23 de setembre de 2008
Sense categoria
1 comentari

El jorn dels miserables

En questió de poques hores, la valentia, l`ambició, la lluita per la dignitat de la nostre nació i pel benestar del nostre poble s`esvaït.

Primer, una declaració d`aquesta institució mediocre, de democràcia absent, de fidelitat escassa a la nostre nació i mantinguda  obligatòriament amb els diners de les nostres empreses, rebaixant els seus plantejaments inicials respecta al finançament a la meitat, posant una catifa vermella a les idees de`n Solbes, per negar-nos el que ja fa tant de temps hauríem de tenir.
Un cop més posan per davant l`estat maldestre i lladre del espoli que la pròpia nació a la que pertanyen. Tampoc d`aquesta organització em podíem esperar molt més, coneixent el seu paper durant la negociació del estatut.Han tornat a posar un preu molt baix a la seva ambició, fixada pels mercats regulats i els oligopolis lleials ja sabem a aquí.

En segón lloc, el PSC s`oblida de les promeses, i torna al lloc, que fidelment, mai hauria d`haver abandonat: l`espanyolisme més abrandat, sense fissures.
El PSOE per damunt de Catalunya. I després  parlan de polítiques socials amb un cinisme de tal grau que fa ,fins i tot ,enrojolar-nos.
És el PSC de sempre: el de la LOAPA, LOFCA, el de les esmenes el dia següent d`aprovar l`estatut, el del secessionisme lingüístic, el de la tercera hora, el que nega els nostres drets històrics i tantes més.
Ja és hora Srs. d`Esquerra, de fotra`ls fora del nostre govern per sempre més. Moció de censura i al carrer. I a les hores els partits catalans a negociar de debò el finançament, tenint en compte l`objectiu final de llibertat pel nostre poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!