Reflexions llibertàries sobre el dret a decidir: Jose Luis Carretero , Quim garreta i multireferèndum

Menéame

Com individus que rebutgem l’ESTAT hauríem de dir no a la primera pregunta, però això significa que si no volem modificar res, indirectament estem dient que el que tenim i tal com estem ja ens va bé. No es veritat!.

A mes si diem NO a la primera pregunta no podem dir SI a la segona qüestió, i això si que es contradictori amb el nostre pensament. Perquè la independència, sinònim d’autodeterminació, a qualsevol nivell es preferible a la dependència, segons el nostre presumible ideari.

Per altra banda si diem que SI a la primera pregunta, és a dir a que Catalunya sigui un estat, potser sortirem de la UE cosa que molts dels nostres idealistes pensadors reclamen i demanen. Tanmateix també s’obra un període convuls que per una facció del nostre entorn ja li va bé, tot dient que quan mes mullader, millor.

També altres poden, podem pensar, que si s’ha de construir de nou, poder tenim la oportunitat de ficar cullerada de tal mena que potser millor construïm una forma de administrar i gestionar el públic adequadament a la nostra manera de fer i pensar.

Si a mes d’estat volem Independència i s’aconsegueix, aquesta independència ens pot portar mes enllà de tot plegat i pot ser una nova via de relació entre iguals (que bonic seria).

Jo estic a favor de dir SI a las dues preguntes, no perquè estigui d’acord en un nou estat, si no perquè posa en entredit un estat tan monolític com el estat espanyol. Hi haurà mes d’un que dirà allò de que els invents ni amb gasosa, però jo estic en que cal innovar i fer un pas endavant, a mes d’aquesta manera de ben segur que tornarem a donar la raó als nostres precursors que com el Noi del Sucre ja va dir a Madrid el que passaria si fóssim independents.

* Quim Garreta és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona

Reflexions Llibertàries sobre el dret a decidir

Menéame

Els catalans, sembla ser, volen decidir el seu futur. I per a alguns això no és un problema, sinó una amenaça. Per a uns altres la qüestió no està aquí, sinó en els límits estrets que, a dreta o esquerra, en castellà o en català, se li imposen a aquesta exigència democràtica fonamental: el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir l’arquitectura institucional que els envolta.

Què podem pensar nosaltres respecte al dret a decidir dels catalans, bascos, lapons o segovians? Indubtablement, el mateix que ha rondat sempre per les ments dels progressistes, i encara llibertaris, de totes les èpoques: que la gent té dret a exercir la seva autonomia, a viure les seves tradicions (les que no siguin antisocials i no es fonamentin en l’explotació o opressió dels altres), a construir i defensar la seva nació (sempre que no s’entengui la mateixa com una maquinària d’agressió per a la resta de pobles circumdants o per a les minories internes, o com una simple pantalla per a salvaguardar el poder del gran capital local o transnacional). A prendre decisions democràtiques, en definitiva, sobre allò que li afecta.

Però no ens enganyem: un autèntic dret a decidir també té les seves exigències profundes i les seves conseqüències pràctiques concretes, que no són menors. Exigències, perquè qui pot el més (construir una nació), ha de poder també el menys (decidir què fer, com funcionar, en tots els aspectes de la vida: en el laboral i en el local, així com en el cultural i l’individual).

Un suposat dret a decidir que no respecti els àmbits d’autonomia i autogestió dels subjectes que l’exerceixen, que no abasti a eleccions pràctiques reals (com la del manteniment en organitzacions supranacionals, la realització de retallades en els serveis públics o la instrumentació de la política econòmica), que es limiti a l’erecció de fronteres i a l’aixecament de banderes mantenint l’essència partitocràtica i elitista d’un règim polític de democràcia limitada, ni és dret a decidir ni és res.

Per a tenir dret a decidir, doncs, cal poder efectuar les eleccions sobre una cosa més que sobre quina és la fracció de la classe dirigent que va a manar-nos, o en quin idioma ho farà. Cal construir una institucionalitat realment democràtica que vagi més enllà dels límits del purament representatiu o, millor dit, de la pura representació de democràcia que aquí, com a Atenes, a Barcelona com a Segòvia, embolica els anhels populars en un núvol tòxic de partitocràcia, oligarquies econòmiques i portes giratòries entre el poder financer i el control polític de la vida real.

I a més, clar, estan les exigències concretes de la situació concreta. Una situació en la qual els països perifèrics de l’Europa devastada per la crisi enfronten les draconianes dinàmiques neo-imperials de les oligarquies financeres del nord i l’assalt immisericorde dels fons i inversors institucionals globals. Una situació que imposa confluències, aliances, fronts.

No és aquest un món per a gents aïllades. Per a decidir quedar-se solament a la mercè dels taurons del capital i les borses internacionals. Si es vol tenir dret a decidir una cosa substancial, aquí i ara, i no en una situació abstracta, ideal o fantasmal, caldrà confluir amb altres pobles d’Europa, del Mediterrani, del món. Només un projecte global pot crear el paraigua per a poder decidir amb garanties que serveixi per a alguna cosa. Només una aliança el bastant àmplia de pobles i classes populars pot aixecar les salvaguardes necessàries per a evitar desmembraments violents, el control de qui prefereix dominar per separat als actors subalterns, l’emergència de poders inassolibles per als petits dividits.

Espanyola, ibèrica, mediterrània, europea? Federal, confederal, d’un tipus nou? Això també cal decidir-lo, i caldrà dialogar sobre això. Qui escriu aquestes línies ho fa des de Madrid, des del cor de Castella, des de la capital del Regne d’Espanya. Les seves paraules poden estar tenyides del centralisme ambient, o inspirades per l’efecte il·lusori de la imatge espectacular de realitats que no viu en detall. Però la seva identificació nacional es construeix amb els vímets del pensament llibertari i del republicanisme pi-i-margallià i socialitzant: el projecte d’una Espanya plural, federal, autogestionaria, oberta, iberista i mediterrània, llatina i solidària amb tots els pobles del globus.

No obstant això, això és una cosa que hem de decidir. Perquè la lliure federació pressuposa aquest mateix dret, el dret a decidir sobre el que els afecta, per a tots i cadascun dels subjectes socials. Però a decidir, també, federar-se o no, compartir o no. Tinguem clar, no obstant això, que només la ferma aliança dels pobles embarcats en un radical aprofundiment democràtic podrà enfrontar i derrotar al capitalisme global i a les seves xarxes transnacionals de poder.

En realitat, en aquest món convuls, tots i totes volem decidir.

Multireferèndum 2014, una convocatòria per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques

Menéame

QUÈ ÉS MULTIREFERÈNDUM?

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap una democràcia creixent i directa.

>> Referèndum múltiple i autoorganitzat

Promovem un referèndum popular que permeti debatre i decidir en una mateixa convocatòria sobre diverses qüestions d’interès públic i d’impacte sobre les condicions de vida i llibertats col·lectives. S’origina des del teixit associatiu del país i demana cooperació a totes les persones i entitats que vulguin participar en la seva organització. Reivindica les capacitats humanes per prendre acords directes sobre qüestions comunes.

>> A partir d’ILP bloquejades i obert a d’altres temes d’actualitat

Volem facilitar el desbloqueig d’algunes de les ILP que han estat aturades o desvirtuades en les institucions polítiques. Així, en el procés de definició de les preguntes hi tindran especial protagonisme les comissions promotores d’ILP rebutjades. En segon terme, la convocatòria resta oberta a temàtiques d’actualitat que siguin proposades per col·lectius implicats en elles.

>> En les proximitats de les eleccions europees de 2014

Les eleccions europees són una bona ocasió per endegar aquesta reivindicació de democràcia directa i de proximitat. Així la votació es durà a terme en els dies previs i fins a la mateixa data de les eleccions europees de 25 de maig de 2014. Es preveu que la campanya de divulgació de la iniciativa i els diferents debats que la composin puguin desenvolupar-se també al llarg dels mesos previs.

>> Vot electrònic i presencial

Es podrà votar a través de la web www.multireferendum.cat o bé de forma presencial en els diferents punts que s’habilitaran arreu del territori.

>> Eina de futurs

Per tirar endavant la proposta cultivarem un conjunt de pràctiques i col·laboracions que potenciïn al màxim el debat i la participació directa. Volem que aquest esforç faciliti posteriors convocatòries amb altres temàtiques, fins i tot en altres escales com la local. Per això, definirem el multireferèndum com una eina de futur, al servei d’una xarxa que segueixi teixint l’hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Sempre partint dels principis de justícia social i ambiental.

>> Cooperació concreta

La convocatòria és una proposta de cooperació concreta i sense pretensió d’exercir cap mena d’unificació posterior de les persones i organitzacions participants. Al contrari, es vol potenciar el caràcter particular i l’autonomia de les temàtiques incloses, de les entitats promotores i de les campanyes de debat relacionades amb cada pregunta.

>> Formes de participació

Resta pendent definir quins graus de col·laboració i quines formes d’adhesió es proposen a les organitzacions i persones participants, en aquesta fase, es demana suports inicials a la proposta i es crida a participar de la seva construcció i expansió.

Arrel

L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava l’admissió a debat de la ILP sobre cultius i aliments transgènics tot i que la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havia recollit 105.000 signatures i tenia el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques. Abans i després d’aquesta, altres ILP han estat avortades o desvirtuades després d’acreditar àmpliament els suports necessaris.

Les lleis catalanes de consultes (no vinculants)

La Llei 4/2010 de consultes per via de referèndum del Parlament de Catalunya no permet sotmetre directament a referèndum les ILP admeses a tràmit i rebutjades pel Ple del Parlament. Aquesta llei sí que possibilita promoure consultes per iniciativa popular, prèvia autorització de l’Estat i mitjançant la recollida de signatures, però sense que siguin vinculants. En l’actualitat, el Parlament de Catalunya està tramitant una nova llei de consultes no referendatàries que tampoc fa vinculants els resultats.

Tornabous

Prop del solstici de 2013, la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem coincidien en la voluntat de sotmetre a referèndum les tècniques del fracking i els transgènics al principat de Catalunya. En una assemblea celebrada a Tornabous (Urgell), es constatava l’absència de formes de decisió directa en problemàtiques d’interès públic. També es reconeixien les dificultats de promoure una consulta a tot el territori únicament des del propi col·lectiu. D’aquestes reflexions va sortir la idea de compartir amb altres grups la realització d’una consulta multitemàtica que s’està definint a partir dels anteriors punts.

>>> Més informació a:
http://multireferendum.cat/

Ha sortit el número 157 de la revista “Catalunya” (Gener 2014)

Menéame

El número 157 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

- Editorial:

Els Sindicats del Règim acaben amb el ferrocarril públic de la mà del PP.

- Reportatge:

Noves formes de repressió.

Ni Seguretat, ni Ciutadana: torna la Brigada Politico-Social 2.0.

Contra l’estat d’excepció permanent.

Amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana, el PP pretén ofegar la protesta retallant drets fonamentals.

- Treball-economia:

La segona Reforma Laboral de l’època Rajoy entra per la porta del darrera.

Les persones assalariades, la classe treballadora, perden pes en el repartiment de la renda, enfront dels beneficis empresarials.

Pobresa energètica: Passar fred i mortalitat per ser pobre.

Els contractes de formació creixen un 73% després de precaritzar més les seves condicions.

Enriquir-se amb el fred dels qui no tenen res.

La trepitjada.

Informe sobre les empreses catalanes lligades a la indústria d’armes.

Les deu empreses de la indústria militar més subvencionades per la Generalitat de Catalunya.

Informe sobre la reforma de la Llei de Bases del Règim Local.

Nova Llei d’Administració Local: Brutal atac del PP al municipalisme amb l’única finalitat del lucre.

La venda d’AENA. Un frau a esquenes de la societat.

Notícies sindicals.

- La Tramuntana:

Entrevista central: Antonio Martín, artificier de Defensa Interior durant els anys 1960-1963: “El nostre objectiu era eliminar a Franco, denunciar la dictadura franquista”

- Sense fronteres:

CGT a tres dècades del part del EZLN a Chiapas.

Racisme i hipocresia al voltant de Mandela.

Mandela i el fracàs.

Mandela: dues veritats incòmodes.

- Social:

Contra la reforma de la Llei de l’avortament.

Terrassa: absolució parcial de la Mònica, condemna insuficient del GIE!

Declaració de la Trobada de Barcelona Contra l’Apartheid Jurídic i Social.

Justícia per a Yassir. No a la impunitat!

Casal Tramuntana: l’estratègia del camaleó.

Situació de la querella contra la Conselleria de Salut balear per la mort d’Alpha Pam.

Article d’opinió de Toni Àlvarez.

- Dinamita de cervell:

Diccionari militant: Bueno, Justo (1907-1944).

Procés Embat, una xarxa de militants socials de tradició llibertària.

Ferrer i Guàrdia, o Gaietà Ripoll…

Gumersind Brunet i l’esport popular català

Una mirada crítica des del cinema: Lladres de bicicletes

La foto, la màscara i el nen

Elits extractives

Recepta de cuina

Documental “Casas para todos”

Llibres: Vint i Ramon Barnils / Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos

Revistes

Articles d’opinió d’Artur Sardà, Antonio Gascón, Emili Cortavitarte i Toni Àlvarez.

- Entrevista contraportada:

Pepa Vives, fotògrafa: “La fotografia és una gran eina de denúncia”

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 157 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/01/pdf157.pdf

El pots llegir on-line, descarregar i compartir-lo: 

#Gamonal no és una anècdota, pot esdevenir la primera espurna de l´esclat social

Aquests dies, bàsicament difoses i amplificades a la xarxa ha sortit la lluita veïnal de Gamonal , que és intergeneracional, en contra de l´especulació urbanística, amb entramat mediàtic(diario de burgos) i empresarial per fer un pàrquing en un barri obrer com Gamonal gastant-se 8 milions d´euros, mentre no hi havia 15.000 euros per escola bressol, amb arrels de corrupció urbanística,i un barri obrer castigat per l´atur.
I no oblidar que alhora també es va revoltar, apagat mediàticament, a Melilla, per la corrupció en l´adjudicació de llocs de treball, en territori colonitzat espanyol al nord d´àfrica, atiat per l´atur.

Són espurnes, d´un problema estructural com és el desmantellament de drets socials, tirar enrere les minses conquestes socials com la llei de dependència, entre altres i aplicant una teràpia de shock que consisteix a via decret llei aplicar uan combinació de lleis ideològiques i de desmantellar drets fonamentals com la llei de l´avortament, amb estructurals com la reforma de les pensions, desvinculant pensions de l´IPC i allargant fins 67 anys, i una pèrdua de poder adquisitiu sostinguda que afectarà a mig i llarg termini, impulsant els plans de pensions privats, sumat als copagaments per serveis bàsics de salut, alargar les llistes d´espera, buidar via reforma local competències socials municipals i empenyer a pirvatitzar serveis socials, i la desprotecció als més vulnerables, que es consolida amb reforma laboral que impulsa ERO´s massius per fer fora a veterans i treballs fixes per precaris, fins al punt que hi ha un 40% de contractes actuals duren menys d´un mes. I els que treballen els treuran de 250 a 900 euros via retencions i pèrdua de poder adquisitu.
Un exèrcit de reserva d´aturats, lligat amb reforma de mútues que faciliti altes coaccionades treient poder a metges de capçalera, i salaris que s´acosten al salari mínim 2 anys congelat en 645 euros, fa que el malestar passi a indignació, una generació jove amb un 57,7% d´atur ,en un coctel explosió social latent, i que li feia falta una espurna i que tan sols està amortitzant les famílies amb molts casos amb les pensions dels avis,que ajuden els fills en un 20% del total ja,està endarrerint l´esclat social.

I aquí sorgeix Gamonal, provocant efecte onada a que moviments socials i societat conscienciada es mobilitzi en múltiples convocatòries estatals, entre elles el 17 de gener a Barcelona a les 20h a Plaça Universitat.

Perquè la desesperació no té fronteres i sí la gana i la frustració, i ens hem de preguntar quants gamonal podem observar el nostre entorn proper? quanta especulació urbanística tenim perquè sorgeixin com bolets gamonal als nostres pobles, barris i ciutats? De raons objectives, no falten.

Recentment un informe del propi diari The Economist ja indicava que Estat Espanyol sortia entre els Estats amb alt risc de revolta.
Potser és una espurna i cal moltes espurnes per eclosionar, però el barri de Gamonal amb l´ajut imprescindible d´internet i les xarxes socials, pot fer vehicular una nova onada d´indignació similar al que va ser el #15M, amb la diferència que el posit es va acumulant a la ràbia i a la indignació, que assenyala als culpables, i la banca i juga un paper central , fet que sigui objecte d´hostigament social, vist les ajudes públiques a fons perdut amb diner públic mentre es desnonen a persones i famílies i inclús el Tribunal Constitucional revoca llei de desnonament andalusa, abocant a que com més es tanqui la via institucional, més s´obrirà la revolta al carrer, de forma lliure d´un poble sotmès a maltracte institucional fruit ara, d´una majoria absolutista del PP, que ben aviat se´ls pot girar en contra.

No oblidem que Hamburg amb un 3,5% d´atur recentment per un desnonament d´un centre social s´ha aplicat llei d´excepció en zona Euro a l´epicentre de l´euro. I es que la pobresa i l´atur assetja arreu d´europa i obre un horitzó creixent d´indignació dels milions d´aturats d´Europa. Informe d´Intermón Oxfam ja afirma que 25 milions d´europeus es veuran sotmesos a la pobresa el 2025 si els governs continuen amb les mesures capitalistes d´espoli social a les rendes del treball.
Informe d´Eurostat, ja deia el 2012 que uns 124 milions de persones- un 24,8% de la població dels 28 països de la Unió Europea(UE) estaven en “perill de pobresa o exclusió social”. Caldo de cultiu i motius sobrers de revolta continental europea,de grans dimensions, a menys que s´implanti una renda bàsica de ciutadania que s´està impulsant des de la societat, que freni el malestar justificat i la inacció institucional.

A l´Estat Espanyol l´empobriment és pandèmia, i ja se sap que quan la gent no té res a perdre, surt l´arrel llibertària de dignitat per transformar la realitat, davant el desordre neoliberal que ens imposa sacrificis per fer que la borsa no pari de créixer un 21% en un any, a costa de devaluar salaris i drets, i els beneficis empresarials no paren de créixer. Llavors diuen que no hi ha lluita de classes,  on els directius acumulen rendes del capital d´un 6,96%un espoli social organitzat i amparat amb la crisi. Ja en dades del 2012 es certificava que els bancs van dur a terme un desnonament d´habitatge cada quart d´hora. Fins que el poble encen l´espurna Gamonal.

Potser Gamonal és la primera espurna, però de ben segur no en serà l´última espurna de revolta social.
Una revolta social, que li hem de sumar el tsunami de la consulta, que no ens ha d´invisibilitzar els problemes a nivell de Catalunya,perquè en pocs dies tenim el que fixa el nostre nivell de l´estat del benestar i les retallades socials, com són els pressupostos de la Generalitat de Catalunya,també poden dur-nos l´esclat social davant el seguidimisme de polítiques d´austeritat,que sotmet més a qui menys té.

I no ens ho podem permetre pel bé de la cohesió social i la garantia d´un procés democràtic pel dret a decidir, començant per fixar el que volem i ens cal de serveis públics i prestacions socials, sense condicions de dèficit de la troika de la UE i de lé estat espanyol,per evitar que ningú quedi, exclós, com podem comprovar amb els vora 7500 persones que viuen als carrers de Catalunya, perquè ni tan sols tenen sostre per viure. I es que la reforma laboral a Catalunya ha dut un ritme de 16 ERO´s cada dia i 89 aturats més de mitjana, que molts d´ells es desapunten de l´atur al perdre esperança de trobar feina, una desindustrialització en tota regla, incentivada per la manca de crèdit, que ens fa tenir molts motius perquè Gamonal no es quedi tan sols a Burgos i vingui a Catalunya també. Perquè, precedent en tenim, com reflexiona l´antropòleg Manuel Delgado, recorda “l´intifada” al Besós al 1990.

I és que la por, ha començat a canviar de bàndol.

Com a mostra aquests vídeos actuals a Burgos al barri de Gamonal, d´aquesta espurna social:

 


I les detencions a Madrid recents, inclús d´un bomber en servei:
I el Gamonal dels anys 90: “Besos al Besòs”. Revolta urbana Sant Adrià del Besòs. Barcelona , tardor 1990

Crònica del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté. Quan no fem justícia a la dignitat: els casos de Manuel Prieto, Joan Busquets i el tricentenari

Aquest país ens omplim la boca de grans paraules divinitzant a dirigents polítics i grans homenatges quan es retiren, i massa sovint figures cabdals de la nostra història cultural,social i laboral, resten a l´anonimat, com el cas dels maquis.
I aquells que varen lluitar contra el feixisme i el franquisme, reben homenatges gairebé entre familiars i amics, reclosos en l´anonimat militant antifeixista, sense esdevenir carta d´autoritat moral.
Això recent ho vaig comprovar en l´estrena al teatre vora la mina de Sant Corneli de l´obra de teatre 1932, La Revolta, adaptada teatralment per l´escriptor Jordi Cussà i dirigida per Eva Sanchez– que busquen poder teatralitzar a altres indrets,recentment omplint a Berga davant 700 personessobre els fets de Fígols de la revolta obrera i llibertària a l´Alt Llobregat, practicant la vaga general revolucionària, enguany ja farà 82 anys, on Manuel Prieto, un sindicalista de la UGT que desencantat amb al direcció del sindicat a Barcelona s’afilia a la CNT, com un dels impulsors de la revolta que el líder obrer Prieto, ni al seu propi poble rep un homenatge digne, donant-li un carrer de record, en homenatge a la història social del municipi , ni que sigui dir-li Carrer Revolta de l´Alt Llobregat,
Però ai làs, amb l´alcalde de Cercs d´UDC, Ferran Civil, imputat amb denúncies vàries-fins i tot qüestionat per Duran Lleida– i actual vice-president de la Diputació de Barcelona per CIU, això és massa, tot i que em consta que per contra hi ha recollida de signatures per treure un Carrer dedicat a Juan Carlos de Borbón a Cercs. Ja posats, fer el canvi amb un obrer local digne, que al menys faci honor a la memòria obrerista minera , com a mínim.


Els maquis, tres quarts del mateix. A títol d´exemple que la llei de memòria va deixar a fora a persones més anònimes com el maqui
Joan Busquets, que ni tan sols el memorial Democràtic en mans d´IC al seu moment-no eren del seus?-,  no va voler donar-li el que altres van rebre,un reconeixement moral, jurídic i econòmic als supervivents i lluitadors antifranquistes, que se´ls va negar als guerrillers antifranquistes com Joan Busquets “el senzill” i que va fer una carta oberta pública, i resposta del Centre d´Estudis Josep Ester i Borràs al Memorial Democràtic, que s´inhibeix a part de la memòria d´aquest país, agradi o no a ICV. 

Dit sigui de passada, dins els actes del tricentenari, quants actes es fa record de les revoltes catalanes i anarcoefemèrides del poble senzill , d´obrers que han lluitat per la dignitat de else seves vides, dels morts en camps de concentració i en la lluita de les llibertats democràtiques, dels que han lluitat pels drets civils que ara ens volen prendre,els moviments socials i que tots plegats, tant dignes i que han rebut reconeixements a nivell internacional i desaprofitem o neguem record i homenatge,entre altres l´arrel llibertària i lliure del poble català? Aquí tenim part de la cobardia o oblit voluntari , que amb voluntat es pot corregir, i que el comissari Miquel Calçada si vol, és a temps de dignificar la part sociolaboral de 3 segles que no s´entendria la nostra realitat col.lectiva i que reforçarien un procés pel dret a decidir del nostre futur.
Mentrestant, any a any, actes de record com del Quico Sabaté, mostren un bri de dignitat, de que hi va haver persones que malgrat l´adversitat van donar la vida aspirant a unes llibertats socials i col.lectives, que la societat està en deute de dignificar-les a nivell de Catalunya, i també a nivell local. I posem fil a l´agulla?

Us deixo un homenatge musical a Quico Sabaté dl2013 de Jaume Arnella i la crònica:




Crònica i fotos dels actes en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté
:

Desenes de persones han participat avui al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. L´acte que ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius llibertaris de Catalunya (Col·lectiu a Les Trinxeres de les Terres de Ponent, de Girona, etc), i veïns/es de Sant Celoni i d´altres pobles de la comarca, s´han fet diversos parlaments reivindicant la mem ria d´en ò Quico i la resistència llibertària contra el feixisme.
Per part de la nostra assemblea, hem fet una ofrena floral en record d´aquest lluitador, i durant les intervencions, el company Lluís Guix ha volgut recordar a tots els i les
lluitador/es contra el feixisme a casa nostra.

A més a més, volem destacar que aquest any La Clau de Sant Celoni, també ha organitzat diferents activitats en record d´en Quico com el passi d´un documental i un acte commemoratiu al carrer de Santa Tecla.

Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT de Granollers i comarca, i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.

Recordem que al Vallès Oriental hi han més exemples de persones que van formar part de la resistència dels maquis. En aquest sentit, cal fer esment a la figura del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti “Nano” que va pagar amb la seva vida ( com altres companys/es ) la lluita per la construcció d´una societat més justa.

Assemblea Llibertària del Vallès Oriental

 

Més informació:

- WEB CGT VALLÈS ORIENTAL

— TWITTER CGT VALLÈS ORIENTAL

- WEB ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA VALLÈS ORIENTAL

- TWITTER ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA VALLÈS ORIENTAL

La necessitat d´informació més lliure i creïble: tenim moltes alternatives


Continuament, conscientment la gent més compromesa no es conforma amb la percepció dels grans mass media, que tenen determinada linia informativa editorial, que provoca l´esbiaix obeïnt o doctrines polítiques dissimuladament o no, i que tenen un socis capitalistes, i en darrer terme, un finançament bancari, ai làs i de grans corporacions transnacionals que condicionen l´aprofundiment que contradigui els interessos econòmics i posi en escac l´estatus quo i pugui provocar canvis en l´estructura juridico-institucional que provoqui canvi d´arrel a favor d´una majoria social, i si hi ha són sota la vigilància condicionada, que provoca no poques autocensures, tant d´opinadors,i com no de redactors. 
L´explosió informativa, com deia Ignacio Ramonet, de la sobreinformació, i la long tail, la llarga cua que segmenta la informació fa que cada cop més les persones cerquem directament el que ens interessa, utilitzem les eines mòbils per comparar i consumir, busquem i contrastem a la xarxa per aprofundir, segons el nivell de consciència crítica. Tot i així, encara els mitjans sota llicències públiques de televisions i grup mediàtics massius i diaris, compten amb control ideològic i condicionaments bancaris gens dissimulats i de corporacions.

Ho hem pogut comprovar quan es busca crítiques d´alguna de les empreses de l´IBEX35 rarament sorgeixen als grans mass media pels condicionants anteriors i el poder de compra de paquets grans publicitaris, que silencien les critiques o apareixen sumptuoses publicitats, sabedors de dossiers que podrien influir a la cotització bursàtil i mala percepció social de les seves accions corporatives.
O el periodisme ciutadà en l´impunitat a cas Raval,Yassir i de molts altres, l´esclavisme d´Inditex a Brasil, l´explosió de les places públiques amb el #15M o més llunyana vaga general a Estats Units a Oakland convocada per xarxes socials després de 58 anys o #occupywallstreet a la borsa de Nova York.

Per això , cada cop més, hi ha més mitjans autogestionats, sense dependències de capitalistes i banquers, amb voluntarisme i no poca militància que obren escletxa comunicativa i donen la volta i cada cop més qüestionen l´estatus quo mediàtic imperant, de manera que aquests inclús han d´assumir continguts, quan la xarxa esdevé trendings topics a twitter, o vídeos virals massius.
De ben segur, n´heu visitat més d´un, i gaudeixen d´un factor que li manquen massa sovint majoria de grans mitjans: credibilitat.
Hi han des de mitjans portaveu d´associacions, colllectius, sindicats, cooperatives d´ex-periodistes acomiadats de grans mitjans…i moltes firmes amb credibilitat, que cada cop veurem més sovint agafin relleu, que especialment twitter els està difonent, i a la qual caldria incorporar el periodisme ciutadà que suposa twitter,youtube, vimeo i bambuser especialment, de recollir sense filtres captures de vida. 

Inclús aspiren alguns d´ells amb micromecenatges i subscripcions dels seus propis lectors aspirar a la professionalitat i alhora mantenir la independència i dotar de llibertat editorial i continuïtat, que poden treure edicions en format paper o impulsar edicions de llibres o especials, amb reportatges temàtics de profunditat.
La lliure distribució via copyleft fa que faciliti la circulació de continguts i esdevé un veritable quart poder invisibilitzat però que cada cop més condicionarà el poder econòmic i polític des de la trinxera comunicativa, al servei de la majoria social, en època de desmantellament de l´estat del benestar, de retallades socials i de drets i dèficit de llibertat d´expressió.

I pels grans mitjans professionalitzats i linies editorials segrestades, hauria de veure´s un estímul a fer millor les coses, i no poques ocasions un planter de qualitat i transparència que d´incorporar-los, recuperarien credibilitat perduda.

Per fer-hi les vostres aportacions al llistat fet de forma col.laborativament hi empoderar el coneixement de les múltiples alternatives a l´abast amb enllaç internet:

http://titanpad.com/EqDticA64A

(Llistat actualitzat a data 6-1-2014)

########################################################## LISTA DE WEBS DE MEDIOS ALTERNATIVOS / INDEPENDIENTES ########################################################## Este documento es colaborativo, ¡adelante!, aporta lo que conozcas a la inteligencia colectiva 🙂 En la parte derecha encontrarás un chat donde realizar comentarios acerca del documento en sí.

Si sabes sintaxis wiki puedes colaborar directamente aquí: http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios_alternativos
ÍNDICE:
1) Ámbito general
2) Por regiones
3) Otras listas

1) ÁMBITO GENERAL: (por orden alfabético)
http://15mbcn.tv/ (#blog)
http://www.laccent.cat/ L’Accent (#quinzenal, #impresa, #pdf, #articlesonline, #català)
http://agencia29.net/ Agencia 29
http://www.alasbarricadas.org/ A las Barricadas
http://arainfo.org Ara Info
http://www.atlanticaxxii.com
http://www.attac.es/ ATTAC
http://audio.urcm.net/
http://www.bllibertari.org/
http://www.eguzki.net/
http://elboenuestrodecadadia.com El BOE nuestro de cada día http://www.cafeambllet.com Cafe amb llet
http://lacolumna.cat/ La Columna
http://comunicaciolliure.wordpress.com/ Comunicació Lliure http://www.contrainfo.cat Contrainfo.cat
http://cuacfm.org/ Cuac FM
https://www.cuartopoder.com Cuarto Poder – Diario de blogs http://www.cucadellum.org/
http://www.culturaobrera.org/ Cultura Obrera
http://www.datecuenta.org/ Date Cuenta
https://www.diagonalperiodico.net/ Diagonal Periódico http://www.naciodigital.cat/ecodiari/ Ecodiari (Nació Digital)
http://www.eldiario.es El Diario
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/ El Diario: Catalunya Plural http://www.enfocant.net/
http://directa.cat/
http://www.disopress.com/ Diso Press – Agencia de noticias (coberturan sobre todo en imágenes)
http://www.donantdades.com/
http://www.pesolnegre.info (El pèsol Negre, Alt Llobregat i el Cardener) http://www.espiaenelcongreso.com
http://www.extramurs.cat/ [internacional]
http://www.fortapache.es/ Fort Apache
http://fotograccion.org Fotogracción
http://fotomovimiento.org Fotomovimiento
http://www.freeradio.org/
http://fuckingtonpost.wordpress.com/
http://halabedi.org/
http://www.heterodoxia.info
http://www.idemtv.com [TV 2.0 Colectivo LGTB]
http://www.gentnormal.com [webzine de cultura]
http://www.guiadelaradio.com/
http://lahaine.org/ La Haine
http://barcelona.indymedia.org/ Indymedia Barcelona
http://www.infolibre.es/ Info Libre
http://informatbcn.com/
http://www.sindominio.net/irola Irola
http://akalimera.org/ A Kalimera – Radio libre
http://www.kaosenlared.net/ Kaos en la Red
http://kjabata.sourceforge.net/
http://www.librered.net/
http://www.llibertat.cat/
http://www.madrilonia.org/ Madrilonia
http://mamvas.blogspot.com jaque al neoliberalismo
http://www.lamarea.com/ La Marea
http://www.latuerka.net/ La Tuerka
http://masala.cat/
http://www.media.cat/
http://meneame.net Menéame – Agregador de noticias
http://opaii.blogspot.com/
http://www.periodismodigno.org/ Periodismo Digno
http://periodismohumano.com/ Periodismo Humano http://www.polemica.org/modules/news
http://postscriptumradio.org/
http://www.prometheusradio.org/
http://revistacatalunya.cat/
http://www.quehacenlosdiputados.com
http://www.quienmanda.es
http://radioaktivat.org/
http://radioalmaina.org/
http://radiobalamanresa.wordpress.com/
http://radiobronka.info/ca/
http://www.radiocarcoma.com/
http://radiochicharra.noblezabaturra.org/
http://radiochabolo.noblezabaturra.org/
http://www.radioela.org/
http://www.radioklara.org/radioklara
http://www.radiolagranja.org/
http://rl.federation-anarchiste.org/ (Radio Libertaire) http://radiolila.interferencies.net/
http://radiolinea4.net/
http://www.radiolivre.org/
http://radioslliures.org/
http://canangladajove.terrassa.net/ (Ràdio Kaos)
http://radiomai.blogia.com/
http://radiomalva.org/
http://radiomistelera.blogspot.com/
http://www.radiopica.net/
http://radiopinsania.wordpress.com (ràdio lliure del Berguedà)
http://www.revistacatalunya.cat/
http://sindominio.net/piratona
http://www.radioqk.org/
http://radiotopo.noblezabaturra.org/
http://www.revistamongolia.com Revista Mongolia
http://www.rivendellaudio.org/
http://www.rojoynegro.info/
http://www.sindominio.net/radiotopo/
http://www.santsonalliure.org/
http://www.rebelion.org/
http://ruidoenlascalles.blogspot.com
http://www.sants.tv/
http://www.sateva.tv/
http://setantaset.wordpress.com/
http://www.sicom.cat
http://sinpermiso.info/ Revista Sin Permiso
http://soliobrera.cnt.es/
http://www.somatents.com
http://theresetproject.org/
http://tas-tas.org/
http://www.tvanimalista.com [TV 2.0 pro Derechos Animales]
http://latele.cat
http://tercerainformación.es
http://tomalatele.tv
http://www.trasversales.net/
http://www.tribunadeeuropa.com
http://unitedexplanations.org/
http://usurpa.squat.net/
http://vientosur.info/ Revista Viento Sur
http://www.vilaweb.cat
http://xarxapenedes.cat/
http://www.zintzilik.net/

2) POR REGIONES:

A Coruña
http://cuacfm.org/
http://akalimera.org/
http://opaii.blogspot.com/

Alacant
http://radioaktivat.org/
http://radiomistelera.blogspot.com/

Aragón
http://arainfo.org

Asturias
http://www.atlanticaxxii.com

Barcelona
http://www.laintervia.cat/
http://www.favb.cat/node/191
http://acontracorriente.info/
http://wwww.lesaltresveusmontcada.wordpress.com http://www.revistaderipollet.cat
http://www.viumolinsderei.com/ (Molins de Rei, Baix Llobregat) http://int.acampadadebarcelona.org/ [int]
http://eurasiacat.wordpress.com/ [Anàlisi i informació eurasiàtica en català] http://243cat.wordpress.com/
http://barcelona.indymedia.org
http://www.nodo50.org
http://laburxa.cat
http://poblenou.info
http://barrisants.org
http://graciaviva.cat
http://infobaix.org
http://lariuada.cat (El Prat, Baix Llobregat, near BCN)
http://noticies.sirius.cat/
http://es.globalvoicesonline.org
http://independentbarbera.cat
http://portaloaca.com/
http://lahaine.org/
http://masala.cat/
http://www.elbaix.cat/ (El Baix Llobregat)
http://www.pesolnegre.info (Alt Llobregat i Cardener) http://miradescritiques.blogspot.com.es/ (Noticias internacionales ,opiniones, convocatorias sobre el engaño de la crisis, la barbaridad de los recortes, los políticos ineptos, y la actualidad en general. Cerca de 2MM de visitas) http://www.contrabanda.org/contrabanda/
http://radiobalamanresa.wordpress.com/
http://radiobronka.info/ca/
http://radiopinsania.wordpress.com Webs de colectivos http://tanquemelscies.blogspot.com.es/
http://www.iaioflautas.org/
http://rereguardaenmoviment.org/
https://juanandresbenitez.wordpress.com/
http://justiciaxyassir.wordpress.com/ http://desobeimelspressupostos.wordpress.com/
http://assembleasolidaria.org/
http://www.espaicoordinacio.net/noticies-2/ -> agenda http://stopbalesdegoma.org/
http://www.tvanimalista.com
http://www.idemtv.com
http://agorabdn.wordpress.com/
http://www.acampadabdn.org/ Bilbo
http://www.sindominio.net/irola/
http://tas-tas.org/ Burgos
http://burgos-dijital.blogspot.com.es/
http://www.diariodevurgos.com Gasteiz
http://halabedi.org/ Girona
http://www.eldimoni.com/
http://www.cafeambllet.com/press/
http://ariet.cat http://www.elgarrotxi.cat (Garrotxa – A CONFIRMAR) Granada http://radioalmaina.org/ Iruña
http://www.eguzki.net/ Lleida
http://palanca.cat/ Madrid
http://www.latuerka.net/
http://www.radiocarcoma.com/
http://www.radioela.org/

Palma de Mallorca
http://www.culturaobrera.org/
http://sateva.tv/
http://setantaset.wordpress.com/

Pontevedra
http://sindominio.net/piratona

Tarragona
http://pobleviu.cat/

Teruel
http://radiochicharra.noblezabaturra.org/

Uvieu
http://www.radioqk.org/

València
http://www.radioklara.org/radioklara
http://radiomalva.org/

Valladolid
http://www.ultimocero.com/

Zaragoza
http://radiochabolo.noblezabaturra.org/
http://www.radiolagranja.org/
http://radiomai.blogia.com/
http://radiotopo.noblezabaturra.org/

3) OTRAS LISTAS:
http://desconexionibex35.org/blog/lista-de-alternativas/ http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios_alternativos -> aquest llistat estaria bé incloure’l aquí, ja que es troba buit, demà em puc ocupar (tinisima_) Iba a poner http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios pero es que no diferencia entre alternativos y vendidos :/ Adelante, Tinisima_, toda tuya ^_^ https://twitter.com/El_Hacedor/journalist-media/members

La segona Reforma Laboral de l?època PP amb Rajoy entra per la porta del darrera

Us faig present el comunicat de la CGT de Catalunya davant l’aprovació del R.D. Llei 16/2013 i adjunt un estudi comparatiu dels canvis sobre el R.D. Llei ,fet pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado. La barra lliure legislativa per sotmetre a treballadors a un pseudoesclavisme laboral, que inclou promoure la devaluació de salaris, desregularitzar encara més jornada laboral,fer que els contractes parcials siguin a jornada completa de facto i fer que les mútues tinguin potestat per donar altes seguint necessitats de les empreses que els hi donen la gestió:

Aprofitant el rebombori creat per la subhasta del preu de la llum i l’aprovació de la llei de l’avortament, el Consell de Ministres del passat divendres 20 de desembre va colar-nos una reforma laboral encoberta. Es tracta del Reial Decret-Llei 16/2013 (“de medidas para favorecer la contratación estable y la empleabilidad de los trabajadores”). L’aprovació d’aquesta nova reforma de l’Estatut dels Treballadors és un nou atac cap el conjunt dels treballadors i treballadores, suposa una nova precarització de les nostres condicions laborals i, com les anteriors reformes, afavoreix els interessos dels empresaris. Algunes de les mesures més destacables del Reial Decret-Llei 16/2013 són:

1. Mitjançant la modificació de l’art. 12.4 i 12.5 de l’ET es flexibilitzen encara més els contractes a temps parcial. Si bé es recupera la prohibició vigent fins la reforma del 2012 de que els treballadors/es a temps parcial facin hores extres, ara es permet que facin hores complementàries també els que tenen contractes de durada limitada. S’introdueixen a més mesures per a que els empresaris tinguin més facilitats per a imposar aquestes hores complementàries, eliminant alguns requisits d’acord entre les parts. També s’amplien el número d’hores extraordinàries que es poden fer, que poden arribar a ser fins el 60% de la jornada contractada.

2. Amb la modificació de l’art. 34.2 de l’ET es potencia la distribució irregular de la jornada laboral en els contractes a temps parcial en permetre compensar l’excés o la defecte d’hores treballades al llarg dels propers 12 mesos. És a dir, les bosses d’hores ja no es limiten a l’any natural. Els empresaris podran jugar molt més fàcilment amb la distribució irregular del temps de treball, variant la nostra jornada laboral en funció dels seus interessos.

3. S’obre la possibilitat de fer contractes “indefinits de suport als emprenedors” (és a dir, l’anomenat contracte Rajoy de la reforma de l’any 2012) per a contractes a temps parcial. Abans havien de ser de jornada complerta. Es mantenen els beneficis fiscals pels empresaris que els facin, adaptats a la jornada contractada. Aquest tipus de contractes mantenen la resta de característiques de la reforma del 2012: els poden fer empreses de menys de 50 treballadors/es (prop del 99% de les empreses), amb un sou equivalent al salari mínim interprofessional en absència de conveni (o, en el seu defecte, el mínim que imposi el conveni) i un període de prova d’un any, al llarg del qual la finalització del contracte és lliure i gratuïta. En síntesi, es continua facilitant l’acomiadament i bonificant fiscalment als empresaris.

4. Facilita que les ETT efectuïn el préstec de treballadors/es amb contractes en pràctiques i que el període de pràctiques duri tot el temps de treball en l’empresa receptora.

El Reial Decret-Llei 16/2013 ha entrat en vigor el diumenge 22 de desembre de 2013. Realment és com un “premi de loteria” per als empresaris, que tindran més facilitats per a contractar amb sous baixos, facilitats d’acomiadament i d’imposar encara més les jornades laborals. Per exemple, un treballador que accedeix a un contracte “indefinit de suport als emprenedors” però ara amb una dedicació a temps parcial, es pot trobar que l’empresari li plantegi fer jornades fins a un 60% superiors a la contractada i sense retribucions extres (les hores complementàries es paguen com a ordinàries). Quines opcions reals tindrà de negar-s’hi si el mateix contracte permet a l’empresari finalitzar lliurement el “període de proba” que dura tot un any? I, d’altra banda, la possibilitat de disposar de mà d’obra barata i amb una jornada totalment flexible afectarà també les plantilles actuals de les empreses, amb empresaris temptats de substituir-ne una part per a treballadors/es amb quests tipus de contractes de temps parcial.

Davant d’aquest nou capítol de l’atac que estan fent contra els drets socials i laborals, des de la CGT de Catalunya fem una crida a la mobilització constant en defensa dels interessos de la majoria de la població, dels treballadors i treballadores, tant dels que estem en actiu com dels que esperem estar-ho.

Dilluns 23 de desembre de 2013

Secretariat Permanent, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Informe d’urgència elaborat pel Pofessor associat de la URV i Magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado Domènech:
 

Fem memòria: El dret de les dones al propi cos a la revolució del poble català al 1936

Us deixo un recomanable comunicat de la Secretaria de Gènere CGT Catalunya sobre el dret a l´avortament ja a l´any 1936.

El projecte de Llei aprovat al Parlament d’Espanya amb el títol “Los derechos del no concebido y las mujeres embarazadas” és una ofensiva total contra els drets de les dones. El mes de febrer, Gallardón presentarà l´avantprojecte en un parlament en que el PP té majoria absoluta, cedint a les pressions de bases ultracatòliques, feixistes, integristes de l’Opus Dei, Kikos Pro-Vida, E-Cristians i altres sectes profundament misògines, patriarcals i classistes.

És important recordar que al llarg de la història l´avortament ha estat una pràctica comuna, sobretot en les dones de les capes populars, aquelles a les que l´església i els poders dominants han impedit el dret a la formació sexual i reproductiva.(Continua)

Històricament les dones han controlat, fent servir els seus coneixements populars transmesos de generació en generació, la seva capacitat reproductiva. Amb la imposició del model capitalista-imperialista, el patriarcat i el capitalisme es complementen per assignar a la dona el rol de reproducció de la força de treball. Per aconseguir el control dels cossos de les dones el rol ideològic de l´església va ser determinant.

La repressió de part dels estats burgesos mitjançant els Codis Penals va intentar acabar amb les resistències i les lluites de les dones pels seus drets sexuals i reproductius. Malgrat tot, en situacions històriques de revolució, les dones van gaudir de drets.

Els drets de les dones sobre el seu cos va tenir a Catalunya el seu moment de gloria.

Al gener de 1937 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una llei avantguardista pel dret a l´avortament. En 1916 la República Federal Suïssa, havia introduït una legislació sobre l´avortament. La va seguir la República Txeca al 1925, i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) ho va legalitzar al 1926.

La llei aprovada en el període revolucionari del poble català de 1936 va significar un avanç important sobre les legislacions suïsses, txeques i soviètiques, ja que tenia en compte per la interrupció de l’embaràs causes com les malformacions fetals, raons ètiques de la mare (maternitat no desitjada), malalties de transmissió, causes terapèutiques (malaltia física o mental de la mare), així com factors del dret de la mare a la limitació voluntària de la maternitat.

La llei catalana, que es va accelerar arrel la revolució i sota l’impuls de CNT, ERC i el POUM, va declarar la guerra a les malalties de contagi com la tuberculosi, la lepra, el paludisme, la ràbia i les de contagi sexual.Tot això acompanyat de la millora de la salut pública i laboral, especialment les malalties resultat de la insalubritat als llocs de treball. L’organització popular, els Comitès de Defensa de la Revolució, i la organització Mujeres Libres, van crear a la Maternitat de les Corts, la primera “escola de maternitat conscient” a l’hora que es creava la “escola de la dona treballadora” per formar a les dones.

La llei del 25-12-1936 començava per senyalar la “necessitat d’impedir avortaments clandestins que posaven en risc la vida de la mare. Cal posar fí als avortaments a la clandestinitat, font de mortalitat materna, per a que la interrupció de l’embaràs pugui ser un instrument al servei del poble i efectuat per les persones que tinguin solvència científica i autorització per realitzar avortaments”.

El doctor Felix Martí Ibañez, metge afiliat a la CNT, director de la Conselleria de Sanitat, va escriure en relació a aquest tema: “Mai més mares mortes a causa d’una maniobra avortiva, d´infanticidis per nens nascut sense desig, de dones sense horitzó per un fill que es un estigma d’allò que es vol oblidar, de nens arribats a llars sense pa i pares sense amor”.

Els avortaments es realitzaven a petició de la dona, sense permís de la família i només un cop l’any si no hi havia motivació terapèutica. La llei detallava els centres sanitaris legalitzats per la interrupció dels embarassos i la Conselleria de Sanitat va anomenar comissaris als hospitals autoritzats, per tal detenir cura de l´acompliment de la llei.

Una de les normes establia l’obligació dels metges toco-ginecòlegs a practicar avortaments dins la llei.

La llei catalana volia “dotar al proletariat d’un mitjà científic per controlar la natalitat, sense por als perills del curanderisme”, en paraules del doctor Fèlix Martí Ibàñez.

A la ciutat de Barcelona, els avortaments es van autoritzar a la Casa de Maternitat, Sant Pau, Clínic. Fora Barcelona, es practicaven avortaments a Lleida, Puig Alt de Ter, Badalona, Berga, Reus, Igualada, Olot, Vic, Girona i Vilafranca.

SECRETARIA DE GÈNERE CGT CATALUNYA

Més informació:

- PÀGINA FACEBOOK SECRETARIA GÈNERE CGT CATALUNYA