Com sou del morro fort i heu decidit desempallegar-vos d’aquesta genteta: una volta més de cargol. Afirmeu en un exercici d’assertivitat: "No sempre, però sovint, el "flamenquito" em sembla una música que em fa venir caguera i que trobo molt, però que molt tova. I cursi. Espantosament cursi." Reconeixeu, desolat, que teniu un problema perquè creieu que cal ser respectuós, amb totes les músiques. Ho heu provat però no us en sortiu. Posant ulls de boig, afirmeu que us emprenya tant, que algun cop heu hagut de llençar un aparell de música per la finestra o apedregar un "cursicotxe" amb flamenquito a tot drap. Ja disparats, continueu: "Prefereixo en "Gaby, Fofó i Miliki a aquella músiqueta". "I què me’n dieu de tots aquells diminutius en "ito"; "cuchillito, corazoncito, amorcito, etc"! Suggeriu d’usar el diminitu aragonès "ico" per a espolsar la cursileria flamenquil. De fet, Intenteu ser positius i ajudar a dignificar el gènere i us n’haurien d’estar agraïts. Poseu l’exemple d’un flamenquito cantant: "… doctorsico, man destrozau el corasonsicooOOOooOOoooo, ayayayyay-y!" Sona menys afectat que allò del "doctorsito", oi? (important acabar amb aquest "oi").
L’escàndol ja està servit. Els vostres acompanyants puretes us insulten i us diuen de tot: "ranci", "catalanufu" (se suposa que no són racistes) entre d’altres perles.
Vosaltres, tan panxos, canvieu de terç: us adreceu amb fermesa al que seu al vostre costat i li demaneu, mirant-lo de fit a fit, 20 euros. És un paio absolutament imbècil. I és clar, que vosaltres ja us heu assegurat que el tal paio no tingui ni mitja bufetada. Sou provocador, no pas ruc. La víctima és un d’aquests bonscatalanets plens d’autoodi i que sempre està demanant perdó per ser català. Vaja, que no podeu amb ell. El tio es pensa que aneu de broma, i quan insistiu amb absoluta serietat i els ulls de boig que tan heu assajat, es resisteix. En el fons és català i li costa esquitxar 20 pàfies. Li expliqueu que passeu per un mal moment i us calen diners. Feu entendre sense acritud, que els considereu un "nens pijets" amb gustos de burgesets, fent una relació directa entre la defensa a ultrança del "flamenquito", la denostació de la sardana i la pijeria. Finalment, amb parsimònia i un somriure dolç, us aixequeu de la taula sense els eurets, perquè no es tracta d’ostiar el personal, tot i que en teniu força ganes. Precisament us acabeu d’apuntar a "Violents Anònims"… Visualitzeu un buda gegant, més gran que la torre Agbar i tot, i aconseguiu calmar-vos. Allegeurit, abandoneu per sempre més aquella colla de lluços presumits. Evidentment, marxeu sense pagar cap dels gin tonics que us cascat, constatant amb alegria que, malgrat l’opinió de Luis Buñuel, la provocació encara es possible.
per Rot Stewart, des d’Atenes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hauria dit mai que veuria junts els gustos musicals sardanils i de música soul en una sola persona i molt menys en tu, Rot. Coincideixo plenament amb el criteri, i el mantindria encara que la mateixmíssima Núria Feliu em donés la rao (que ho faria). De fet la música d’esperit (soul music) afro-americana i la segons quina sardana em provoquen idèntics sentiments. Llàstima que, exceptuant la versió sardanil de la Dharma, amb la nostra dansa no puc moure l’esquelet com ho faig escoltant l’Ottis Redding.
R-E-S-P-E-C-T, man!
Blai F.
Rot, però si a tu no t’agraden gens les sardanes! Recordo aquell dia a Badalona que vas voler mangar el flabiol de la rossa de la cobla per boicotejar la ballada. A més, quan vivies a Sanlucar, què? Si estaves fet un flamenc total! mmmmm…….
Una abraçada.
Ens veiem a can C.
Comparar la sardana con el soul es como comparar un catalán con un español. No es comparable, por raíces, cultura popular, maneras, no?…Un cantante de soul está interesado en unir, no dividir, hecho este que a algunos miembros de este foro le iría bien reflexionar…hubiéran admitido en el 72 a un negro en un coro de sardanas en Roses, si ni siquiera se dejaba bailar a un “andalús”, “xarnego de merda”…
Serem grans si ens treiem tot l’odi i la prepotència que portem dins i que no ens deixa veure amb claritat la llum…de l’ànima.
Soul forever!!!