Després de la tempesta ve la calma diuen
els pagesos d’Alfés, comarca de Les Garrigues històriques, encara que
administrativament pertanyents, per bé que no afectiva, a la del Segrià. I així, havent
passat la sequera, la canonada, els pantans buits,
el txiquitxiqui, el Baltasar, els pantans
plens, el superdissabte d’ERC… Ara es
desperta en Cat (quin cas, aquest gat!) i torna a embolicar-la amb una nova gatunada literària, esgarrapant a tort i a
dret.
La reaparició ara mateix d’aquest nou subproducte
literari, seguint un estètica diguem-ne “indepe-pulp”, iniciada
per en David Cataconya Duran, ve molt a
tomb enmig del desgavell social i nacional de tota mena que hi ha a Catalunya (alça de
preus, atur, inflació, etc.) on l’admistració colonial fa figa i la metròpoli directament passa de tot. El
merder és tan clàssic (bananer, diria dirèctament sinó fos perquè no som cap república) que
sembla que la situació actual faci publicitat encoberta del
llibre.
Aquest nou
peta de l’inefable, molt línia Cat style, poc depurada pel sedàs de l’editor (és d’agrair!), és una
mena de manual d’autoajuda teòrico-comparatiu. Servit en trenta-sis càpsules de
fàcil digestió, deu FAQs molt pràctiques i un argumentari express final (Avantatges per Espanya), contraposa la tediosa
realitat “abans de la independència” i la perspectiva amb enumeració d’efectes terapèutics “després de la independència”. Manté el
format curt de l’anterior LP: Descolonitza’t!. Per tant, deleix la fidelització del lector, alhora que
explora un nou target: El no-independentista. La manera d’arribar-hi, el
propi lector catista fidel. El galtes d’en Cat proposa que regaleu el llibretet a un nou lector, encara verd en independentisme. Sobre zombies, no diu res…
Els tímids i els auto-considerats massa seriosos com per no llegir aquest
producte més que com un pur divertiment, podeu posar igualment en pràctica el
seu contingut de forma indirecta a través de deixar tirat el LP en un punt book-crossing. Per exemple, en el forat d’un plataner de la Rambla, en una cabina telefònica, dins una paperera,
sota una llamborda mig treta, dalt d’un
semafor, al seient d‘un
taxi, autobús, tramvia
o metro, si sou de ciutat… En una cabana de pedra seca,
en una cabana dalt d’un roure, en una vella carbonera, en un pou de glaç o un pou de gel
(buits), a la cova d‘un ós (a l’estiu) o el cau d‘un
conill, si viviu en un llogaret, un mas, o sou de
cap de setmana a la segona residència…
Una tàctica comercial així és digna
d’aplaudir: Ja m’agradarà veure d’aquí unes setmanes (de moment avui ja surt a Directe.cat) si hi haurà algú que no haurà si més no
vist, fullejat, o remenat el nou llibre d’en Dr. Cat. D”haver-lo comprat ja ho deixo per una altra porra patillera…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que un llibre a l’any és una mitjana molt poc acceptable per un feliforme com en Cat. Jo, en canvi, que també sóc gatamaula, faig 365 articles en un… dia.
Una mica de seriositat, Cat! Que penques menys que un benziner a Gaza!
I ja n’hi ha un tip!
Pilar Rajola