Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

18 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

UN ALTRE SUÍS, SI US PLAU! per Rot Stewart

Aquest dies, penso en el Taronget i en la Clementina, els nostres màrtirs cítrics, segrestats pel sempre pèrfid imperiet espanol. Em pregunto si s’hauràn assabentat de la derrota d’Espana davant Suïssa. I si s’hauràn acarnissat amb ells els seus vigilants, furiosos i frustrats, pel ridícul perpetrat per la “rokha”. Aquestes i altres coses em pregunto mentre esmorzo unes llesques de bon pa acompanyades d’un esplèndid sbrinz, i d’una mica de gruyere, i d’appenzeller, i també d’emmental… Quins formatges més deliciosos, mare meva! I en acabat, em casco un suís. Apa! La veritat és que acostumo a esmorzar altres menges, diguem-ne, més nostrades, però no sé per quina raó, des del passat dimecres em ve molt de gust seguir aquesta peculiar dieta. Es estrany, oi?

Bé: deixant de banda els hàbits alimentaris, la veritat és que el futbol desvetlla comportaments estrambòtics entre els animals de dues potes. Ara que estem inmergits en la histèria mundialaire, és un bon moment per a observar i anotar. Podem començar analitzant el fenòmen de la “transmutació nacionalística-futbolaire que pateixen molts dels guiris del nostre entorn. Del cas dels espanols, ja ens ocuparem en una altre ocasió, perquè són una mena de guiris especials, diferents.

Si som observadors, constatarem com molts dels guiriots que pul·lulen pel nostre país esdevenen de cop i volta uns aferrissats defensors de llurs colors patris. Normalment, ens tracten amb prepotència si surt pel mig -que tard o d’hora acaba sortint- el tema del català o de la nostra cultura. Que si som uns provincians, que si som massa catalanets,-però ells, en canvi, curiosament, mai són massa guiriets– que si això del català és una collonada, una nosa, que si havent el castellà, perquè hem de parlar en patués, que si el nacionalisme és dolent, i bla, bla, bla.

Molts hem sentit ja, masa vegades, aquests estúpids arguments. I és clar, al començament, no repliquem gaire, si voleu per avorriment, però al final acaba cansant, i un bon dia, tips de tanta idiotesa, esclatem com una traca descontrolada. Perquè si la gent no pensa, si no s’informen, si no fan servir suc de cervell, és la seva resposabilitat i no els hem pas d’aguantar com si fossim la mare Teresa de Calcuta (que en realitat era albanesa), oi?

Bé, doncs resulta que aquests individus, víctimes del síndrome de la “transmutació nacionalística-futbolaire” esdevenen davant nostre uns ultranacionalistes com ja voldria en Hitler & Co. per a amenitzar aquells saraus tan bonics que organitzava…

Què passa, doncs? El fútbol estupiditza més la gent, o per contra és útil perque destapa atavismes i nacionalismes que hom creia extingits? Aquí hi ha alguna cosa mal resolta, tan mal resolta, que quan li comentem a un d’aquests cosmopolites, veurem com tendeixen a callar, enmudits pel descobriment de la seva pròpia beneiteria. És un moment, únic, màgic, quan veiem ens els seus rostres altius, vermells del sol, la constatatació de la seva pròpia incapacitat mental. Callen perquè veuen la contradicció i la vergonya de descobrir, com en realitat creuen que hi ha pobles de primera i pobles de segona. I que ells pertanyen, of course, al primer grup, i nosaltres, pobres indígenes provincianets, juguem a la segona divisió.

Ara és hora, segadors i segadores, ara és hora de caçar guiriots prepotents:  Esmolem ben bé la llengua!  I bona collita. I si de pas pitlllem un guiriot o una guiriota de bon veure i millor actuar, millor que milllor!

Rot Stewart, per a tots vostés, des del restaurant “El garrafot”. Les Gunyoles d’Avinyonet, Alt Penedès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!