L’esgotament d’un sistema

L’acceleració de la història és una de les constants de certs moments de la història dels pobles. Si ens asseiem a recordar on érem pocs mesos enrere, ens podríem imaginar que un matí d’alegria feinejant a l’hort ens hauria vingut de gust taral·lejar la cançó d’Els Pets Jo vull ser rei.

Però no ens hauríem imaginat que aquest estiu ja ens l’haurien canviat, i no hauríem estat nosaltres els afortunats coronats de sang blava. Potser hauria estat més fàcil endevinar la simbologia primigènia d’un relleu monàrquic espanyol del segle XXI: constitucionalment militar i amb visites als toros, Catalunya i el Vaticà

Les perspectives socials i econòmiques per a l’estiu són ben diverses, i depenen del cristall amb què les volem mirar. Només amb una pinzellada veiem que es creen nous llocs de treball però en baixa la qualitat. Ens insisteixen que creixen vendes al comerç minorista, però baixen mitjanes de despesa per venda. Ens rebaixen l’IRPF per a millorar l’economia els mateixos que al principi de la crisi la van enterrar a pujades, i aleshores també deien que ho feien per a millorar-la. Els gestors continuaran superats per la incertesa constant que provoca tanta màquina de producció legislativa del govern espanyol en tots els sectors econòmics. I potser un bon aire bufarà per a les revistes del cor, que intentaran reviscolar amb la renovació de la corona borbònica…

Des del punt de vista majoritari català, el sentit dels canvis que imposa el PP continuaran vistos com una regressió constant. Tant hi fa si parlem de la reforma de la llei de l’avortament com de la recentralització de l’Estat i la decisió pública o la residualització dels serveis públics i del benestar dels ciutadans.

I entre tanta voràgine de canvis generats al km 0, hi ha àmbits que continuen opacs, sense solució legislativa ni econòmica ni social. A qui li interessa que no s’afrontin? A qui convé que es mantinguin? L’anunci de la recent campanya de la renda ha portat cua i ironies, les inspeccions exemplars a futbolistes i famosos tenen molt d’actuacions de cara a la galeria… però quan la consciència social creu que Hisenda no som tots, és que realment no s’afronta l’epicentre del problema.

Quan l’administració no disposa de dades fiables del frau fiscal, l’evasió d’impostos i l’economia submergida… quan el sindicat estatal de tècnics d’Hisenda Gestha aporta dades i calcula que un 71% del frau fiscal, només a Catalunya, l’efectuen les grans empreses i corporacions… quan el ciutadà del carrer percep la pressió fiscal com insuportable i que no es correspon allò que paga amb els serveis públics que percep, i aquest sentiment esdevé continuat en el temps, s’han posat els fonaments d’una greu crisi en la solidaritat i en l’ascensor social. Aquests són fonaments necessaris per a la continuïtat d’àmplies capes mitjanes i d’una societat que no estigui estripada per una desigualtat social continuada i creixent.

I quan el ciutadà arriba a la conclusió que el règim actual ni aporta ni aportarà canvis en qüestions clau de la convivència social com aquests, aleshores acaba arribant a la conclusió que l’única forma d’intentar-ho és donant suport a l’arribada d’una nova llei, d’una nova base de convivència. Perquè l’actual ja no té solució, per més que li canviïn la cara.

Aquest estiu serà fonamental en la preparació per a l’arribada del gran canvi polític, social, econòmic i cultural de Catalunya. Dia a dia ens demostren que l’agenda nacional i l’agenda social només poden avançar lligades. Perquè saben que, tornant de vacances, juntes poden completar la V de Victòria.

Article publicat al diari digital Tribuna Catalana, el dimecres 9 de juliol de 2014. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *