Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

26 de juny de 2007
Sense categoria
3 comentaris

EN DEFENSA DELS PETARDS. per Blai Felipa

La millor festa de l’any és sens dubte, sant Joan. És la meva opinió, i cada any que passa m’hi reafermo. És la festa que marca l’inici de l’estiu, és una festa de coca (de la tradicional nostra), xampany, banderetes, garlandes i fanalets. I sobre tot, la festa dels petards i les cada cop més infreqüents fogueres. També és la festa naïf, on els petits es colen a la gresca dels grans amb tota impunitat i també diria que fins i tot es lliga d’una manera diferent, … És també una festa mediterrània, catalana on els protocols són més laxes, perquè cadascú tira els petards on i quan li rota. Però per desgràcia sembla que la espontaneïtat, l’essència veritablement popular és incompatible amb el món modern, tan europeu, tan torracollons ell. Perquè any rere any, la pressió contra el "fet petarder" és més forta. I és que una festa sense regular com aquesta, sense estabular, noi!, no pot ser. Les Marrines Gel·lis i els tertulians orgànics ens alerten, (atenció!), sobre el perill dels petards i frisen per acatar ja la normativa europea que vol prohibir al menors de 12 tirar petards, incloent-hi, bengales i bombetes! No ens alerten però, dels nens cremats per una planxa, o d’aquells que s’han obert el cap anant en patinet, per posar dos exemples…

Sobre els tertulians radiofònics, ja fa massa temps que no en cal esperar res. Instal·lats en la seva intel·lectualitat rutil·lant, vacil·len entre les ones hertzianes d’ací i d’allà tot esperant el xec a final de mes. Quin interès tenen? El seu! Què aporten? No res! O millor dit, sí, avorriment. Quilos d’avorriment del més previsible. Els petards no són una extravagància, una salvatjada catalano-valenciana (o polaca), sinó que força països europeus també en tiren. Però és clar, ells ho deuen fer com cal: Ordenàdament i només en el dia de la pàtria, o per cap d’any, o el diada d’en Guy Fawkes. Suïssa, França, entre els més polits, deuen tenir un gendarme al costat de cada marrec que segueix escrupolosament les normes d’ús. I ara ens volen civilitzar amb l’aplaudiment de la instal·ladíssima contertuliada mediàtica. Hem sentit aquests dies a en JB.Culla, Quim Monzó, Toni Soler o Pilar Rahola, fent d’avantguarda de la consellereta Gel·li que, més papista que el papa, ha defensat, amb cara de gos, fins i tot la prohibició de venda de pirotècnia a menors de 16 anys acompanyats d’adults. Ja posats a prohibir, perquè no es prohibeix ella mateixa? Ho celebrariem amb una bona traca!

No us reprimiu: Tirar petards és sa. Allibera tensions, mal rotllos i és plaent, estètic i festiu. O sigui, una tradició nostra que a sobre és positiva. Evitem que ens la regulin. Faig una crida a la defensa del fet petarder. Us necessitem!

Blai FelipaEspecialista en cultura popular de la Catalunya Nova

Col·laborador d’en Dr. Cat
  1. Em declaro insubmis amb la prohibició. Tot ho volen regular i prohibeixen mes coses que a la epoca de Franco, d’acord que en aquella epoca no hi havia llibertat politica, pero el que vec es que la llibertat6 individual cada cop es mes minsa,tot regulat i prohibit. Continuare compran bengales i bombetes pel meu fill com mon pare m’els havia comprat a mi. Que faran?, m’enviaran els mossos o potser els de la Direccio Gral de la Infancia.

    Que es prohibeixin ells, els politics.

  2. Enguany he també comprat petards als meus fills de deu anys:
    coets, piules, trons de metxa "superfalleros". Són per a més grans,
    però els han encès sense cap contratemps; jo els controlat d’aprop i no els hi
    deixat que els encenguessin a la ma, ni que fesin res perillós. Els coets els
    hi deixat encendre però l’estri que fem servir per llençar-los l’he aguantat
    jo. S’ho han passat pipa. Hi havia qui feia l’animal llançant-se coets els uns
    al altres, eren pares de família amb els seus fills al costat. Aquests en
    seguiran comprar i posant en perill a la seva pròpia família i com que són
    major d’edat ningú els pot dir res.

  3. Ben fet companys! sovint penso que ja ho tenim això els catalans del principat, que a la mínima deixem perdre les nostres tradicions i després a corre-cuita a recuperar-les com si fós la gran reivindicació nacional.

    Mireu a Alacant, quasi dues-centes falles cremant la nit de Sant Joan…i l’Hereu sols en va aprovar 16 (?) de fogueres, no sigui cas que provoquéssin un incendi forestal suposo. Al meu poble ni una, els vailets ja no ho hauran viscut, i això no pot ser!

    L’any vinent fotarem una foguera de les bones. A més il·legal, això sí que s’ho val!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!