Ja us vaig dir que la
via subversivo-barrilaire s’encomana. Qui no m’entengui ho diré més clarament: el riure s’encomana. De fet, això és el que vaig comprovar una vegada que vaig assistir a Bombai en un
laughing club, un local per indis benestants que per eliminar l’estrès d’una ciutat tant atabaladora, es passen els matins rient tot fent exercicis d’estiraments. Riuen d’ells mateixos, de la veïna, del gat o de l’altre del costat que també riu. I sense saber perquè, es posen a riure contagiats pel riure dels demès. Aquesta experiència em va donar la idea per activar el
pensament subversivo-barrilaire. I el senyor
Pellikana ho demostra amb el seu
article.
Animat pel blocaire
jordimarti69, un altre de més avall, a
Castalla, s’anima a penjar la declaració de
Jafre de Garraf al seu bloc i fent l’efecte cadena engega una caiguda surrealista de fitxes de dòmino que no se sap on acabarà. D’entrada a mi m’ha provocat penjar
aquesta imatge, que coneixia però que quasi ja tenia oblidada i que he trobat en aquest mateix bloc castallanenc. Es tracta d’un cartell que no dista massa dels cartells que es poden veure a l’exposició que
Caixa Catalunya exposa a la Pedrera de Barcelona, sobre les músiques
degenerades de l’alemanya sota el
tercer Reich. Que el
codi lliure es pugui comparar amb el diable bolxevic és una estampa
kitch que em fa pensar que no tot està perdut. Si ells s’ho creuen que
Linux i companyia són
rojos, només falta ara que es creguin que també són
separatistes i ja hem guanyat!
Gràcies!!! Molt bo el blog, i com sempre la ironia per damunt de tot. No sabía que tenieu blog també al Mesvilaweb. De seguida l’enllaçe!! Que contiue l’humor fins a la total descolonització!