La meva àvia sempre em deia, quan em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l’enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la cantin. Sobretot si coincideix que són polítics o tertulians a sou. I encara més si potinegen en això de la cultura. Les seves reiteracions, de tant sentides, semblen fets ancestrals. Com la que canta "els catalans sempre celebrem derrotes …". Aquesta afirmació, de tant sentida, acabarà per ser veritat, almenys en el camp polític. I les celebracions populars com les que glossen l’encert propi o col·lectiu, o les que fan mofa i befa de tercers, van fent via cap a la seva marginació. En la traducció política això provoca les seves perversions. Vegem-ne una!
Molta política catalana anticolonial és viciada d’anar a la contra de moltes coses ("de derrota en derrota, fins la victòria final"). Tant, que molts s’hi van apalancar i no saberen sortir del bucle. Penso en aquella proclama que als anys 80 del segle passat demanava la retirada de les
FOE (Forces d’Ocupació Espanyoles). Ara que aquestes s’han arraconat força (almenys al Principat), resulta que ningú no ho celebra com cal. Ni una festa de barri, ni xampany en la intimitat, ni una trista traca de piules. Res. Exigeixo a la colla d’aborrits que ara deuen formar el club de jubilats del
MDT, una explicació pública per engatussament massiu als bonifacis militants que es van esgargamellar durant anys amb el "Fora forces" dels nassos. Amb la inèrcia, molts d’ells encara criden "Fora, fora" a la primera de canvi: als Mossos, a la guàrdia urbana o algun bomber i tot. És la costum, deuen pensar.
Re! Exigeixo un QSV (Que se’n vagin!) Tour Festival, per arrodonir com cal una victòria aconseguida i celebrar-la. Si no ho fan els del MDT, per vergonya, que ho monti l’Òmnium, el sursum corda o qui sigui, però per St. Josep Oriol!, que algú celebri una victòria política almenys un cop l’any, sinó el memorial democràtic del segle XXI no en recollirà cap. Les celebracions de victòria aixequen la moral, són terapèutiques (ara semblo en Cat). Només que ens hi fixem bé, segur que en trobarem alguna: L’eliminatòria del Madrid de la Copa, l’enviament a la paperera de l’himno d’ells, o la retirada del PP català del Paco Caja (pronunciïs, Caca). Jo almenys, no li voldria pagar el sou dels meus impostos.
Lluita sí, d’acord. Però per favor: Festa! (no us la deixeu)
Blai Felipa
Folklorista, expert en Catalunya nova.
El que fan és un acte denúncia i reinvindicació.
void cataconya () {
//declacració de variables
int a=(1 setmana sense x); //x és una constant global outside the function
int b=0;
int i=0;
//bucle
while (i>0) {
if (b==a) i=-1;
b=random(1232171423411);
}
//to-do
}