Deixem tranquil·les les caixes
La crisi financera i econòmica ha acabat afectant també les caixes d’estalvis catalanes, un sistema modèlic que gaudeix d’una forta implantació territorial i que reverteix una part important dels beneficis que obté en la promoció d’iniciatives socials, assistencials, culturals i de suport a la investigació i el desenvolupament. Aquest model, elogiat arreu, ha arrelat i s’ha consolidat gràcies a la seva identificació amb el territori, el país, la seva gent i per la seva independència, allunyada de decisions polítiques partidistes. Aquesta llibertat d’actuació també els serveix, ara com ara, per afrontar la crisi esdevinguda a escala global i planificar el futur. Replantejaments, fusions i noves estratègies de mercat són algunes de les solucions que aporten. Però atenció, amb això no vull dir que a les caixes catalanes tot sigui flors i violes. De vegades, la gestió no ha estat la més adequada i també hi ha hagut casos en què s’ha volgut estirar més el braç que la màniga per poder ser competitius o créixer més del compte i massa ràpid. A més, a hores d’ara coincidirem que hi ha massa caixes i que l’agrupació de serveis i/o fusions s’ha fet imprescindible per tornar a racionalitzar el sector. Ara bé, aquests canvis no haurien de perjudicar ni els clients ni els treballadors d’aquestes entitats.
Tanmateix, hi ha qui vol aprofitar aquesta situació de readaptació als nous temps per satisfer els seus desitjos més centralistes i intervencionistes. El govern de l’Estat, per ser més clar, ja no amaga les intencions d’aconseguir el control de les caixes per mitjà d’una nova legislació, una reforma de la qual encara no es coneixen tots els detalls, si bé ha transcendit que pretén manllevar les competències de les comunitats autònomes en matèria de regulació de les entitats d’estalvi. El mètode pervers que estan redactant PSOE i PP estableix que les caixes amb oficines en més d’una comunitat autònoma -és a dir, totes- ja no estarien sota la protecció de la legislació autonòmica sinó de la de l’Estat. També es vol facilitar l’entrada de capital privat a les caixes mitjançant les quotes participatives -que tindrien drets polítics-, de manera que es facilitaria que els bancs poguessin comprar caixes.
I això seria fatal. No podem permetre reproduir el joc partidista en el model de caixes català, ni podem caure en l’error de Caja Madrid, convertint una entitat d’estalvi en una arma político-financera al servei del partit de torn. El model català de caixes funciona, i funciona bé, i l’avala una trajectòria nítida i sincera d’arrelament al territori, a la societat, al país, i cal que això continuï sent així, allunyant-se de criteris polítics partidistes amb interessos difusos. L’Estat, tal com ha fet fins el govern de la Generalitat, ha d’acomboiar aquesta nova realitat i, en tot cas, si planteja ajuts econòmics no ha de ser des d’una posició intervencionista centralista i rapinyant competències a la Generalitat.
(Article publicat al Punt el 16/07/09)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!