A CADA BURRO LI ARRIBA EL SEU SANT MARTÍ

El burrisme, en un ànim de lucre desbocat, està arribant al punt culminant de la seva carrera: Els tribunals. El creador i els pirates de la campanya de l’orellut s’han demandat mútuament pel mateix preu (15.000 euros). La Lliga Anticolonial, qui primer va teoritzar sobre la substitució simbòlica, va ser en canvi la primera en ser retirada dels mèdia, per massa polititzada. Però la Lliga té un desconegut paper en la història de la bèstia de càrrega catalana més famosa. Avui us la revelem en exclusiva.
Efectivament, els lligaires van ser uns col.laboradors no volguts del fenomen burrista. Però com sempre entre la bona gent, sense veure ni un cèntim ni sortir a la foto. Avui almenys, donem-los-hi el seu minut de glòria.

Des de la LA sempre es va veure el fenomen burrista com una marca blanca del projecte monumencat. Però en veure com s’enfilava mediàticament el tema van voler dir-hi la seva fent una aportació en la seva genuïna línia subversivo-barrilaire. Van redactar i escampar una carta per internet, falsament publicada a La Gaceta de Salamanca, d’un espanyol que de vacances per Girona se’n fotia d’aquells cotxes amb ruc dins i fora. Contràriament al què pensaven els anticolonials, no hi va haver ni vergonya ni autocrítica per part catalana. Només comptades excepcions. Tampoc ningú no es va molestar en investigar. Enlloc d’això, només va córrer la indignació popular més burra i ignorant. Amb versions a la catalana i tot. Fins i tot en Desclot de l’Avui en va parlar sense verificar les fonts. Després, val a dir, va rectificar. L’hipersubvencionat web La Malla, tot i que s’hi esforça, tampoc encertà l’origen d’aquesta trola, coneguda entre els més addictes al ciberespai com a hoax, i carregà el mort a El Mundo.

El Comité Homologador Central (CHC) de la Lliga, reunit en un pregon avenc del Garraf, reconeixent finalment que estem en un país de burros va acordar solemnement de fer pública la bola al pamflet gratuït Lliga’m!, distribuit pels Amics d’en Dr. Cat, el passat Sant Jordi. La difusió però, va ser minsa i no va poder arribar bé als embaucats d’aquesta història. Avui, amb mitjans més decents i complicitats més esteses, esperem que revelant aquest secret des del meu bloc, per fi es faci una mica de periodisme d’investigació seriós. Amén.

Anticolonialment,

Cat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *