Des de l’esclat de la manifestació artística coneguda com a land art aplicada sobre el bou d’Osborne per població anònima descolonitzada mentalment, ha corregut molta pintura. L’oficialització d’aquesta disciplina a través de la 1a. Biennal del Toro per part de la Lliga Anticolonial, no va evitar el naixement de la formes apòcrifes que renegaven del land-art, strictu sensu. Fins i tot ja han aparegut les més heterodoxes que s’allunyen definitivament de les tècniques inicials. Aplicat habitualment pels seguidors de la línia subversivo-destralaire, jo l’he anomenat demolition art.
Un exemple de demolition art va ser el happening representat a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès i a la plaça major de la mateixa població en motiu de la visita el dia 11 de desembre, del príncep Felip de Borbó i futur Felip VIè si l’adveniment de la república catalana no ho impedeix abans. Un quadre del seu senyor pare, després de ser cautelosament despenjat del seu altar, per no malmetre la paret, va ser llançat balcó avall, formant una elegant paràbola que acabà en un sec esclat de marc, foto i vidre romputs en trossets més o menys petits, sobre les llambordes de la plaça castellera més potent de Catalunya.
Anticolonialment,
Cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!