Després s’embolica una mica amb la història d’un altre segon manifest, però aquest és un altre tema que avui no resoldré. Com a novetat, cita la bíblia proto-lligaire:
Cataconya. La via ridiculista a la independència, del mai no prou reconegut
David Duran, aconseguible d’amagat a la rebotiga de les paradetes de la Lliga (no tothom està preparat per a llegir-lo). Recorda que
el símbol catigat encara no s’ha acabat de fer desaparèixer de les carreteres a pesar del burrisme triomfant. L’alernativa catista, diu Martí,
té uns antecedents molt propers a a ironia subversiva i de l’humor propis de l’irredemptisme més encarallat. Per això, i això ja és meu, l’estirp dels homes-gat sobreviurà al país de burros on habita. Encara que hagi de tornar a entaforar-me a l’avenc una temporada llarga.
En el mateix bloc, ja hi ha hagut algun ciberlector que s’apunta a difondre les idees subversivo-barrilaires. Puc certificar terapèuticament que la descolonització mental s’encomana.
I a la Generalitat Catalana també manen els castellans, però de forma més subtil, en el fons són els mateixos gossos però amb diferents collars per guardar les aparences.