6 de març de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Franquisme i Socialfeixisme Espanyol

Un cop més el que deia en J. Pla s`ha complert: No hi ha res més igual a un espanyol de dretes que un espanyol d`esquerres.

Però entenc que encara podem anar més lluny i estendre-ho a que finalment els hereus del franquisme i els fills de la “ democràcia espanyola” han unit les seves forces per aconseguir, amb els mitjans que calguin, foragitar el nacionalisme basc del govern. Que la majoria social sigui nacionalista no té cap mena d`importància. S`omplen la boca de ideologia, d`idees, de progressisme: mentides. Són els espanyols de sempre, són l`Espanya roja abans que rota ( en aquests cas abans franquista que nacionalista). Ara toca Euskalherria i després……No crec que serveixi de res avisar a ERC. Ja ha esdevingut part del problema i no de la solució. A ERC li hauríem de dir em veu alta: És l`eix nacional, imbècil¡¡¡¡¡

Tot si val els mitjans: lleis que a qualsevol país de tradició democràtica enrojolaria el govern ( imaginen a les Illes Britàniques, prohibir l`elecció del Sinn Fein..), jutges que rifen sentències, Tribunal Suprem a les ordres dels hereus del franquisme, medis de comunicació obertament profeixistes, altres medis de comunicació condemnats al silenci ( ai les subvencions…),persecució sense parangó a la cultura de tot un poble ( diaris, tabernes, associacions culturals…..) i tantes malvestats més que seria impossible detallar.

Avui, he sentit el seu odi incurable a Euskalherria. La seva ànsia de venjança, d`anihilar un poble diferent, d`anorrear per sempre més la seva llengua i la seva cultura. He sentit l`odi brollant d`aquests boques assedegades de sang. Han olorat la sang, i quan  la bèstia olora la sang de la ferida que ella mateixa ha provocat, salta brutalment a matar, a esquinçar la carn, a rebolcar-se en el fang sanguinolent de la víctima, on els seus companys de viatge hi són convidats.

Però s`equivoquen. És un poble que ha estat castigat per ser el que sempre ha estat, un poble que li han prohibit la llengua i la cultura, un poble torturat per no deixar-se dominar, un poble assassinat en nom de la pau i de l`unitat.

El seu odi és la nostre força i  els farà perdre. La sang vessada els ofegarà. La nostre estimació infinita pels nostres pobles, el nostre sentiment vers el que som, els durà al fracàs estrepitós on sempre arriben tots ells fills de l`odi.

I a aquest poble no el callaran: alçarà la seva veu un altre cop, pot ser ensangonat com en el passat, però a un poble com aquest no el venceran mai.

I aquest admirable poble es posarà dempeus definitivament per assolir la llibertat definitiva.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!