La part dolenta d’aquesta constatació és que aquest Kumbaianisme (o la seva evolució), és una motxilla feixuga que ens condiciona com a poble, en una actitud i una manera de fer tova, autocomplaent, parroquial (en els dos sentits, el catòlic i el de curta volada, de campanari, vaja), i força acovardada.
La part regular, és que és el kumbaianisme és la nostra manera de ser autòctona, o millor dit, que és diferent de l’essència espanola, que es basa en la caspa acumulada des de la Reconquista -o abans- i que confirma una cop més que fins i tot en això som diferents, que som una nació. Una nació ho és per autodefinició dels seus habitants, perquè així ho creuen, i també perquè es saben diferents dels seus veïns. Una cosa és també, comparada a una altra. Kumba vs caspa.
Et moi? Sí, ho vaig ser. Tots tenim rastres de Kumbalina a la sang. Jo vaig anar a un agrupament escolta «autogestionari», l’A.E. Pere Quart, al qual dec, certament, alguns dels episodis més gloriosos de la meva existència i una formació vital notable, a més d’amics perdurables. Però també, algunes llànties de rancietat genuïnament catalanes que les he hagut de treure de grandet, amb el Kh-7 a una mà i l’scotxbrite a l’altra. Rasca que rascaràs.
Del món dels esplais, agrupaments i cases de colònies hem sortit nosaltres. I no només ho veiem entre els polítics. For example: l’humor de Polònia és així. Kumba. Va començar agosarat i s’ha anat conformant amb els gustos del país real. Resultat: un humor, humoret, previsible, complaent, que potser no està malament però que no és suficient.
Ja van sent hora que mutem com a poble cap al postkumbaianisme. Sobretot perquè aquesta cosa aparentment llibertària i hippie, -en el pitjor sentit del mot- de l’«entre tots ho farem tot» ha demostrat -i es demostrarà de nou aquest diumenge- que el que hem fet entre tots és el panoli. Ja és hora de sortir de les cata-kumbes. Una mica més de mala bava, combinada amb una cosa «charmant», de seductor, ens aniria millor. Voleu un exemple: el gran i anyorat Pepe Rubianes.
Rot Stewart, per a tots vostès des del Frankfurt Siscu del Paral·lelu de Barcelona
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!