12 d'abril de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Joan Crosta

Avui ha tingut la gosadia d`atacar vilment i de forma covarda una persona com la Carme Laura Gil, una dona que li dona mil voltes, tant en qualitat humana com amb dignitat personal i nacional. Avui, Carme estem amb tú, encara més que mai, davant de les insidies, mentides i misèries de`n Joan Crosta.
Aquest home amb aspecte d`aparatxnik soviètic, i amb ambició d`esdevenir-ne per poder exercir la censura soviètica a casa nostre, enviant al Gulag a tants periodístes tossuts que segueixen pensant en català i en Catalunya per sobre de tot. Però ara ja no només periodistes, sinó qualsevol persona que alçi la veu per denunciar com la crosta espanyolista ens està corcant tot els nostre àmbit nacional, per tal de convertir-nos en una simple regió d`Espanya, on personatges tant oblidable com aquest, puguin exercir la seva fosca, grisa com el plom, anihiladora i anorreadora de la nostre realitat nacional: Virrei de la metròpoli, amb dret d`ajusticiar a tots aquells que no s`adiïn a la seva voluntat.

Tenim un govern ( ja és molt suposar això) que dona la Creu de Sant Jordi a una persona que ha signat el manifest aquell infame del Castellà com a llengua única, al costat de gent tant indigne com el mateix manifest. Una persona així no pot rebre mai la Creu de Sant Jordi, per molt que en Joan Crosta s`emprenyi contra aquells que denuncien aquest acte absolutament indigne d´un govern on la indignitat ha niat ja fa molt de temps.

En Joan Crosta forma part ja de la història tèrvola de la transició, del joc brut amb els immigrants ( Col.lectiu Crisol), de la negació permanent de la nostre llengua ( L`ajuntamentde BCN socialista des de fa 30 anys encara no té un manual d´utilització de la llengua pròpia de Catalunya, de la Loapa i tantes altres misèries que personatges com ell han dut a terme a la nostre terra.

Per aquesta gent, Joan Crosta, Zaragoza, Iceta i tants d`altres, tot allò que no sigui acceptar el status quo actual, acceptar l` espanyolització de Catalunya, callar davant del robatori més gran que es fa a Europa, i tancar els ulls a la mort de la nostre llengua, si, tot el que no sigui això en diuen independentisme radical.

Ells que han fet de la misèria la clau de volta de la seva política, de la indignitat centralitat, i de la renuncia mediocre,  seriositat, ara ens titllen de radicals.
El voler la llibertat de la teva nació no se`n diu mai radical: Eren radicals en Jefferson, Washington i tants d`altres?? So haguessin estat Catalans a Espanya serien uns radicals. Oi Joan Crosta.
El socialisme català ( Federació del PSOE) ensenya tant les seves vergonyes que comença a veure ja els seu final com a partit català, sent el que ha estat sempre: un delegació del PSOE, el vigilant a la colònia. Les mentides comencen a no sortir rendibles, i posar sempre Catalunya en tercer  lloc per darrera del PSOE, d`Espanya i de`n ZP els hi passarà factura.

  1. Això reconforta. En Ferran duu la seva campanya contra el nacionalisme català, que és la del socialisme, de totes les maneres possibles. El fet lamentable és que el conseller de Cultura (ERC) hagi proposat al Govern que s’atorgui la creu de Sant jordi, nascuda per a distingir les persones que defensen la identitat catalana, a Matute, una escriptora magnífica que només ha escrit la seva obra en castellà. És la maniobra de la confusió identitària col·lectiva. Gràcies. Bona Pasqua!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!