Dr.Cat, l'esgarrapador

Mèu! L’altre dia, la caixera del Teatre Borràs, regit pel coronel Abel "Macià" Folch, em va deixar colar per la gatera en el dia de l’estrena de l’obra "Èric i l’exercit del Fènix". L’obra és un reflex d’uns fets surrealistes que li van passar fa tres anys a un jove de 14 anys, que en no baixar a enviar un email des d’un cafè internet amb noms i claus falses, la guàrdia civil, que es dedica a això dels denominats delictes informàtics, li va confiscar l’ordinador i el va portar a declarar al Tribunal de Orden Público que ara és diu Audiencia Nacional, per enviar quatre renecs al súper-cutre DIA.

L’obra no mata perquè ja saps el desenllaç. Bé, també el començament i el nus, perquè no dir-ho. L’obra en sí per tant, ja està explicada abans d’alçar-se el teló. Els seus actors, molts d’ells mediàtics, del Cor de la ciutat, (Santi Ibànez, impagable) Plats bruts (Montse Pérez, xapó) etc. aprofiten el seu èxit televisiu per fer de banderíndenganxe, però ja està. Els crítics esperaven que enlloc d’una obra de teatre de Rialles-Cavall Fort, aparegués Dario Fo i montés una comèdia de l’absurd i tinguéssim una nova Mort accidental d’un anarquista. Però això seria com en la fundació dels Setze Jutges, exigíssim a l’Espinàs que cantés bé.

El mèrit que li trobo és que el tot-terreny Víctor Alexandre s’hi hagi posat per fer-la, després del llibre, el documental … Diuen que també té en ment la pel.lícula (amb Arriska films i Joel Joan) i ja hem arribat al cap del carrer. Tot plegat un gran mèrit del propi Víctor i un gran, gran!… gran desmèrit de tota la classe política que no va atrevir-se en el seu dia (llevat del Joan piscina Puig, Carles Campuzano i pocs més) a protestar com calia. Quan el Tribunal d’Estrasburg d’aquí uns anys falli (ja aniran tres cops) contra Espanya, aleshores tots els bon-catalanets xiularan. I Espanya callarà, clar.