16 d'octubre de 2008
Sense categoria
6 comentaris

De què riuen aquest parell?

De què poden riure aquests dos membres del PSC, espanyolistes sense remei, que tenen per objectiu l`anihilament de la nostre nació, el seu anorreament i la seva dilució com a provincia espanyola.
Quina juguesca ens estan preparant? Riuen potser del estatuticidi que estan preparant els seus amics de Madrid? Riuen de la pèrdua de dignitat de la nostre nació amb la repugnant maniobre de`n Saura? Riuen de les malmeses fiances de la Generalitat i que els seus amics de Madrid no ens en donaran ni un€? Riuen potser del immens espoli fiscal que els seus amics han dut a terme aquest anys??
Riuen del vergonyós pressupost del gran mentider ZP que no reflexa ni de bon tros el desastre actual, posant unes xifres que hom sap, des del principi, falses?
Riuen pels enganys que ens han fet, riuen per haver-nos engalipat tants cops, de les mentides que diuen i repeteixen els seus indignes representants mediàtics?
Riuen potser, perquè saben, que passi el que passi, guanyaran, ja que coneixen perfectament l`ètica, la moral, i la dignitat dels nostres dirigents?

Potser això i moltes coses més.

  1. Riuen de què va uns anys van arribar amb el Sevillano, i ja controlen el país, i ho fan amb les urnes, ni Franco ho hauria fet millor.
    Riuen, de lo rucs que som.
    Riuen perquè han enganyat la societat civil més impresentable de tota la Europa occidental.
    Riuen, perquè la història diu que quan entren en una institució, ja no han tornat a sortir.
    Riuen de tu, de jo, de nosaltres, de tots els que ens estimem un país culte, democràtic i avançat.
    Riuen del fet de fugir del caciquisme, i ara gaudir del se caciquisme.
    Riuen, de que qui els ho hauria dit, a ells 40 anys enrere, a cavall del Sevillano, poc s’ho pensaven que anaven a viure en una societat tant desballestada i malaltisa.
    Riuen, riuen i riuen, i res no diuen, com “la madame”

  2. Ho sento, en el fons us equivoqueu tots.  Senzillament riuen perquè mentre estan abraçats és controlen les mans i no es poden clavar cap ganivetada a l’esquena un a l’altre, que és el que voldríen.

    A nosaltres els catalans ja ens tenen tant domesticats que ni s’ho plantegen tot això que dieu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!