Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

3 de novembre de 2010
General
3 comentaris

L’IMPERIET RECUPERA LES ARRELS. Per Max Headroom

La sentència de juliol passat contra l’estatutet-retalladet ha
donat el tret de sortida al desacomplexament nacionalista espanyol. Ara
sí! Mentre a Catalunya, després de la manifestació del 10-J, quasi tots
els partits polítics que hi van anar van quedar a l’alçada del betum,
els diferents delegats de l’imperiet
passen a l’acció. Vejam-ho: El PSOE, fent de poli bo, avala la
sentència i dissimula; el PP supervisa fil per randa l’aplicació de cada
retall (ara estan en el lingüicida) es fa el dur i assumeix el paper
del poli dolent. Els Ciudadanos fan “d’incontrolats” i recorren tot el
que no recorrin els anteriors. I per si aquests s’apalanquessin a l’escó
encara queda el sector gangster (UPD) amb Ma Rosa Díez de cosina del
Zumosol.

I front a aquesta ofensiva dels de sempre, ara disparant
amb bala, què tenim: l’amateurisme més naïve. Per un costat els eterns
aspirants a esquerra hegemònica (ERC); els neòfits de Solidaritat amb el
megacrack Laporta com l’únic tro gros; els “meta-republicans” amb la
“Carreterina” com a únic anabolitzant; la CUP, temerosa (o conscient) de
saltar o no a l’alta política i a rebuf de tot plegat les mosques del
vi de sempre (Sumes, PDDs, Crides, CAJEIs, etc.) ara més visibles que
mai donat el vent ideològic favorable.

Si bé és cert és que
l’imperiet s’ha sentit sempre fort amb el feble colonitzat, després de
la dictadura però, dissimulava per vergonya franquista. El 23F va ser
l’última excusa fatxa per provocar rebaixes al recent nascut autogovern.
En l’actualitat ja no li cal ensenyar el papu per endinyar-la sense
vaselina. Amb els magistrats dels tribunals llurs ja en tenen prou.
Contra aquest recuperat imperialisme de matriu garrula, no es pot contestar només amb lipdups de
rècord. Convé també plantar cara i no sempre ser agradable. Algun kumba
dirà que ser bord no suma i tot això, però això és perquè ha subestimat
l’atractiu que dóna el costat canalla de la revolta. O aquí ens rebelem
a les clares (que no vol dir violentament, no siguem garruls com ells), o a la propera andanada ja no podrem ni saltar amb els capgrossos de Vic.

Max Headroom, pel Canal 23

  1. En tens de gràcia. Clar que és fàcil disparar gracietes burlesques contra tot quisqui, que tot té el seu costat caricaturesc. No costa gaire. Per això que vull que t’hi posis tu al costat canalla de la revolta i me l’expliques un xic, així en positiu i sense gracieta; llavores sabrem de què parlem i el teu escrit ja no serà kumbra graciós sinó canalla de debò, que a mi m’interessa, t’ho dic seriosament; que em posa el costat canalla. Clar que també el costat festiu, versió libdub. Sóc dels que creuen que tot suma. I també el teu escrit que ens avisa que ens caldrà posar les botes i no només el Capgròs. Salut!

  2. Comparteixo plenament aquesta sensació d’en
    Max. L’imperiet més garrulo i descarat que mai, i a Catalunya la gent amb més
    ganes de fer coses que mai, i fent més coses que mai, de fet; però molt mal
    representada per part dels suposats líders dels sectors catalanistes i
    independentistes amb estúpides divisions, personalismes, incompetències,
    disbarats, renúncies, mitges tintes, etc. El comentari d’en Daguer em sembla
    interessant i pertinent, però no ens podem guardar la consciència crítica a la
    butxaca per sumar imaginàriament.

     

    Si almenys no poguéssim riure i esgarrapar a tort i a dret…

     

     

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!