Dr.Cat, l'esgarrapador
L'actualitat anticolonial
DESCONNECTEM UNA MICA? Per Òscar Xofat
El pitjor de dedicar-se a la política
segurament deu ser la incapacitat de desconnectar de la política. Amb
l’excepció d’en Berlusconi i algun altre, és clar… Però m’imagino un líder
polític “normal”, d’aquests d’estar per casa, intentant pensar en alguna altra
cosa que no sigui la política, obrint una novel·la romàntica, per exemple, i
allà on tothom llegeix que la protagonista li posa les banyes al marit, ell no
pot deixar d’aixecar un moment els ulls del llibre i començar a imaginar-se
possibles traïcions d’aquell company que no és del pinyol, que ara el menys
pintat et munta un corrent crític o renovador (l’última moda dins la política
catalana), i a la mínima que et descuides et fot l’invent enlaire. Me l’imagino
potser també inspirat per la lectura, planejant ell mateix al seu torn futures
aliances estratègiques amb aquell partit o aquell altre, ni que sigui a costa
de posar les banyes als seus propis votants… Tot això sense ni adonar-se’n
que, efectivament, avui la seva dona, no hi és a l’altra banda del llit,
perquè, efectivament, li està posant les banyes amb el seu millor amic (futur líder de la futura escissió del seu partit, i és que ni del pinyol no te’n
pots refiar avui en dia!).
Estava pensant en
tot això des del sofà de casa meva, mentre em plantejava fer un article
analitzant els resultats electorals o els darrers moviments dins la política de
casa nostra, o alguna cosa d’aquestes… Hi estava pensant quan m’he adormit a
sobre del portàtil i m’he posat a somniar. I he somniat que tenia ales i volava
(no com un avió, sinó completament descontrolat) i tot volant volant volant…
arribava a un planeta molt estrany on tothom es dedicava a practicar les seves
activitats preferides i aficions, a l’art, la música, la literatura, el teatre,
el cinema, l’amor, la pedicura, a jugar amb els gatets i on tothom vivia,
doncs, despreocupat i feliç. Això, fins que arribava jo i els preguntava:
“Però, a veure, qui mana aquí?” Llavors, tothom de sobte aturava les seves
activitats, es miraven els uns als altres amb evident preocupació i,
immediatament, començaven a discutir de coses bastant incomprensibles…
Llavors és quan m’he despertat entresuat,
sentint-me terriblement culpable d’haver causat aquell cataclisme còsmic a
aquell pobre planeta exfeliç. Per compensar-ho he decidit que no analitzaria
els resultats electorals o els darrers moviments dins la política de casa
nostra, ni res de tot això, sinó que aquest cop em limitaria només a donar un
consell d’amic a qualsevol que el vulgui escoltar: tots els que tingueu la sort
(o la desgràcia tal com està l’atur) de no dedicar-vos professionalment a la política, desconnecteu una mica de la
política, ni que sigui només uns dies. Em penso que ens ho hem ben guanyat tots
plegats…
Òscar Xofat, per a tots vostès, des del sofà de casa meva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a corresponsal de des del sofà de casa teva trobo que has corresponsalajat súper bé, Xofat.
I mira, una que fa temps que vola vola vola i amb ales i sense, sempre descontrolada, però entre el volar volar i volar, procuro fer el que recomanes: dedicar-me a l’art, la música, la literatura, a estimar i entre moltes altres coses, a llegir articles ben escrits com és ara el teu.
Res més per un dilluns com el d’avui.
Des de la taula de casa meva,
Mortadel.la trufADA.