VISCA MONTILL!!

A partir del moment en què es va veure clar que ERC optaria pel tripartit, una gran remor de fons va començar a gestar-se en alguns medis nacionalistes que, m’és difícil d’entendre com, pensaven que un pacte "nacional" CiU-ERC era possible.

Resulta que els mateixos CiU que s’havien passat una legislatura sencera insultant i humiliant els republicans;que quan en Carod va anar a Perpinyà li van dir "vostè qui s’ha cregut que és" i que "mai ningú no havia deixat tan malament el país"; els mateixos convergents que van pactar la rebaixa de l’estatut amb en Zapater a canvi del cap d’en Maragall i eleccions anticipades; els mateixos que van fer un vídeo ferotge contra ERC; els mateixos que, seguint les consignes de l’empresariat i del propi PSOE volien un govern CiU-PSC a tot preu…
Aquesta gent ara s’enfada perquè ERC no vol pactar amb ells, fan bonys a les seves cassoles de disseny, i acusen a tort i dret d’un engany esgarrifós. Que no hagués estat un engany la seva "sòciovergència"? Que potser ho va ser
els seus pactes amb el PP i haver investit president el tenebrós amic de Bush?

Què els passa, als catalans "nacionalistes"? On dimoni viuen? Encara no s’ha adonat que el camí a la sobirania passa per crear cohesió social, sense la qual mai vertebrarem nacionalment en una catalanitat diversa, però catalanitat, tots aquells que no són catalans de socarrel però que,com tothom, volen una identitat? Encara no s’han adonat de la renovació ideològica que suposa el discurs d’en Carod,que pretén accedir a la independència no basant-se en les essències i els Aromes de Montserrat, sinó en el major benestar social, en la millor qualitat de vida, en la construcció d’una comunitat nacional plural a partir de les aportacions diverses de fent diversa, un país tolerant i progressista com mai no ho podrà ser Espanya, un país molt més centrat en el futur que en el passat (com digué el dissortat 127è President de la Generaliat? D’altra banda, quin programa comú haurien de tenir CiU i ERC? Un partit de dretes i un d’esquerres poc poden pactar. Home,
si es tractés de fer un pacte de legislatura que portésel país a la independència, potser, però sí en Duran no vol ni seleccions catalanes, no crec que CiU vagi per aquí. Té por a perdre el suport dels fabricants de xampany!!!Ja és hora de canviar de ruta: a pastar fang el nacionalisme essencialista! Com va dir algú intel.ligent,el primer president de la república catalana es dirà López i no serà català de "socarrel". Els catalans de "socarrel" solets no anirem mai enlloc, ni serem independents. Ja és hora de tenir les coses clares.
El conservadurisme convergent gairebé ha enfonsat el nostre país. No passa res, tothom pot equivocar-se i tothom pot rectificar. Quatre (esperem que vint) anys més a l’oposició no els faran cap mal.El pacte ERC-CiU i qui sigui més,per a la sobirania de debó, quan els convergents s’ho creguin de debó…Mentrestant, que callin i fiquin el cap a la cassola.

Tots els que denostaven en Montill, esperem que callin…de moment. Ha fet el que mai abans havíem vist al PSC: en un acte de sobirania sense precedents, ha passat totalment d’en Zapater i ha tancat el pacte de govern a esquenes del PSOE i dels sues interessos, que curiosament, passaven per un pacte amb els "súper-nacionalistes" de CiU, tal com es van encarregar de recordar
el trio còmic Ibarrachvesbono. Potser sí que és veritat, com va passar amb en Maragall, que la presidència de la Generalitat "catalanitza". Tant de bó!

Miquel Carxot

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *