Fem memòria: El dret de les dones al propi cos a la revolució del poble català al 1936

Us deixo un recomanable comunicat de la Secretaria de Gènere CGT Catalunya sobre el dret a l´avortament ja a l´any 1936.

El projecte de Llei aprovat al Parlament d’Espanya amb el títol “Los derechos del no concebido y las mujeres embarazadas” és una ofensiva total contra els drets de les dones. El mes de febrer, Gallardón presentarà l´avantprojecte en un parlament en que el PP té majoria absoluta, cedint a les pressions de bases ultracatòliques, feixistes, integristes de l’Opus Dei, Kikos Pro-Vida, E-Cristians i altres sectes profundament misògines, patriarcals i classistes.

És important recordar que al llarg de la història l´avortament ha estat una pràctica comuna, sobretot en les dones de les capes populars, aquelles a les que l´església i els poders dominants han impedit el dret a la formació sexual i reproductiva.(Continua)

Històricament les dones han controlat, fent servir els seus coneixements populars transmesos de generació en generació, la seva capacitat reproductiva. Amb la imposició del model capitalista-imperialista, el patriarcat i el capitalisme es complementen per assignar a la dona el rol de reproducció de la força de treball. Per aconseguir el control dels cossos de les dones el rol ideològic de l´església va ser determinant.

La repressió de part dels estats burgesos mitjançant els Codis Penals va intentar acabar amb les resistències i les lluites de les dones pels seus drets sexuals i reproductius. Malgrat tot, en situacions històriques de revolució, les dones van gaudir de drets.

Els drets de les dones sobre el seu cos va tenir a Catalunya el seu moment de gloria.

Al gener de 1937 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una llei avantguardista pel dret a l´avortament. En 1916 la República Federal Suïssa, havia introduït una legislació sobre l´avortament. La va seguir la República Txeca al 1925, i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) ho va legalitzar al 1926.

La llei aprovada en el període revolucionari del poble català de 1936 va significar un avanç important sobre les legislacions suïsses, txeques i soviètiques, ja que tenia en compte per la interrupció de l’embaràs causes com les malformacions fetals, raons ètiques de la mare (maternitat no desitjada), malalties de transmissió, causes terapèutiques (malaltia física o mental de la mare), així com factors del dret de la mare a la limitació voluntària de la maternitat.

La llei catalana, que es va accelerar arrel la revolució i sota l’impuls de CNT, ERC i el POUM, va declarar la guerra a les malalties de contagi com la tuberculosi, la lepra, el paludisme, la ràbia i les de contagi sexual.Tot això acompanyat de la millora de la salut pública i laboral, especialment les malalties resultat de la insalubritat als llocs de treball. L’organització popular, els Comitès de Defensa de la Revolució, i la organització Mujeres Libres, van crear a la Maternitat de les Corts, la primera “escola de maternitat conscient” a l’hora que es creava la “escola de la dona treballadora” per formar a les dones.

La llei del 25-12-1936 començava per senyalar la “necessitat d’impedir avortaments clandestins que posaven en risc la vida de la mare. Cal posar fí als avortaments a la clandestinitat, font de mortalitat materna, per a que la interrupció de l’embaràs pugui ser un instrument al servei del poble i efectuat per les persones que tinguin solvència científica i autorització per realitzar avortaments”.

El doctor Felix Martí Ibañez, metge afiliat a la CNT, director de la Conselleria de Sanitat, va escriure en relació a aquest tema: “Mai més mares mortes a causa d’una maniobra avortiva, d´infanticidis per nens nascut sense desig, de dones sense horitzó per un fill que es un estigma d’allò que es vol oblidar, de nens arribats a llars sense pa i pares sense amor”.

Els avortaments es realitzaven a petició de la dona, sense permís de la família i només un cop l’any si no hi havia motivació terapèutica. La llei detallava els centres sanitaris legalitzats per la interrupció dels embarassos i la Conselleria de Sanitat va anomenar comissaris als hospitals autoritzats, per tal detenir cura de l´acompliment de la llei.

Una de les normes establia l’obligació dels metges toco-ginecòlegs a practicar avortaments dins la llei.

La llei catalana volia “dotar al proletariat d’un mitjà científic per controlar la natalitat, sense por als perills del curanderisme”, en paraules del doctor Fèlix Martí Ibàñez.

A la ciutat de Barcelona, els avortaments es van autoritzar a la Casa de Maternitat, Sant Pau, Clínic. Fora Barcelona, es practicaven avortaments a Lleida, Puig Alt de Ter, Badalona, Berga, Reus, Igualada, Olot, Vic, Girona i Vilafranca.

SECRETARIA DE GÈNERE CGT CATALUNYA

Més informació:

- PÀGINA FACEBOOK SECRETARIA GÈNERE CGT CATALUNYA

Un pensament a “Fem memòria: El dret de les dones al propi cos a la revolució del poble català al 1936

  1. Trobo que es vol confondre el “dret al propi cos” amb el “dret a l’avortament”. Són dues coses diferentes. (Com són dues coses diferentes les retallades i l’austeritat, però això és un altre tema…).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *