Sembla mentida però les coses no han canviat tant després dels anys transcorreguts des de la dictadura a la semi democràcia que estem patint.
Des d`un editorial brutal com feia anys que no es veia contra el nacionalisme català, fins al semàfor vermell d`avui contra el govern de la Generalitat per haver defensat aferrissadament el nostre país ( dic país ja que la Vanguardia no en parla mai de Nació) enfront dels atacs bruts,falsos, fastigosos i repugnants de la revista The Economist. Segons la Vanguardia no ens hem de defensar així. Com sempre, proclama la necessitat de tenir el cap cot i demanar perdó contínuament pel fet de ser català i de voler-ho seguir sent.
És la mateixa tàctica d`aquella veu engolada, que parla des de Madrid, representat del mateix diari, que ha tingut sempre un discurs semblant: La culpa del odi al català és nostre ( si visqués en F.Ferrer i Gironés¡¡¡) per reclamar el dret a la nostre llengua, per dir prou al espoli fiscal, per reclamar que ens deixin ser i viure el que volem ser.
Què dirà aquesta Vanguardia Española, quan vingui el nou espoli que s`està preparant a Madrid: l`espoli del estalvi català, via la compre de caixes catalanes per les foràneas?
Un altre cop ” La Vanguardia Española” ens ha tornat a traïr. Potser ja ni ha prou, i tots aquests catalanistes que compren el diari del compte, haurien de començar a pensar-s`ho seriosament i tornar a la gloriosa època de`n Galinsoga, fins aconseguir la fi d`aquest indigne director.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!