Dr.Cat, l'esgarrapador

Coincidint amb els preparatius de la gran manifestació que hi haurà dissabte a les 5 pm. a Barcelona contra el col·lapse dels transports públics, el govern de l’imperiet i la seva sectorial a la colònia no toquen vores de la contra-campanya que estan organitzant. Sembla que la feinada de la PDD enganxant cartells, repartint fulls volants com en els vells temps, recollint signatures i enviant emails i sms té una competència governamental ferotge. Vegem-ho!

Primer va ser reapertura de la primera via de tren del Garraf. La gent però se’n va fiar poc i continua agafant els autobusos passant pena. Uns dies després, la Maleni Àlvares, minitra ante muerta que zenziya, amb la seva visita llampec a Catalunya sense trepijar el cap i casal i anant-se’n dirèctament a inaugurar el túnel del tren dels Pirineus. Uns dies després, ressuscita l’alcalde Hereu (tothom el feia mort i enterrat políticament i més cremat que una foto del rei) acompanyat de la ministra «guai» de Cornellà, la Carme Chacón, prometent euros a cabassos pel veïnat de Sants que recentment havia fet escalfaments de mani per a protestar per les obres de l’AVE. I fa uns dies anuncia el comissionat per les avaries de Renfe, Víctor Morlan, que per dissabte, oh casualitat!, la segona via de tren s’obrirà al públic.

Els mitjans de comunicació que en el seu dia no van donar ni un duro per la primera gran manifestació del 18F de la PDD, després se la van haver d’envainar. Casualment ara tenen una consigna ben diferent. Agafada al vol, emissores com la RAC1 (del gens sospitós de sobiranisme comte de Godó) fins i tot llegeixen els sms que s’estan enviant anònimament. Qualsevol declaració política sobre la mani és emesa profusament. Al programa d’en Bassas, entrevisten la portantveu de la PDD, la Mònica Sabata (m’encanta aquest cognom!). Ningú sembla que se la vulgui perdre …

Quin és el perill, doncs, si l’èxit sembla garantit? D’entrada el recorregut és molt més curt que el de l’anterior manifestació. Per tant encara que només hi vagi la meitat de l’altra vegada serà un exitàs i ni es notarà. Aleshores on es pot fer llufa? Des d’un punt de vista subversivo-barrilaire en les consignes i l’actitud del personal. Des de la Lliga proposem modestament un reguitzell de consignes que els nostres col·legues de l’aixotoca ja han encetat. I aquí van (els guionets són pels cops de veu):

Consignes:
Aques-ta-co-lò-nia és-una-ru-ï-na!
No vo-lem viat-jar en bur-ro ca-ta-là!
Ma-le-ni: Par-ti-os i do-blaos!

Pancartes:
Catalunya diu PROU, PROU, PROU, PROU! (amb una foto del Cuní del Polònia)
Desconnecta’t d’Espanya: Endolla’t al món!
Espanya s’enfonsa: Que no et pitlli a dins!

Fins dissabte. Sigueu bons i enginyosos minyons.
Subversió i barrila!

Blai Felipa. Folklorista expert en la Catalunya nova.