#Gamonal no és una anècdota, pot esdevenir la primera espurna de l´esclat social

Aquests dies, bàsicament difoses i amplificades a la xarxa ha sortit la lluita veïnal de Gamonal , que és intergeneracional, en contra de l´especulació urbanística, amb entramat mediàtic(diario de burgos) i empresarial per fer un pàrquing en un barri obrer com Gamonal gastant-se 8 milions d´euros, mentre no hi havia 15.000 euros per escola bressol, amb arrels de corrupció urbanística,i un barri obrer castigat per l´atur.
I no oblidar que alhora també es va revoltar, apagat mediàticament, a Melilla, per la corrupció en l´adjudicació de llocs de treball, en territori colonitzat espanyol al nord d´àfrica, atiat per l´atur.

Són espurnes, d´un problema estructural com és el desmantellament de drets socials, tirar enrere les minses conquestes socials com la llei de dependència, entre altres i aplicant una teràpia de shock que consisteix a via decret llei aplicar uan combinació de lleis ideològiques i de desmantellar drets fonamentals com la llei de l´avortament, amb estructurals com la reforma de les pensions, desvinculant pensions de l´IPC i allargant fins 67 anys, i una pèrdua de poder adquisitiu sostinguda que afectarà a mig i llarg termini, impulsant els plans de pensions privats, sumat als copagaments per serveis bàsics de salut, alargar les llistes d´espera, buidar via reforma local competències socials municipals i empenyer a pirvatitzar serveis socials, i la desprotecció als més vulnerables, que es consolida amb reforma laboral que impulsa ERO´s massius per fer fora a veterans i treballs fixes per precaris, fins al punt que hi ha un 40% de contractes actuals duren menys d´un mes. I els que treballen els treuran de 250 a 900 euros via retencions i pèrdua de poder adquisitu.
Un exèrcit de reserva d´aturats, lligat amb reforma de mútues que faciliti altes coaccionades treient poder a metges de capçalera, i salaris que s´acosten al salari mínim 2 anys congelat en 645 euros, fa que el malestar passi a indignació, una generació jove amb un 57,7% d´atur ,en un coctel explosió social latent, i que li feia falta una espurna i que tan sols està amortitzant les famílies amb molts casos amb les pensions dels avis,que ajuden els fills en un 20% del total ja,està endarrerint l´esclat social.

I aquí sorgeix Gamonal, provocant efecte onada a que moviments socials i societat conscienciada es mobilitzi en múltiples convocatòries estatals, entre elles el 17 de gener a Barcelona a les 20h a Plaça Universitat.

Perquè la desesperació no té fronteres i sí la gana i la frustració, i ens hem de preguntar quants gamonal podem observar el nostre entorn proper? quanta especulació urbanística tenim perquè sorgeixin com bolets gamonal als nostres pobles, barris i ciutats? De raons objectives, no falten.

Recentment un informe del propi diari The Economist ja indicava que Estat Espanyol sortia entre els Estats amb alt risc de revolta.
Potser és una espurna i cal moltes espurnes per eclosionar, però el barri de Gamonal amb l´ajut imprescindible d´internet i les xarxes socials, pot fer vehicular una nova onada d´indignació similar al que va ser el #15M, amb la diferència que el posit es va acumulant a la ràbia i a la indignació, que assenyala als culpables, i la banca i juga un paper central , fet que sigui objecte d´hostigament social, vist les ajudes públiques a fons perdut amb diner públic mentre es desnonen a persones i famílies i inclús el Tribunal Constitucional revoca llei de desnonament andalusa, abocant a que com més es tanqui la via institucional, més s´obrirà la revolta al carrer, de forma lliure d´un poble sotmès a maltracte institucional fruit ara, d´una majoria absolutista del PP, que ben aviat se´ls pot girar en contra.

No oblidem que Hamburg amb un 3,5% d´atur recentment per un desnonament d´un centre social s´ha aplicat llei d´excepció en zona Euro a l´epicentre de l´euro. I es que la pobresa i l´atur assetja arreu d´europa i obre un horitzó creixent d´indignació dels milions d´aturats d´Europa. Informe d´Intermón Oxfam ja afirma que 25 milions d´europeus es veuran sotmesos a la pobresa el 2025 si els governs continuen amb les mesures capitalistes d´espoli social a les rendes del treball.
Informe d´Eurostat, ja deia el 2012 que uns 124 milions de persones- un 24,8% de la població dels 28 països de la Unió Europea(UE) estaven en “perill de pobresa o exclusió social”. Caldo de cultiu i motius sobrers de revolta continental europea,de grans dimensions, a menys que s´implanti una renda bàsica de ciutadania que s´està impulsant des de la societat, que freni el malestar justificat i la inacció institucional.

A l´Estat Espanyol l´empobriment és pandèmia, i ja se sap que quan la gent no té res a perdre, surt l´arrel llibertària de dignitat per transformar la realitat, davant el desordre neoliberal que ens imposa sacrificis per fer que la borsa no pari de créixer un 21% en un any, a costa de devaluar salaris i drets, i els beneficis empresarials no paren de créixer. Llavors diuen que no hi ha lluita de classes,  on els directius acumulen rendes del capital d´un 6,96%un espoli social organitzat i amparat amb la crisi. Ja en dades del 2012 es certificava que els bancs van dur a terme un desnonament d´habitatge cada quart d´hora. Fins que el poble encen l´espurna Gamonal.

Potser Gamonal és la primera espurna, però de ben segur no en serà l´última espurna de revolta social.
Una revolta social, que li hem de sumar el tsunami de la consulta, que no ens ha d´invisibilitzar els problemes a nivell de Catalunya,perquè en pocs dies tenim el que fixa el nostre nivell de l´estat del benestar i les retallades socials, com són els pressupostos de la Generalitat de Catalunya,també poden dur-nos l´esclat social davant el seguidimisme de polítiques d´austeritat,que sotmet més a qui menys té.

I no ens ho podem permetre pel bé de la cohesió social i la garantia d´un procés democràtic pel dret a decidir, començant per fixar el que volem i ens cal de serveis públics i prestacions socials, sense condicions de dèficit de la troika de la UE i de lé estat espanyol,per evitar que ningú quedi, exclós, com podem comprovar amb els vora 7500 persones que viuen als carrers de Catalunya, perquè ni tan sols tenen sostre per viure. I es que la reforma laboral a Catalunya ha dut un ritme de 16 ERO´s cada dia i 89 aturats més de mitjana, que molts d´ells es desapunten de l´atur al perdre esperança de trobar feina, una desindustrialització en tota regla, incentivada per la manca de crèdit, que ens fa tenir molts motius perquè Gamonal no es quedi tan sols a Burgos i vingui a Catalunya també. Perquè, precedent en tenim, com reflexiona l´antropòleg Manuel Delgado, recorda “l´intifada” al Besós al 1990.

I és que la por, ha començat a canviar de bàndol.

Com a mostra aquests vídeos actuals a Burgos al barri de Gamonal, d´aquesta espurna social:

 


I les detencions a Madrid recents, inclús d´un bomber en servei:
I el Gamonal dels anys 90: “Besos al Besòs”. Revolta urbana Sant Adrià del Besòs. Barcelona , tardor 1990

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *