20 de gener de 2009
Sense categoria
6 comentaris

Carta oberta a l`estat d`Israel,

Amics Israelians,

Malgrat el soroll que heu pogut sentir aquests dies des de la meva nació, Catalunya, permeteu-me feu-nos avinent el següent:
Som molts els que hem estat, estem i restarem al vostre combat per la supervivència del vostre estat i per la lliberta que representa, en una zona envoltada de islàmic-feixistes.
Com us he dit al començament, hi ha hagut molt de soroll envers la vostre actuació a la franja de Gaza, on manifestacions per la pau, que tant vosaltres com nosaltres, signaríem sense cap objecció, es varen convertir en actes on es cridava en favor de Hamas, es mostrava un encaputxat amb pistola, es cremaven banderes israelianes i es comparava Gaza amb l`Holocaust, i fins i tot, en una revista indigne s`atrevien a amenaçar a singulars intel·lectuals catalans pel simple fet de fer costat a Israel. 

Des del nostre recolzament al vostre Estat, des de la nostre amistat, si que podem dir-vos que tampoc heu actuat sempre de la forma correcte i amb el cap fred. Però vosaltres, sabeu, que quan els amics ens diuen la veritat o el que ells pensen, no ho fan mai pel desig de fer mal, sinó ans al contrari, per anar tots plegats en busca del nostre futur en llibertat.

M`agradaria que la immoralitat de certs dirigents del nostre país i de part de la gent d`esquerra, que no oblideu, ideològicament prové del comunisme, una infermetat que provoca un enorme grau de dogmatisme i ceguesa envers la realitat, i pel que sembla, no hi ha tractament possible, no la féssiu extensiva a tot el poble de Catalunya, poble que ha vingut defensant l`Estat d`Israel de bell antuvi. Nosaltres som un poble que varem defensar la nostre llibertat ara aviat farà 300anys i la varem perdre. Mai més hem sabut com reconquerir-la. Per això, molts volem i desitgem que Israel sàpiga defensar la seva llibertat sense por, perquè per experiència pròpia, un cop perduda, aquesta ja no torna.
Perquè sabeu el seu altíssim grau d`estulticia, demanen la llibertat per Palestina, quan són incapaços de demanar la llibertat per la seva pròpia nació.
Com ja podeu entendre, els risc de demanar la llibertat per Palestina, el de insultar a un estat que no sigui l`Espanyol, crema banderes que no siguin l`Espanyola,no té cap risc i surt gratuït. I per aquests nostres polítics mediocres, inútils, incapaços, és una manera fer-se una foto i sortir de les seves misèries quotidianes.
Per últim, penseu també, que Israel és un aliat de EEUU, i pels comunistes és el centre del mal. Si fóssiu un aliat de Xina o de l`antiga URSS, seríeu proclamats com a defensors de les essències de l`esquerra internacional. Pregunteu-lis que varen fan quan Rússia va envair Georgia,  amenaça els països bàltics  a Ucraïna, o quan Cuba empresona els dissidents polítics.
Suposo que ja sabeu la resposta.
Només repetir la petició que no poseu a tota la nació catalana sota el mateix paraigües d`aquesta minoria sorollosa, cega, dogmàtica, comunista i mentidera.
Som dos pobles que lluitem per la nostra supervivència i per la nostre llibertat, i això mal que pesi a molts, és irrenunciable.

  1. Israel, ja és un estat i em sembla molt bé que es defensi dels enèmics. Però hi ha molts altres pobles, com el català i el palestí, que no en tenim i lluitem per la lliberat.
    L’Estat d’Israel, és una potència militar, ara li cal trobar altres formes i maneres per a consolidar-se com a poble. Solament amb la força de les armes, mai aconseguiran conviure amb els altres pobles.
    La llibertat si no va acompanyada d’altres paraules com justícia, respecte, tolerància i democràcia, mai aconseguiran la pau.

  2. Més de 1.300 morts i una regió -Gaza- destruïda brutalment en un 25% i tu entretenin-te en frivolitats del tipus esquerra-dreta o islamisme-sionisme.

    Quan a la política, als idèolegs i als analistes els importin més les vides de les persones (palestines o israelianes) que les collonades, començarem a anar bé.

    Mentrestant continuarem vivint i veient els horrors que tant de sofriment comporten a tanta gent d’arreu.

  3. M’he quedat bocabadat! I quin exercici de cinisme, mare de Deu! Ei! només una cosa ben certa, ningú no pose sota el mateix paraigua, la minoria sorollosa i el rovell de l’ou de la neciesa. No emprenyem!

  4. És evident que perdre els orígens és cardat, però si a més perds els papers i el senderi, estàs perdut.  Convindria que t’ho fessis mirar, perquè aquí qui lluita per l’autodeterminació no són pas els criminals sionistes de l’estat d’Israel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!