Catalunya. Caldrà seguir molt de prop l’evolució i el resultat de tot aquest procés, perquè costa de creure que la solució al problema irresolt dels residus que comporta la generació d’energia als nostres dies pugui recaure només en set regidors d’un ajuntament.

Article publicat al Diari de Tarragona (5-2-2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!