Dr.Cat, l'esgarrapador

"La gran festa de la democràcia! … Sense incidents remarcables … Ve una monja a votar … La nit serà llarga i …, tothom diu que ha guanyat!". Potser ja n’hi ha prou d’aquesta cantarella repetida qui-sap-la, oi? L’anàlisi d’en Dr. Cat és diferent: La festa ha estat majoritàriament a la platja, els incidents han estat les cues de cotxes, la monja ja ha penjat els hàbits, la nit del recompte amb la PDA és més curta, i enguany fins i tot ERC ha fet l’acudit de d’anunciar que no ha guanyat. Deixeu-m’ho dir: Qui ha guanyat és el burrisme!
L’elevada abstenció que fins i tot en Saura ja lamenta rient, ha passat factura amb la irrumpció del PBC (Partit del Bon Catalanet). Un país que castiga els qui es reboten amb el sempre-sí-senyor a Madrid (ERC) i premien o castiguen poc als qui li reten pleitesia (CyU, PSOE, IC o PP) només potser un país de burros, catalans, però burros. Talment com a les eleccions a Equador que van portar a molts residents d’allà a anar a votar des d’aquí i la resta ens ho miràvem, així, molts d’aquí veuen el procés electoral català. Com unes eleccions que ni els va ni els ve, encara que el que remena el Parlament de Catalunya siguin uns quants bilions.

La particularitat d’enguany la capitalitzaran (els media són així …) aquests tres diputats elegits en nombre igual i rebuts amb la mateixa displicència que aquells altres tres primers representants al Reichtag de la República de Weimar, d’un partidet que ningú no en donava ni un duro … O això creien!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!