Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

6 de juliol de 2007
General
3 comentaris

MÚSICA CATALANA: UN MÈTODE DE DEFENSA INFALIBLE! per Rot Stewart

Ahir vaig participar en una conversa sobre un tema recurrent: la baixa qüalitat de la música catalana. Sobre aquest tema -com passa en d’altres, però aquest és molt sintòmatic del nivell de zombisme colonial del país- s’hi acostumen a exposar arguments i criteris més suats que la samarreta d’un butanero en ple agost a Arbeca. Hom es fastigueja sentint sempre els mateixos tòpics. Sembla que sobre aquest tema, a alguns els costa fer servir una mica de suc de cervell… L’argumentari dels que sostenen aquest dèficit qüalitatiu es basa en que la música polaca és cursi, tova i dolenta. I és cert, però només en part… El curiós és que per a saber el valor d’una cosa cal comparar-la a una altra.

És com aquell acudit d’epidemiòlegs, en que l’un pregunta a l’altra: "està bona la teva dona" i l’altra respon: "comparada amb qui?". Bé, com en l’acudit, el problema rau no pas en l’essència del que es qüestiona sinò amb quina cosa se la compara. I sovint, estimats lectors, aquests detractors, aquests petits zombis, no ens comparen la música catalana amb la música que es fa pel món. No! Ho fan amb la música espanyola! I per aquí, sí que no hi passo. Si hi ha una música que es pot etiquetar de cursi, tova i dolenta, és evidentment, la música espanyola (ignoro el nivell de la música del Belutxistan, per exemple, però es que com a mínim els Belutxistanesos no ens la volen fer empassar!). I us ho demostro, i també la manera de fer callar aquests pesats zombis colonitzats. El mètode? Aprendre de memòria com qui diu una salmòdia, el que ve a continuació:

José Luis Perales

El Fary

Bustamante

Camela

Mónica Naranjo

El Canto del loco

Enrique Iglesias

Joaquin Sabina

Nina

Serrat

Maria Ostiz

Bisbal

Rosa de Espana

Sergio y Estibaliz

Andy y Lucas

Beth

Paloma San Basilio

Mari Trini

Ana Belén

Victor Manuel

Ketama

Bertín Osborne

Enrique y Ana

La oreja de Van Gogh

Massiel

Miguel Bosé

Rocio Dúrcal

Hombres G

Presuntos implicados

Mecano

Loquillo

Mecano

i bla, bla, bla….

Aquest mètode, simple i efectiu, desactiva a qualsevol zombiet que pensi que "la música catalana, com moltes coses catalanes" és cursi per sistema. No creiem que li reactivi la neurona, però com a mínim us deixarà en pau. Com veieu, la llista, per a desgràcia nostra, és inacabable. Aquest són només uns exemples, però cadascú pot confegir la llista amb els seus cantants i músics més odiats. Com a víctimes de la música espanyola, i considerant la intensitat del bombardeig a què ens sotmeten els nostres cruels amos, caldria crear una Associació de Víctimes de la Música Espanola. Algú s’hi apunta?

Rot Stewart, des de Bellpuig d’Urgell.

  1. Home Rooot! No fotem! Que ja em depilo l’aixella de fa temps, eh! Mira que no citar en aquesta retafila de perles a Los Pequeniques, El Miqui (miguel monte) Puig, Miguel Ríos, Luís Miguel, Isabel Pantoca o Rossío Curado. Per no començar amb la veritable competència deslleial de tots els abonats a los 40 subnormales com Spice Girls i companyia. I ja no et cito cap grup dels que posen a les discos xumba-xumba o els tablaos flamencos de cartró pedra per a japonesos. Només quedava d’autèntic "El Cangreco" i el van tancar. La Mairena i la Veneno eren massa bones per l’ajuntafems del Clos i l’Hereu. Quina trepa. Bé, suposo que notes que vaig quedar farta de Vegas, oi Stewy?  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!