Lluçanès Terra de Transhumància

Carme Muntaner, de l’ICC, en presentar el mapa del Lluçanès que inclou els camins ramaders de la comarca (Foto: Teresa Parareda/Solc)

Més de 100 persones a la 3a Jornada de transhumància de Solc

L’associació Solc, música i tradició al Lluçanès va celebrar, el cap de setmana passat, la tercera Jornada de Transhumància organitzada per l’entitat. La primera es va celebrar l’any 1997 i la segona va ser l’any 2011, totes al local social de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

L’edició d’enguany se centrava en el projecte “Lluçanès, terra de transhumància”, lema de les jornades del 2011 i d’enguany, amb la intenció de plantejar propostes de treball de cara al futur. A més, la participació de pastors explicant les seves experiències al voltant de la transhumància o la projecció d’una pel·lícula de la directora italiana Valentina de Marchi, van ser els aspectes centrals de les activitats dutes a terme.

(Continua)

Lluçanès, terra de transhumància

Després de la salutació de benvinguda a càrrec d’Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, es donà pas a explicar aquesta proposta que presenta l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i que planteja la necessitat de proposar iniciatives de cara al futur al voltant dels camins ramaders i l’activitat de la feina de pastor a la comarca. En aquest sentit, Solc planteja que hi ha una feina feta, gràcies al Grup de Treball de Transhumància de Solc que ha permès identificar els diferents camins ramaders del Lluçanès, fixar les rutes principals en un mapa –editat l’any 2007 amb la col·laboració del Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya- i, a partir d’un conveni amb el Consorci del Lluçanès, dur a terme la senyalització de les rutes principals. Amb aquesta base, es pot pensar en propostes de futur, al territori i en col·laboració amb altres grups i territoris. En aquest sentit, es va presentar el blog de la campanya (http://blocs.mesvilaweb.cat/llucanes2); es va informar de la proposta de ruta estable temàtica “Del malader a la calma”, a càrrec del seu impulsor i col·laborador de Solc, Joan Rovira; es va informar de l’interès de l’ajuntament de Lluçà de ser un dels nusos de comunicació, informació i dinamització d’aquesta ruta, o de la proposta de treballar temes relacionats amb l’artesania i els ramats o els pastors.

Rutes i camins… i sorpresa!

La segona part de la jornada va comptar amb la presència del dinamitzador del Camí del Lluçanès, una iniciativa del Centre d’Estudis del Ripollès, Antoni Llagostera , que va explicar l’experiència de fer aquesta ruta els darrers dos anys, començant a Sant Martí d’Albars i anant fins al Pla d’Anyella. Llagostera es mostrà molt interessat en la col·laboració amb aquest projecte de ruta estable des de la marina del Penedès i fins al Pirineu.

Carme Muntaner, membre de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, va protagonitzar una intervenció informativa sobre la feina de l’ICC i les controvèrsies sobre les seves funcions a l’hora d’establir validesa a determinades rutes i, en aquest sentit, a la incorporació dels camins ramaders als mapes, tenint en compte que molts cops els camins no estan catalogats i per aquest motiu no se’ls dóna validesa legal. En acabar la seva intervenció mostrà, com a primícia absoluta, el nou mapa de l’ICC del Lluçanès, en el qual s’hi inclouen els camins ramaders de la comarca, amb una senyalització provisional –així ho precisa- en el tram del càmping d’Olost.

Martí Vall, del Solc, va explicar la ruta que l’endemà seguirien els participants de la caminada que aniria de Santa Eulàlia a Alpens i tornada, pel camí ramader central.

Experiències de pastors

La tercera taula va ser protagonitzada per tres pastors. Per una banda, Josep Coma, un pastor de Quralbs jubilat, que explicà la seva experiència de transhumància durant molts anys i com aquest món ha anat perdent importància i pes i ha obligat molta gent a anar abandonant. Per altra banda, Joan Picas, Magnet, majoral del Pla d’Anyella, també va explicar les seves vivències actuals i remarcà les dificultats dels sector, molt condicionat pel tipus de feina i la necesitat de coneixement de l’ofici. Desitjà sort a l’escola de pastors del Pallars, però es mostrà escèptic sobre els resultats.

Seguidament, Ernest Sitges, de la Pobla de Lillet, va explicar el món de les esquelles i el coneixement que tenien els pastors antigament dels sons, els moments del seu ús i les funcions, en els ramats i en la vida rural.

Compagno orso

L’antropòloga i directora de documentals, Valentina de Marchi, vinguda d’Itàlia, com ja va fer en la jornada organitzada l’any 2011, va presentar un seu documental, Compagno orso –Company ós-, que explica les difícils relacions entre pastors, ramats i óssos a la zona de les Dolomites. La filmació, que va tenir una molt bona acollida, havia estat presentada al festival Picurt, d ela Seu d’Urgell. De Marchi va presentar el documental ja subtitulat al català.

Sopar i gresca de pastors

Per tancar la primera jornada, una setantena de persones, entre assistents, pastors i organitzadors, van sopar al mateix local social de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Un menú a base de cigrons i xai lluçanès, al qual hi van prendre part una trentena de pastors vinguts de diferents comarques, va donar pas a l’actuació de l’Ernest Sitges, component del grup Surti com surti, acordionista i cantant, amb Josep Font, el Rei, de Sant Feliu Sasserra, i que va comptar amb la col·laboració de l’Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà i cantadora, en un parell de peces.

Caminada

35 persones van prendre part en la caminada per una part del camí Central de transhumància entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens, amb parades i comentaris a diferents indrets destacats del camí. Al Casibno d’Alpens es va oferir un aperitiu als participants i van refer el camí fins al punt de sortida.

Solc, música i tradició al Lluçanès valora molt positivament aquesta 3ª Jornada de transhumància i creu que s’obren importants línies de treball de cara al futur vinculades a les rutes, als productes derivats del bestiar o a l’edició i difusió de materials. D’altra banda, Solc considera molt important que els camins ramaders es vagin incorporant a mapes i bases cartogràfiques, fet que ajudarà a garantir el seu coneixement i la seva continuïtat.

Igualment, Solc, música i tradició al Lluçanès vol agrair a tots els ponents, a l’ajuntament de Lluçà, als establiments i persones col·laboradores i a l’IRMU la col·laboració i el suport per dur a terme aquesta 3ª Jornada de transhumància al Lluçanès.

Lluçanès, 29 d’octubre del 2013

Avui, amb motiu de la 3a Jornada de transhumància de Solc, obrim aquest blog que vol ser l’indret on relacionar-se amb la història i l’activitat feta, però també amb les propostes de futur que la transhumància, els pastors, els ramats, l’artesania, el territori, les associacions i les institucions ens proposin i duguin a terme. Un espai de recull i d’inversió per a una activitat que ha donat forma i personalitat a la comarca del Lluçanès. Esperem que us hi trobeu a gust i que ens ajudeu en aquest camí. Un espai que neix amb la col·laboració de LaRella.cat i anirà creixent de la mà de Solc, música i tradició al Lluçanès.

Lluçanès, terra de transhumància

L’any 1994, Solc, música i tradició al Lluçanès organitzava la primera ruta de transhumància en el marc del cicle de música i cultura popular que durant 20 anys ha dinamitzat una part important de l’activitat cultural a la comarca.

(Continua)

Des de llavors, una feina constant de recuperació de la xarxa de camins ramaders del Lluçanès ha permès posar al descobert un importantíssim patrimoni de més de 300 km d’aquests camins, que actualment tenen la seva concreció en un mapa editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i en la senyalització de les quatre rutes principals fruit d’un conveni de col·laboració amb el Consorci del Lluçanès. Aquestes rutes han estat incorporades al mapa de la xarxa de vies principals de Catalunya editat per la Fundació del Món Rural. Una feina que ha estat possible gràcies a l’interès i el voluntariat dels membres del Grup de Treball de Transhumància de Solc, al llarg de més de 15 anys de d’activitat.

Tota la feina feta fins ara planteja moltes possibilitats de cara al futur, com ho demostra l’interès creixent envers aspectes del patrimoni com són els camins ramaders o tot el que els envolta, esdevenint elements dinamitzadors del territori des del punt de vista cultural, professional, turístic, artesanal, econòmic… Per aquest motiu, des de Solc, música i tradició al Lluçanès s’impulsa aquesta proposta –Lluçanès, terra de transhumància- que vol interrelacionar diferents aspectes vinculats a la transhumància al Lluçanès i impulsar projectes diversos que s’hi refereixin, amb la intenció d’afavorir propostes que ajudin la gent del territori i el mostrin als visitants des de la seva pròpia personalitat, lluny dels cromos pensats per als passavolants que poden arribar a convertir un territori en un aparador buit de gent i de personalitat.

La feina dels pastors, els productes alimentaris, el coneixement del territori, la memòria dels camins, els oficis artesans, l’intercanvi comercial… un munt de possibilitats se’ns obren al davant i que la petjada de la transhumància ens pot facilitar aquí, al Lluçanès, terra de transhumància.