Llibre del Pirineu

Associació que agrupa escriptors, editors, il·lustradors, llibreters i lectors del Pirineu

Acta del Jurat del 3r Concurs Whatsapp Relats

Publicat el 11 de març de 2019 per Llibre del Pirineu

A Aixirivall, Sant Julià de Lòria, el 19 de febrer del 2019

El jurat del III concurs Whatsapp relats, format per:
Sr. Isidre Domenjó (president del jurat)
Sr. Iñaki Rubio (secretari amb veu i vot)
Sra. Teresa Colom
Sra. Ruth Dencàs
Sr. Txema Díaz-Torrent
Sra. Júlia Fernández
Sra. Núria Garcia Quera
Sra. Roser Porta
Sr. Enric Quílez
Sra. Montse Subirana

D’acord amb les bases del concurs i després de les diverses votacions i deliberacions, ha decidit atorgar els següents premis:


Primer premi: Relat núm. 87
Segon premi: Relat núm. 65
Tercer premi: Relat núm. 89

Així mateix destaca els següents finalistes:
Relat núm. 37
Relat núm. 76
Relat núm. 96
Relat núem 173
Relat número 212
Relat núm. 219
Relat núm. 423

Un cop vistos els resultats, es consulta la base de dades i es descobreixen els autors del relats i el seu centre educatiu.
Primer premi: Relat núm. 87. Eric Barja Boó. Col·legi Mare Janer
Segon premi: Relat núm. 65. Maria Villoria Gonzalez. Institut Joan Brudieu
Tercer premi: Relat núm. 89. Leonardo Paccagnella. Agora International School
Finalista: Relat núm. 37. Maria Nogales. Institut Joan Brudieu
Finalista: Relat núm. 76. Toni Riba Palma. Escola Andorrana d’Encamp
Finalista: Relat núm. 96. Louis Dodard. Lycée Comte de Foix
Finalista: Relat núm. 173. Julia Lopez Capdevila. Institut Joan Brudieu
Finalista: Relat núm. 212. Ana Cruz, Lycée Comte de Foix
Finalista: Relat núm. 219. Laura Do Pio. Col·legi Espanyol María Moliner
Finaliasta: Relat núm. 423. Paula Duedra. Lycée Comte de Foix

I per certificar aquests resultats, signen aquesta acta el president i el secretari del jurat.

Primer premi:
Un dia com qualsevol altre, vaig rebre un missatge d’un amic que vaig conèixer per internet que encara no coneixia en persona. Em va dir que havia vingut a la ciutat on jo vivia a passar uns dies. Em va dir de quedar aquella mateixa tarda: vaig acceptar, Vam quedar al pis d’un tiet seu. En arribar a la porta em va obrir un home d’uns 40 anys. Jo li vaig dir: “Perdona, m’he equivocat”. Des d’aquell dia no he tornat a veure la lum del dia…
Èric Barja Boó. Col·legi Janer

Segon premi:
Hi havia una vegada un príncep que vivia tancat a una torre des de petit. Fins que un dia una princesa va passar per allà, va sentir plorar el príncep i el va ajudar a escapar.
La princesa el va portar al seu castell per acollir-lo. Aleshores el príncep li volia fer un petó, però la princesa va dir que li agradaven les noies. I el príncep va dir: “Perdona, m’he equivocat”.
Maria Villoria González. Institut Joan Brudieu

Tercer premi:
Perdona com et vaig mirar, perdona com et vaig tractar, perdona tot el que et vaig fer pensar, totes les tardes que vas tornar plorant, perdona com em vaig comportar.
No em mereixes i no m’esforçaré més perquè pensis en mi, me n’aniré i mai més tornaràs a escoltar de mi i amb una mica de sort seràs millor sense mi.
Perdona, m’he equivocat.
La teva ansietat.
Leonardo Paccagnella. Agora International Scholl

Finalista:
Perdona’m. Perdona’m per fer-te mal, per fer-te sentir miserable i tractar-te malament. Perdona per no tenir els teus sentiments en compte, no ajudar-te quan ho necessitaves. Cada dia recordo aquell moment, aquell instant en el que vas desaparèixer. Perdona’m per no impedir que t’hagis suïcidat.
Maria Nogales. Institut Joan Brudieu

Finalista:
“Perdona’m, m’he equivocat”, van ser les paraules que van canviar la meva vida. Això és el que em va dir el metge de l’hospital aquell dotze d’octubre. Aquell dotze d’octubre jo vaig ingressar a l’UCI amb un cop al cap molt fort i necessitava assistència urgent. Jo vaig veure un forat negre durant dies i dies. Quan em vaig despertar, el metge em va deixar intrigat amb aquella frase. Després va entrar la infermera i amb una veu molt suau em va dir que jo era mort.
Toni Riba Palma. Escola Andorrana d’Encamp

Finalista:
Hola, em volia disculpar per la trucada a les 3 del matí., és que sóc sonàmbul. I també em volia disculpar per l’altra trucada a les 7 del matí, és el meu gat que ha trepitjat el telèfon. I per la trucada a les 5, el telèfon a trucat sol. Podrem quedar un dia o no? Et trucaré per això, d’acord? Adéu.
Louis Dodard. Lycée Comte de Foix

Finalista:
Fantasmes del passat
De cop es comença a dibuixar una silueta confosa i distant. Segueixo caminant. A mesura que vaig avançant vaig veient com es converteix en el cos d’una noia, les ombres marrons en una llarga cabellera castanya i es comença a detallar el contorn del seu cos i els gestos del seu caminar. És ella. Decidida començo a córrer i em llanço als seus braços. De cop m’envaiex una tristesa immensa al recordar que ella és morta. I el profund dolor d’haver de dir “perdona, m’he equivocat” em mata suaument.
Júlia López Capdevila. Institut Joan Brudieu

Finalista:
Aquell matí, decidida a fer-ho, agafo el mòbil i truco. Ningú contesta. Trucaria més tard. M’assec nerviosa a la butaca. Des de petita sé que sóc adoptada, i sabia que algun dia trobaria els meus pares biològics. No els hi tenia rencor. Preferia pensar que em van donar en adopció pel meu bé. Ara ja era gran, i estava decidida a retrobar-me amb ells. Acceptarien la meva trucada? Tremolant torno a marcar el número de telèfon. Aquest cop algú contesta. Se’m talla l’alè. No puc. Contesto “Perdona, m’he equivocat”.
Anna Cruz. Lycée Comte de Foix

Finalista:
Encara no sé què els hi passa. Tots estan esperant alguna cosa de mi, una explicació, una disculpa, però no veig pas perquè hauria de demanar perdó. Jo sempre m’he sentit una dona. Sempre ho he sigut. Sé que la meva mare va parir un noi. Sé que el meu pare volia que juguéssim a futbol i parléssim sobre noies. Però això no és el que jo sóc.
No he de demanar perdó.
És la societat la que s’ha equivocat.
Laura Do Pio. Col·legi Espanyol Maria Moliner

Finalista:
Estàvem a punt de sortir d’Àfrica en una d’aquelles barques de plàstic. Havia deixat la família enrere, pensaven que no aconseguiríem res, que era massa perillós, un acte suïcida. No tenien esperança. Jo només esperava sortir d’aquell horror! No podia seguir allà, mirant com a poc a poc es morien. Recordo que unes hores abans de marxar, el meu germà petit em va suplicar de no marxar, que la mar no era bona, que em quedés. S’hi van afegir la meva mare i el meu pare, però jo ja estava decidida.
“No teniu ni idea, ja veureu!” Vaig escridassar-los.
Ara, al mig del mar, veig com han de tirar els cossos moribunds dels infants morts. Ve una tempesta. Morirem.
Perdona’m, m’he equivocat.
Pau Duedra. Lycée Comte de Foix

Imatges de l’acte de lliurament dels premis, celebrat a Sant Julià de Lòria el dia 7 de març:

Foto:SFGA/JAViladot
Foto:SFGA/JAViladot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.