Targetes Black ? CGT inicia una campanya de contribució popular per a personar-se en el cas Bankia

Recordes aquests 83 directius amb targetes? Cal fer net i transparència i que no hi hagi més impunitat. Quan parlem de Bankia, estem parlant ni més ni menys d´una fusió dels negocis bancaris de 7 caixes d´estalvis molt significatives com:Caja Madrid
Bancaixa
La Caja de Canarias
Caja Ávila
Caixa Laietana
Caja Segovia
Caja Rioja.
Recordem l´escàndol , especialment cruent de les preferents a la Caixa Laietana, la vinculació de directius del PP a la cúpula de Caja Madrid i el forat que ha deixat de més de 22.000 milions d´euros que no tapa el cas de les targetes black. Recordem que al tancament del 2013, posseien uns actius totals de 251.472 milions d´euros, un volum de negoci de 276.631 milions d´euros i 6,7 milions de clients de tots els segments, segons les dades de la pròpia entitat.2
Recordem a nivell de Caja Madrid les ja famosestargetes ‘black’ de l’escàndol que directius i consellers de l’entitat rescatada amb diners públics van gastar 15,5 milions en dinars i viatges privats durant gairebé nou anys a través d’operacions que s’apuntaven a mà i eren carregades en comptes destinats “a errors del servidor informàtic”

A l´Estat hi ha poc més de 300 persones a Espanya que guarden en la seva cartera una targeta de crèdit capaç de complir qualsevol desig del seu afortunat propietari, barra lliure pels que més tenen. És la ‘black card’ d’American Express, també coneguda com ‘la centurió’ en l’argot dels molt benestants. El producte financer més exclusiu del món? No del tot. Aquesta mateixa setmana s’ha pogut saber que entre els nombres en vermell de Caja Madrid, una de les caixes integrades en la intervinguda Bankia, s’amagaven clients d’allò més vip, que pagaven viatges, menjars en restaurants estades en hotels de caràcter privat i altres despeses del peix gros mitjà amb una targeta que no apareixia en cap dels fullets que la caixa d’estalvis oferia als seus clients. Amb ella tot eren avantatges: total confidencialitat, total exempció fiscal i, el més important, els seus afortunats portadors no arribaven a pagar mai les compres que efectuaven amb ella. Només tenien un petit problema: la seva legalitat era més que qüestionable. Era una targeta ‘en negre’.

Segons un informe remès per Anticorrupció al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga el ‘cas Bankia’, 86 persones entre consellers i alts directius de Caja Madrid primer i Bankia, més tard, van utilitzar targetes de crèdit no declarades i que havien estat estampades al marge del circuit comercial de l’entitat. No figuraven en cap suport comptable i només la cúpula directiva del banc sabia de la seva existència. Segons apunten diversos mitjans, amb elles es van arribar a pagar una mica més de 15 milions d’euros de 2003 a 2012. Exdirectius de la caixa madrilenya com Miguel Blesa, Rodrigo Rato i l’exdirector financer Ildefons Sánchez Barcoj i consellers de diferents partits (la majoria del PP, encara que també alguns del PSOE i d’IU) i sindicalistes de CCOO van utilitzar aquestes ‘targetes b’ per pagar viatges, menjars i compres en grans magatzems durant gairebé nou anys.

Com va ser possible que gairebé un centenar de consellers realitzaran pagaments utilitzant les seves targetes al marge de la comptabilitat oficial de la caixa? Els càrrecs es camuflaven en comptes que s’utilitzen per “errors del servidor informàtic”, creades per fer front als desajustos tècnics i en les que, no obstant, es va acabar carregant càrrecs de les business or de les que gaudien els alts directius del banc i les business plata amb les que s’havien de conformar els membres del Consell d’Administració i de la comissió de control de la caixa intervinguda. Pel que sembla, les secretàries de l’exdirector financer Sánchez Barcoj, qui hauria gestionat les targetes i que va realitzar càrrecs per un import total de 484.200 euros, apuntaven a mà els diferents moviments, que després feien arribar al departament de targetes de l’entitat.

LA FACTURACIÓ DELS exdirectius

Ildefonso Sánchez Barcoj (exdirector financer) 484.200 €.
Miguel Blesa (expresident) 436.700 €.
Rodrigo Rato (expresident) 99.036 €.
Totes les targetes implicades en el presumpte frau s’havien emès a nom de la mateixa caixa i, segons l’auditoria interna que ha tret a la llum les presumptes irregularitats, s’havien justificat com a “despeses d’òrgans de govern” per a les que utilitzaven els consellers i com a “tractament administratiu circular 50/99” per als alts càrrecs. D’aquesta manera, amb aquests epígrafs inconcrets, les operacions quedaven camuflades en els registres oficials de l’entitat.

En l’informe encarregat per la pròpia Bankia es recull que alguns dels beneficiaris d’aquestes targetes van arribar a treure diners en efectiu dels caixers a través d’aquestes targetes opaques. Segons els càlculs de la pròpia caixa, fins a un terç dels 15,5 milions d’euros, uns 5.160.000, van ser retirats retirats en diners en efectiu. Segons la documentació remesa a la Fiscalia Anticorrupció, una vintena de persones haurien seguit utilitzant les targetes quan Caja Madrid va passar a estar integrada a la Bankia de Rodrigo Rato, en la Bankia que va ser rescatada amb els diners dels espanyols, va arribar a fer operacions per valor de 99.036 euros amb aquesta targeta. Abans que ell, el president de la caixa Miguel Blesa va arribar a tirar 436.700 euros amb la targeta.

FONT: Elcorreo.es  

 Per tot plegat, des de CGT es fa un micromecenatge – cal dir rebutjat en aquest cas per algun coneguda empresa de micromecenatge catalana, potser perquè el pes econòmic de Bankia, té alguns peatges o temences-, però finalment s´ha pogut impulsar des d´una altra plataforma com Lanzanos. La transparència , començant per Bankia està en mans de la societat via #querellate que impulsa CGT .

La Confederació General del Treball ha iniciat una campanya de contribució popular (crowfunding) per a personar-se en el procediment de Bankia. CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-lo davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

La CGT ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals portades a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impunes.

CGT pretén que els treballadors participin de l’exigència de responsabilitat penal, exercint l’acció penal iniciada en el seu moment en aquest procediment i acompanyant a la mateixa, treballant en l’esclariment i la investigació de tot l’ocorregut.

La Confederació General del Treball intenta personar-se novament arran del que s’ha anat descobrint, per a exercir l’acció penal i tractar d’eludir qualsevol impunitat, i de fer responsables a qui, en definitiva, han dut a que tota la societat hagi pagat col·lectivament els deutes generats per sectors minoritaris de la societat, a més de defensar els drets de les persones treballadores que han estat acomiadats en una salvatge reestructuració del sector financer. Els tribunals tornen a exigir una important fiança, malgrat tot el que ja es va descobrint en la instrucció de les actuacions d’aquesta Direcció, motiu pel qual CGT demana la contribució econòmica per a aquesta finalitat.

Participa-hi anant a: http://www.lanzanos.com/proyectos/cgt-quiere-personarse-procedimiento-de-bankia/

Gabinet de Premsa Confederal de la CGT

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ZNRfeMtpGZE