Dr.Cat, l'esgarrapador
L'actualitat anticolonial
EL NACIONALISME BANAL DE LA ROKHA. Per Max Headroom
La potència mediàtica que ha acaparat aquest esdeveniment en els darrers vint anys l’ha convertit en un lucratiu negoci no només pel sector (els ingents ingressos de la FEF han permès les escandaloses primes rècord que cobraran els jugadors espanyols si guanyen) sinó per les principals multinacionals de telecomunicacions, roba esportiva, bancs i oci de tota mena que s’han valgut de la potent i guanyadora marca roja com a reclam per a col·locar tots els seus productes de forma més agressiva.
La selección nacional ha sortejat els miraments, sempre prudents, del món del business, en els afers de banderes, sobretot quan eren rojigualdes. Que ara, en canvi, s’hi aboquin és la prova irrefutable del nacionalisme banal que porta la roja incrustat en el seu adn. A crear aquest ambient hi han ajudat no sols les condicions objectives (un combinat d’estrelles blaugranes, garantia de resultats) sinó que hi han fet el remat final, polítics de dreta i esquerra amb arguments com ara: “la unió de les dues espanyes”, “la realitat plurilingüe amb presència natural de l’espanyol (sobre el català)”, “l’objectiu comú”. La premsa hi ha fet la resta amb els seus imputs: “si Espanya guanya, el PIB augmentarà un 0,5%“; “es reduirà la crisi“; “augmetarà l’ànim“… Només falta que diguin que es cardarà més! En canvi, és curiós, pocs apelatius a l’orgull patri, la “fúria”, el bombo del “Manolo” o l’altura en que cal deixar el pabellón. Senyals que n’han après i per això costa més contrarrestar aquest dolç argumentari. Però es pot fer. La Plataforma Pro-seleccions ja ho ha fet en la campanya “Catalunya al Mundia’2014 de Brasil”. Amb arguments positius i esperançadors es pot també apelar a l’orgull propi. Però ara ja sabem quan podrem començar a considerar la campanya un èxit: Quan la crida a defensar els colors de la quatribarrada no vinguin de cap entitat sinó del món del business. O sigui, quan en un Happy Meal regalin el gadget de torn de la selecció catalana.
Max Headroom, des del Pàrquing Romeu, Ciutat Vella. Barcelona
Respon a un Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
o sigui que ara per existir i ser lliures hem de demanar permís i ballar al so de les empreses i multinacionals
anem ben apanyats
i després diuen que els independentistes d’esquerres som ingenus, aquest semisobiranisme interruptus liberal (banal també) cada dia fa més angúnia, la veritat