27 d'abril de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Esquerra i la prostitució d`uns ideals

Si algun dia l`Avi eixequés el cap, i veiés el que els seus successors estàn duent a terme, s`emprenyaria tant profundament que marxaria del partit que ell va fundar, pot ser , seria expulsat per ser nacionaliste sense ideològia.

L`abandó permanent dels ideals nacionals per deixar pas a uns ideals ideològics, que ens haurien d`explicar en què consisteixen, l`abandó de les seves responsabilitats nacionals en el govern ( medis de comunicació cada dia més espanyolistes, enfonsament de catràdio, tercera hora de castellà……), les teories que sense ideologia no hi ha nació ( En Carod com a filòsof polític no té gens de futur) la pluja daurada fina que ens havia de dur a Itaca, i ens esta duent cap a Madrid, i tantes incongruències més,està arribant a un extrem, que per indefensables que són, porten a  la seva direcció, a tancar-se com un grupúscul qualsevol, fent fora a aquells que no diuen sí a tot.
Se`n recorda la gent de les expulsions permanent que hi havia a l`esquerra ja fa anys, amb la teoria Staliniana que el partit només es purifica mitjanánt les expulsions, els judicis i les purgues? Amb el passat marxista d`alguns, s`entén perfectament aquesta tornada a un fosc passat.
Han fet abandó del patriotisme de`n Macià, i ara defensen el patriotisme de`n Montilla, que evidentment, es refereixen a pàtries diferents. L`aplaudiment constant des del PSOEde Catalunya a totes les mesures contra aquells que són independentistes de pedra picada, ja ens fa veure de quin peu calça la direcció actual. L`enorme mal que estan fent al país, només es pot concebre des d´una immensa misèria moral, que ha corcat de forma definitiva les ments d`aquesta direcció.
En Jaume Renyer abandona el partit, en Joan Carretero és expedientat. La rectitud, la dignitat, el patriotisme i  la honorabilitat són convidats a marxar o marxen directament.
Tantes esperances generades, tants desitjos somiats, i un desencís tan brutal.
Espero que Catalunya, sabrà en el seu moment, posar-los definitivament al seu lloc, que no és, ni serà mai, el Fossar de les moreres.

  1. A veure companys, de què collons serveix estar hores i hores miodificant els estatuts si a l´hora que cal no els apliquem? a lleida es decideix continuar amb les assemblees en contra del que proposava la direcció. cap problema. ara bé, en carretero ja fa temps que vulnera els estatuts del partit i per tant arriba un moment en el que s´ha de dir : ja n´hi ha prou, si no et va bé, fas el teu partit i endavant. el messies de la cerdanya té qil que volia : protagonisme a cost zero. A veure què farem d´ara endavant : com el pi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!