L’ESTATUT DELS PEBROTS … ja és aquí!

Amb una majoria d’indiferents, una participació copada de SÍs, una gens despreciable manifestació de NOs, acompanyada d’una notable presència de blancs (de fet, sobres buits), s’aprovà el dia 18 de juny, el conegut Estatuto de la Moncloa, conegut com l’Estatut dels Pebrots. El rebombori provocat pels mèdia en guerra, la patronal espanyola i el populatxo espanyol que va sempre darrera, ha fet que s’aprovés un text lampedusià que no farà modificar ni en el maquillatge, l’Espanya de sempre.

L’anàlisi que en farà la Lliga Anticolonial d’aquesta aprovació no la sé. Suposo que parlaran de la desintoxicació zòmbica, bla, bla, bla … però jo us puc avançar que d’entrada hi ha una relació directa entre l’aprovació de l’estatutet aquest i la manifestació massivament planificada de burrisme que vivim des de fa dos anys. L’entrada del tripartit a la Generalitat, va crear una espectativa que amb el temps s’ha vist defraudada, en part, per dinamitada. És a dir, hi havia un projecte que se’l van carregar des de fora i per aquest efecte mimètic, des de dins (sobretot des del PSC (PSC (PSC-PSOE)). En Zapa, el mentider, temia que les maragallades el fessin caure del seu moment gloriós i per tant va decidir que calia retirar-lo. En ZP va pactar amb el Mas-venut un futur sense ell. I els capitans del Montilla li van dir amén. Tot això s’hauria notat molt si no s’hagués repartit tifa al poble a base del burrisme. Amb aquest animaló els bons-catalanets, que a sobre es van creure aquella carta de la LA del salmantí ridiculitzador de gironins, van creure haver derrotat l’espanyolisme amb una mascota patètica. Així ens va! De moment aquesta és l’anàlisi. La tesi encara l’estic cuinant. Seguiu-me llegint … si voleu!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *