Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

15 d'abril de 2010
Sense categoria
2 comentaris

TORNO AMB LES UNGLES BEN ESMOLADES… per Dr. Cat

Benvolgut públic,

Després d’un lapse durant el qual he estat fent diverses feines pel sud-est asiàtic, m’he esmolat les ungles i torno a aparèixer en aquest bloc disposat a esgarrapar algun cul i més d’un napiot…

Com he dit, aquest darrers anys he estat investigant a Tailàndia i Laos, l’obra d’en Bunlea Sulilat, amb l’intenció de preparar una monografia, i potser, un exposició sobre aquest artista visionari. Però resulta que quan torno a Polàquia, descobreixo que els meus deixebles s’han felinitzat fins l’extrem, que clapen més que no pas conspiren.

Quina trepa de dropos!

Deixo Tailàndia enmig de la brutal repressió  envers els camises roges... la cosa està més calenta que un hot pot laosià. Ja veurem que passa, perquè no tinc massa esperances, i els polítics tais, són d’una mediocritat absoluta. És gairebé, una tradició nacional. Pobres taiets…

A banda d’investigar els temples d’en Sulilat, durant el darrer any he estat vivint a  Koh Tao, la  meravellosa illa paradisiaca (li queda molt poc per a esdevenir una mena de Lloret tropical), reflexionant, pensant i finalment redactant els principis del “Referènding“. Em calia retirar-me del caos de Yaowarat rd., a Banglok, i també fugir de la calma soporífera del mekong, i és clar, la vida a Koh Tao, amb aquelles platges, aquelles mosses…  Res, que he pogut seguir un pla fantàstic consistent a treballar una miqueta cada dia i dedicar la resta a empaitar noies, banyar-me, anar en piragua, beure singha i atipar-me com un lladre amb el menjar illenc.

De fet, he tornat al Garraf per a veure la família i, és clar, a estirar l’orella als meus col·laboradors. També per a visitar el meu editor, perquè si tot va bé, per st. Jordi, en Dr. Cat, tornarà a parlar!
 
Recordeu, fills meus: Referènding!

Dr. Cat, Garraf


  1. Que bé que hagiu tornat Dr. Cat, per esgarrapar a tort  ia dret! Tant el meu gat com jo som dos vells admiradors secrets seus, però ara sortim de l’armari publicament per dir que… l’estimem i que el trobàvem a faltar! Llàstima que no siguem 2 belles mosses, oi? El mateix dic jo de vós, però no es pot tenir tot…

    Referènding power!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!