L `home quan se sent feble tant intel·lectualment com moralment, té la tendència natural a buscar culpables externs que expliquin aquesta seva feblesa moral. I en aquests culpables hi veu reflectida la seva feblesa i la seva baixesa moral.
Si aquesta tendència natural dels febles, que no és més una forma estranya d`albirar la mediocritat existencial d`aquests individus, és cou durant anys dintre d`una ideologia tancada, d`una ideologia científicament certa, d`una ideologia moralment superior a qualsevol altre, en ambients ideològicament tancats, ja que tenen la raó cientiífica, on només els iniciats en aquestes veritats revelades hi són admesos, s`entén que amb el temps, en veure que aquests castells de fum de veritats incontestables,amanides en crims necessaris per mantenir-les vigents a qualsevol preu ( crims moralment superiors acceptats per defensar aquesta moral superior), acabin en fixacions alucinògines de caràcter greu.
I aquest és el cas de`n Joan Crosta. Les velles teories criminals han mort i l`han deixat orfe. Les seves frustracions, que són causa de la seva feblesa moral, les seves limitacions per entendre el nou escenari, la seva incapacitat natural que esdevé de la seva mediocritat existencial, de tot això en fa culpable la seva pròpia nació, contra el desig de la seva nació d`esdevenir lliure. Quan més avança aquest desig, i més es moren les velles idees d`abans, amb més força es regira, com una fera ferida, contra la seva nació, culpable , a ulls seus, del pendent infinit on aquelles idees i els seus iniciats, estan caient cap a l`oblit de la història.
Ell està sotmés a la nova realitat i la seva nació, terme que ell no accepta per seguir anant contra gran part de les seves dèries de sempre, en vol deixar d`estar.
Vol retornar al passat, on poder ofegar els desigs de llibertat dels altres en nom d`una moral superior, on ell, com a jutja de la història, pugués imposar-la, sentint-se protegit pel bé superior que pretèsament defensa.
Es veu assegut en un despatx fosc, on la grisor del buit es combina mortalment amb la negror dels moralment iniciats, buscant i perseguint displicentment, atots aquells que en la seva ofuscada opinió posen en perill aquesta moral superior.
Els persegueix sense descans, els vol anihilar, fer-los desaparèixer del seu mon ideal, on tots sotmesos, agenollats i cap cots, donaríem gràcies per deixar de ser el que som, per oblidar el nostre passat i sentir-nos membres d`aquesta nova moral, on la nostre nació culpable, és anorreada de forma definitiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!