Llibertats

Per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Bloc de Moisès Rial Medina

Ha sortit el número 161 de la revista Catalunya-Papers (maig 2014)

0
Publicat el 19 de maig de 2014

Menéame

El número 161 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

- Editorial:

Seguim en lluita contra l’atur i les retallades socials i en defensa de la renda bàsica

- Reportatge:

De què va la Unió Europea?

- Treball-economia:

Resistir no és suficient: Construïm l’autogestió

Pel repartiment del treball i la riquesa, prou corrupció, prou repressió!

O els seus beneficis o la nostra salut

Les seves crisis ens emmalalteixen encara més: no t’empassis el que sigui, en el lloc de treball

La Renda Bàsica de les iguals, una eina per a la transformació social

La vaga a l’FNAC El Triangle esdevé també vaga viral

Per què vam colpejar l’FNAC

La CGT davant la situació del Mercat de Treball i l’EPA del 1er Trimestre 2014

Decret de Plantilles: comentaris crítics a unes onades mediàtiques

Conveni del metall de Barcelona: nova traició de CCOO i UGT

La regressió creixent del sistema fiscal

Notícies sindicals

Article d’opinió d’Emili Cortavitarte

- La Tramuntana:

Entrevista central: Glòria Ochoa, Sara Alcina, Cristina Esteve, ex-treballadores precàries de la Fnac Illa Diagonal i membres secció sindical CGT: compromís i passió en la lluita: “L’FNAC és una peça més de la màfia econòmica i financera mundial”

- Sense fronteres:

Bombardejos químics en el Rif

- Social:

Enfortir la classe, marcar el canvi

A tres anys del 15M: oposició popular

Retallem el sistema, recuperem la Utopia! Posem pals a les seves rodes!

“No juguem al joc de BCN World”, manifestació el 31 de maig a Salou

STOP PUJADES es reinventa i agafarà un nou ritme de mobilitzacions

Multireferèndum, aprofundint en la democràcia directa

La LOMCE i la masculinitat hegemònica

Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energètica el 3 de maig a Reus

- Dinamita de cervell:

L’evolució del pensament filosòfic i polític de Bakunin

Bakunin, gegant lliure i llibertari del pensament i de l’acció

Barcelona no existeix, de David Castillo

El Júpiter. El Club Esportiu del Poblenou, del 19 de juliol de 1936 al dia d’avui

Cal que les dones anem despullades perquè ens deixin entrar als museus?

A la CGT l’únic que fa nosa és que molesti tenir idees diferents

El documental “Vencidxs”, un excel·lent recull de memòria històrica

Llibres: Cárceles en llamas / Manuscrito encontrado en Vitoria / Catálogo de políticas miserables

Revistes

Articles d’opinió d’Artur Sardà i Toni Àlvarez

- Entrevista contraportada:

José Antonio Langarita, antropòleg i treballador social: “La qüestió de classe creua indiscutiblement les possibilitats d’accés al goig sexual”.

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 161 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/05/PDF161.pdf

http://es.slideshare.net/CGTCatalunya/catalunya-161

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

CGT Agroxarxa: La pressió de la vaga a Agroxarxa-Unió de Pagesos, funciona! Comunicat Secció Sindical CGT Agroxarxa després de 2 dies de vaga arreu de Catalunya

0
Publicat el 14 de maig de 2014

DIMECRES 14 DE MAIG

La segona jornada de vaga ha estat un èxit ! Hem celebrat assemblea de vaga al local de CGT Lleida per posteriorment fer una concentració davant les oficines de UP Lleida, amb visita inclosa, que ha acabat amb una manifestació sorollosa amb consignes contra l’ERO, vist que a la Cambra Agrària, UP estava celebrant una roda de premsa, i pel soroll que hem, fet els periodistes han sortit per cobrir l’esdeveniment, ens han gravat i entrevistat i ens han estat trucant, per tant demà hi haurà nova cobertura mediàtica de la vaga.

Dins a la roda de premsa Jaume Pedrós Conseller Delegat del Grup UP ha declarat a Catalunya Ràdio que l’afectació de l’ERO podria baixar en determinades condicions (us adjuntem link escolteu sobre el minut 32:30 de la gravacióhttp://www.catradio.cat/audio/813322/Catalunya-Radio-Lleida-1425-h).

La pressió de la vaga funciona !! Només queda un dia, cal mantenir-la i afegir nous companys a la mateixa !!! tots som necessaris !

Sobre la valoració de participació que ha fet la direcció, no entrarem en la guerra de xifres amb l’empresa, però quan nosaltres valorem la repercussió tenim en compte que centres de treball tancats per festa avui han portat treballadors a la vaga i a la concentració-manifestació. Per tant els % d’afectació són sobre la capacitat productiva real aquests dies de vaga, que ha quedat molt afectada !

COMPANYES I COMPANYS GRÀCIES PEL SUPORT I SEGUIMENT DE LA VAGA !! DEMÀ PER DARRER DIA TOTS A LA VAGA !! NO A L’ERO D’AGROXARXA !!

Us adjuntem la roda de premsa de presentació dels motius de la vaga convocada per CGT a Agroxarxa feta el dilluns 13 de maig a la CGT de Lleida de lliure difusió:

https://www.youtube.com/watch?v=aJu0tII0qVY

SECCIÓ SINDICAL CGT-AGROXARXA

xit al primer dia de vaga a Agroxarxa. Dimecres 14 de maig concentració a la seu d’Agroxarxa Lleida

DIMARTS 13 DE MAIG

Us informem que la Vaga d’Agroxarxa esta sent un éxit a la província de Lleida. La participació mitjana és superior al 65% (Oficina de Lleida 75%, Mollerussa 75%, Balaguer 42%, Artesa 66%, Tàrrega 37%, Cervera 66% i etc), estem parant les oficines! No disposem de dades sobre la resta de territoris.

Davant l’èxit de la convocatòria, s’ha demanat a la resta de companys dels 26 centres de treball d’Agroxarxa de continuar amb la vaga prevista per tal de tirar enrere l’ERTO que afecta al 100% de la plantilla, els i les 176 treballadores d’Agroxarxa.

Avui dia 13, hem celebrat una roda de premsa i una assemblea amb els treballadors/es en vaga en la que s’ha acordat demanar a tota la resta de treballadors i seccions sindicals que s’hi sumin.

Hem quedat amb els treballadors dimecres dia 14 de maig a la CGT a les 10:00 hores del matí, a l’edifici sindical, Avda. Catalunya 2 de Lleida, 8ª planta, per agafar el material i realitzar una concentració a les 10h30 davant de la gerència d’Agroxarxa a Passeig de Ronda 3 baixos de Lleida per a què es visualitzi el conflicte laboral d’Agroxarxa-Unió de Pagesos.

Es demana a tots i totes aquelles que se sentin solidàries amb les reivindicacions dels i les terballadores d´AGROXARXA que acudeixin i participin a la concentració del dia 14 de maig.

Posteriorment acordarem les accions sindicals per la resta de jornades de vaga.

L’assemblea de treballadors/es en Vaga celebrada a la seu de CGT ha acordat demanar a tota la secció sindical d’UGT que vistes les seves manifestacions del seu comunicat d’avui contràries a l’ ERTO, i vist que la vaga és també en contra de l’ERTO, que se sumin a la vaga convocada els dies 14 i 15 de maig. Ja que tots lluitem en el mateix conflicte laboral contra l’ERO temporal, us necessitem, tots som necessaris per lluitar contra l’ERO.

DEMÀ VENIU TOTS A SECUNDAR LA VAGA, quedeu amb els vostres companys d’oficina, us hi esperem !!

TOTS A LA VAGA !!! ATUREM L’ERO D’AGROXARXA !!

SECCIÓ SINDICAL CGT-AGROXARXA

Roda de Premsa  primer dia vaga  agroxarxa

Més informació:

- TWITTER CGT AGROXARXA

CGT CONVOCA VAGA A TOTA AGROXARXA PELS DIES 13, 14 I 15 DE MAIG

Agroxarxa, S.L.U. és l’ empresa de Serveis del Sindicat Agrari d’Unió de Pagesos.

RODA DE PREMSA DE CGT CONVOCATÒRIA DE VAGA A AGROXARXA

A LA SEU DE LA FEDERACIÓ INTERCOMARCAL DE LLEIDA
DE LA CONFEDERACIÓ INTERCOMARCAL DEL TREBALL
AV. CATALUNYA, PLANTA 8 (edifici “ducados”)
25002 LLEIDA
TEL. 973 27 53 57
FAX 973 27 16 30

Comptarem amb la presència del Saturnino Mercader, Secretari d’Acció Sindical del SP de CGT Catalunya

DIA 13 DE MAIG, A LES 12.30H, RODA DE PREMSA

L’activitat econòmica de la mateixa es centra en la tramitació de serveis: ajudes al Departament d’ Agricultura, serveis de tramitació fiscals, laborals, enginyeria agrària… i factura al voltant de 7.500.000€ anuals; tancant amb beneficis als balanços des del 2008.

L’empresa esta repartida en 26 centres de treball arran del territori català i composta per 176 persones.

Tanmateix, tancar amb beneficis no ha suposat que els treballadors/res d’ Agroxarxa,s.l.u. no veiessin reduïdes les seves condicions laborals i salarials.

Des de fa dos anys, el sindicat ha aplicat d’una manera continuada mesures de reducció salarial i laboral dels treballadors i les treballadores.

Aquestes mesures han provocat una disminució d’un 18% del poder adquisitiu real dels treballadors i es centren en el següent:

1. Modificació Substancial de les condicions laborals basada en una reducció salarial lineal d’un 4,5% del salari.

2. Inaplicació dels increments salarials regulats i acordats al conveni col•lectiu d’ Agroxarxa, s.l.u 2008-2010.

3. Acomiadaments per causes objectives basades en previsions de pèrdues econòmiques de 6 treballadores al 2012 i 6 treballadores al 2013.

4. El 2013 es va invocar la mesura “descuelgue salarial” per intimidar, retirant-la per aconseguir la signatura d’UGT i CCOO a un nou conveni col•lectiu 2013-2014 farcit de retallades de drets laborals i salarials; CGT s’hi va oposar frontalment per ser una mesura inadequada que no corregia el problema estructural d’Agroxarxa. En aquest nou conveni es va aplicar una nova reducció permanent i lineal dels salaris del 4,8%, suprimint l’antiguitat i la prestació salarial per Llar d’Infants, amb congelació salarial 2013-2014, reduint el pagament a les baixes per malaltia sota el conveni d’oficines i despatxos (conveni sectorial de referència), i les dietes, eliminant el pagament d’hores extraordinàries, compensant en temps 1 hora de descans per hora extra.

Cap d’aquestes mesures realitzades ha sigut suficient per fer que l’empresa fos viable. Ja que el problema de fons d’aquesta, és una estructura directiva insostenible i superdimensionada no un problema de pèrdues econòmiques i de reducció de comandes serveis dels clients.

Tanmateix el sindicat Unió de Pagesos aposta per mantenir aquesta estructura i reduir les condicions laborals dels treballadors/res.

Es per això que reitera aplicar mesures pròpies de la reforma laboral i proposa fer un Expedient de Regulació Temporal d’ Ocupació per causes econòmiques i productives que es basa en una reducció d’un 30% a un 50% de la jornada laboral de 50 tècnics i administratius de producció i del 12,5% per la resta de treballadores i tots els caps i directius.

Des de la CGT denunciem que el problema de l’empresa no és conjuntural de l’exercici 2014 sinó estructural (estructura jerarquitzada). De manera que no es solucionarà per l’ aplicació d’ Expedient de Regulació Temporal d’ Ocupació, com no es va solucionar amb la modificació substancial de les condicions laborals 2012 i no es va solucionar amb la pèrdua de drets 2013. 
A més a més, estem convençuts que el fet de reduir la jornada laboral dels treballador/es comportarà una reducció de ingressos per serveis. I per tant, una reducció econòmica i productiva al 2014 significa una reducció de treballadors/res al 2015.

Es per això que CGT s’oposa a aquest Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació.

AGROXARXA-UNIÓ DE PAGESOS APLICA LA REFORMA LABORAL DEL PP

Agroxarxa, principal empresa (176 treballadors) de serveis de la Unió de Pagesos (UP), està aplicant la reforma laboral del PP per retallar drets, condicions laborals i salaris, sumant-se a la moda neoliberal imperant, quan des de 2008 no tanca cap exercici amb pèrdues.

Fa 2 anys que s’estan aplicant indiscriminadament diferents mesures de la reforma laboral dins un “sindicat agrari” que va secundar les vagues generals dels darrers anys contra les reformes neoliberals que han retallat drets laborals i socials; entre elles la modificació substancial de condicions laborals de 2012 que va retallar un 4,5% dels salaris, sense respectar ni els salaris més baixos.

També es va aplicar la mesura anomenada “descuelgue salarial” saltant-se el conveni d’Agroxarxa 2008-2012 sense aplicar l’increment salarial previst en ell, ni els increments salarials del seu articulat que compensaven les pèrdues de poder adquisitiu dels anys 2009, 2010 i 2011.

S’han fet acomiadaments (6 el 2012 i 6 el 2013) amb les indemnitzacions legals mínimes, aprofitant-se de la reforma per justificar les “causes objectives”, (econòmiques i organitzatives etc.), sense tenir pèrdues al compte de resultats.

El 2013 es va invocar la mesura “despenjament salarial” per intimidar, retirant-la per aconseguir la signatura d’UGT i CCOO a un nou conveni col·lectiu 2013-2014 farcit de retallades de drets laborals i salarials; CGT s’hi va oposar frontalment per ser una mesura inadequada que no corregia el problema estructural d’Agroxarxa. En aquest nou conveni es va aplicar una nova reducció permanent i lineal dels salaris del 4,8%, suprimint l’antiguitat i la prestació salarial per Llar d’Infants, amb congelació salarial 2013-2014, reduint el pagament a les baixes per malaltia sota el conveni d’oficines i despatxos (conveni sectorial de referència), i les dietes, eliminant el pagament d’hores extraordinàries, compensant en temps 1 hora de descans per hora extra.

Cap d’aquestes retallades ha solucionat el problema estructural de fons que és l’estructura directiva superdimensionada i insostenible; per això es pretén continuar aplicant la reforma laboral del PP, per, sense pèrdues a 2013, aplicar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació concentrat sobre 50 tècnics i administratius de producció amb reduccions de jornada del 30% al 50%; sent del 12,5% per la resta de treballadores i tots els caps i directius.

Aquest ERO temporal impedeix l’assoliment dels ingressos pressupostats per 2014 i en conseqüència posa en risc tots els llocs de treball, per això la Secció Sindical de la CGT ha convocat vaga contra aquesta nova mesura.

Us adjuntem la convocatòria de vaga per totes les oficines de Catalunya. El Departament de Treball ha convocat a mediació a empresa i Comitè de vaga de CGT, el proper divendres 9 de maig a les 10h30 a Barcelona. Us animem a tot@s a participar en aquesta vaga per demanar a l’empresa que retiri la proposta d’ERO i no iniciï el període legal de consultes, i s’avingui a negociar propostes alternatives per redreçar la situació.

Atès que la convocatòria respecta i compleix absolutament tots els requisits legals exigibles, en cas que l’empresa tornés a intimidar als treballadors amb falses acusacions d’iI·legalitat, el sindicat CGT procediria a denunciar públicament per tots els mitjans i davant les instàncies oportunes per vulneració del dret fonamental de vaga dels treballadors d’Agroxarxa.

PER EXERCIR EL VOSTRE DRET DE VAGA NO HEU DE COMUNICAR RES A L’EMPRESA, SIMPLEMENT ELS DIES DE VAGA NO US PRESENTEU A TREBALLAR PER QUÈ TENIU COBERTURA LEGAL TOTAL I SI ÉS EL CAS, ACUDIU A CONCENTRACIONS O ACCIONS SINDICALS que s’organitzin a l’efecte (ja us informarem, podeu proposar el que cregueu)

RECORDEU QUE EL DRET DE VAGA ÉS UN DRET FONAMENTAL I QUE NI EMPRESA NI NINGÚ US POT ATRIBUIR RESPONSABILITAT PER LES FEINES O CLIENTS NO ATESOS O PER LES PRESENTACIONS QUE POGUESSIN QUEDAR FORA DE TERMINI.

ELS TREBALLADORS EN VAGA NO PODEN SER SUBSTITUÏTS PER ALTRES.

Salutacions i TOT@S A LA VAGA !!!

SECCIÓ SINDICAL CGT-AGROXARXA

CENTRES DE TREBALL AGROXARXA QUE COBREIG LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DE CGT CATALUNYA:

Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Artesa de Segre, Cervera, La Pobla de Segur, Solsona, Berga, La Seu d’Urgell, Bellver de Cerdanya, Vic, Manresa, Igualada, Les Franqueses del Vallès, Figueres, Torroella de Montgrí, Girona, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Valls, Reus, Mòra d’Ebre, Tortosa, Agramunt

Més informació:

- E-MAIL: secciosindicalcgt2.agroxarxa@cgtcatalunya.cat

- TWITTER CGT AGROXARXA

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/convocatria-de-vaga-a-agroxarxa-arreu-de-catalunya-el-13-14-i-15-de-maig-davant-erto-a-176-persones 

Acta de mediació prèvia a vaga a Agroxarxa d´Unió de Pagesos:

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/acta-de-mediaci-previa-a-la-convocatria-de-vaga-a-agroxarxa


memegenerator.es 

aturem l´ERTO a 176 treballadors d´agroxarxa-unió de pagesos
Vaga a 26 centres d´agroxarxa arreu de catalunya: relació de localitats en vaga 13,14 i 15 de maig

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La vaga a l´FNAC El Triangle ha esdevingut també vaga viral de desprestigi de la marca FNAC amb l´impuls de xarxes socials i vaga de firmes de 80 escriptors/es el 23 d´abril

0
Publicat el 5 de maig de 2014

Fins ara, les vagues es convocaven amb l´objectiu central d´afectar la capacitat de producció als centres de treball , mesurat exclusivament amb el seguiment dels treballadors/es en la convocatòries de vaga, en el lloc de treball i la pèrdua de capacitat productiva, com a forma de protesta per la millora de les condicions de treball, i en els darrers temps, a resistir la dilapidació de condicions de treball o de pèrdua de llocs de treball.

El cas de la vaga de l´FNAC El Triangle, ha trencat el rol de vaga industrial, primerament perquè al ser sector de serveis, i per tant que depenen de les vendes que puguin fer als consumidors, que en bona part tenien beneficis amb el consum econòmic que feien consumidors, que majoritàriament eren en definitiva treballadors/es d´arreu, i que tenien un element més en comú: majoritàriament els consumidors són precaris/es (A Catalunya 92% nous contractes són precaris).

I la situació de por que impera el treball precari, el 23 d´abril, alhora ha estat el catalitzador d´una corrent d´empatia, amb un crit de dignitat de precaris del món uniu-vos a la lluita de les precàries de l´FNAC i no hi compreu a un dels dies de més facturació: el 23 d´abril, dita diada de Sant Jordi.

La vaga trenca el que li convé a tota empresa, que quedi dins el si de les parets del centre de treball i es va dirigir als consumidors i sovint treballadors precaris, amb jornades prèvies de vaga i aquí comença la vaga viral de desprestigi de marca, fruit de publicitar la degradació de les condicions de treball, amb una pancarta davant FNAC de vaguistes “cobrar 500 euros al mes és violència”, que va crear una corrent d´empatia a milers i milers de persones que van compartir imatge via Twitter, whattsapp, telegram, Flickr,Instagram, etc. El desconeixement del director de la Razón Paco Marhuenda en rèplica a l´activista de la PAH Ada Colau sobre les condicions de treball a l´FNAC a La Sexta, van rebre una rèplica sindical Contundent de CGT i un estat de consciència de l´explotació laboral , desconeixedora del grau de precarietat concreta a FNAC.

El treball comunicatiu coordinat amb la secció sindical de CGT FNAC Triangle, que tot i no ser majoritari al comitè, CGT va mantenir la vaga en solitari, a la qual hi va renunciar UGT afavorint els dictats de la multinacional. CGT posant els arguments de salaris ínfims, les denúncies per utilitzar sistemàticament incapacitat temporal dels treballadors com a causa d’acomiadament, moobing, etc, a mitjans de comunicació que també pateixen onada de precarietat i acomiadaments, va fer que mitjans públics com TV3 , 3/24, Catalunya Ràdio, entre altres, en fessin difusió a dies previs al 23 d´abril, i l´element clau és tenir el coneixement de la relació dels 80 escriptors que havia convidat a signar llibres als estands de l´FNAC El Triangle vora Plaça Catalunya, iniciant des de Twitter piulades demanant posicionament individualitzat escriptor a escriptor, si pensaven anar a signar i vendre llibres a un centre de treball amb vaga registrada per la CGT, el 23 d´abril. La reacció fou d´una massa de precaris, moviments socials, gent anònima solidària i no oblidem, també lectors, demanant als mateixos escriptors/es a favor de qui estaven, o amb les precàries FNAC o amb els explotadors de l´FNAC que els rebaixen un 15% els salaris aplicant reforma laboral aprovada per PP i CIU, i a més els retiren l´assegurança mèdica, entre altres.

I començant per l´escriptor Toni Albà(@tonialba) dient que no signaria a FNAC es van anar afegint via Twitter els escriptors/es @millonariorojo, @roccasagran, @mpsierra, @vedellconsagrat,@amoragacarmen, @jaumebarbera, @pepbras, @pgaguado, @whistplayers, @modernetdemerda, @thenewraemon, @paufarras, @buenafuente (amb la significativa xifra de 1.697.055 seguidors/es a Twitter que van rebre avís que no signaria a FNAC), @czanon, @alfredbosch, @juangomezjurado, @ristomejide (1.689.340 seguidors/es), @miguelnoguera, @paulaboneti, @ricRuizGarzon, @joanridao, @mikiesparbe, @sorluciacaram, @m_atelier, @lavolatil, @lyona_ivanova, @maximhuerta, @cskliar, @ibanyarza, @blackiebooks, @edcandaya, @jordimataviadiu, @patriciperezof, @cristina_pardo a més dels escriptors que ho van comunicar via e-mail o a través de tercers a xarxes com David Castillo, Antonio Baños, Àlex Hinojo als que cal agrair a tots ells/es l´adhesió a una vaga laboral en un dia tant significatiu i que la seva consciència a favor de que la gent que treballa en la cultura no pot ser amb explotació laboral com a l´FNAC i que els seus lectors, de ben segur, també ho van agrair.

Es va reforçar la campanya amb etiquetes twitter #vagaFNAC i #nosignisalFNAC reforçat amb eina colaborativa Titanpad per relacionar els escriptors que es van anar afegint va crear una viralitat i un impuls de la vaga laboral a vaga social viral, que cada nova adhesió d´escriptor/a publicitava la vaga als respectius seguidors/es i que hi havia alternatives de comprar llibres en altres llibreries i cooperatives que a l´FNAC.

El salt a vaga viral definitiu fou el continu de vídeos virals que demanaven no comprar a l´FNAC i solidaritzant-se amb la vaga de les precàries de l´FNAC com El Sobrino del Diablo ,  Fernando, del grup Reincidentes, Miguel Costas, de Siniestro Total, David Fernández (CUP), Joan Tardà (ERC), David Caño (poeta), Daniel Higiénico (Cantautor), Pau Llonch (PAHC Sabadell i Seminari Taifa), Cesc Freixas (Cantautor) i Ada Colau (PAH) que va donar empenta final perquè 23 d´abril FNAC El Triangle fos la vaga dels precaris amb #FNACexplota, perquè als seus llocs de treball encara no s´han organitzat sindicalment tot i patir condicions similars, però hi havia una presa de consciència social en nom de tots els precaris, de donar-hi recolzament a allò que FNAC li feia més pànic , enfonsar la recaptació econòmica de venda de llibres i d´altres productes via vaga de consum social, en un dels dies de més vendes, el 23 d´abril massivament compartida via missatges amb mòbil amb Whattsapp i resta de xarxes socials, essent Trending Topic a l´Estat en un dia clau com el 23 d´abril.

Les treballadores de l´FNAC, ja fa massa anys que pateixen rotació constant, precarització condicions de treball, pressions per fer socis i venda d´assegurances i productes, a canvi de sous pròxims al Salari Mínim Interprofessional, que fa que actualment un 60% de la plantilla cobri al voltant de 500 euros en jornada a temps parcial, a 7,75 euros l´hora.

La CGT l´FNAC ja ha dut denúncies a inspecció de treball per moobing, per acomiadaments per escrit per baixa laboral, rotació per impedir estabilitat de plantilla i sotmesos a un conveni de grans superfícies signat per sindicats grocs majoritaris FASGA i FETICO, que van ampliar 28 hores anuals de treball sense pagar-les, fet que a FNAC laboralitza diumenges i festius gratis, a més d´eliminar plusos de festius, i gràcies a la dignitat de la CGT FNAC, s´ha fet trontollar a aquesta multinacional francesa, que té com a màxim accionista a François Pinault, una de les 100 fortunes més grans del món, a base de precaritzar i retallar salaris a treballadors.

I el passat 23 d´abril, qui va poder-hi ser va poder observar el centre de treball buit de compradors, significatiu seguiment de plantilla ,només tapada amb directius d´altres tendes aquell dia, i que la resta dels 80 escriptors/es que tenien previst assistir-hi, durant l´horari de vaga de CGT no varen signar llibres, fent el buit a la multinacional FNAC, no assistint a la signatura dels seus propis llibres en solidaritat amb la vaga com és el cas de @Arcadi42, @juditmasco, @GabiMartnez, @Episodios_AG, @CarlaMonteroM, @forges, @Rocioramos_paul, @Rivasbarrs, @CoiaValls, @jaumeclotet, @elsapunset, @ben_brooks, @martaltes, @DoloBeltran, @ManuelCuyas, @BolinchesIPAB, @LUJAN_AR, @BeaRoqueT, @AmandaLPostre, @martigironell, @SimoClara , @albertvillaro , @ChristianG_7, @frmiralles, @DiazCortesJorge, @krapolis, @Marc_Cornet, @JoelDicker, @SaraRattaro, @FlaviaCompany, @marcoschicot, @nadalrafel, @mparodiazll, @josefajram i @JVidalBiosca entre altres, una exitosa vaga de firmes d´escriptors, que va tenir d´altres que van assistir a concentració en solidaritat com Julià de Jodar i Manuel Delgado.

I ara els directius de l´FNAC ja saben que botigues buides el 23 d´abril i  baixada de vendes, que la vaga de consum encara continua perquè mentre no es faci un gir, el desprestigi de marca FNAC ja està associada a la precarietat i l´explotació laboral per la pressa de consciència que a l´FNAC i a qualsevol lloc on hi hagi condicions d´explotació laboral s´abstenen de comprar-hi i que comprar-hi és sinònim de consumir a qui fomenta la precarietat i condicions indignes. La única alternativa viable que tenen és acceptar reunir-se amb els representants de CGT FNAC per revertir les condicions actuals per recuperar drets laborals i salaris dignes a ple Segle XXI i fer que els i les treballadores de l´FNAC surtin de la pobresa laboral que se’ls sotmet.

La millor inversió per FNAC és tenir treballadors estables, amb salaris i condicions molt superiors al conveni de grans superfícies , el preu mínim que exigeixen els qui han deixat d´anar a comprar a l´FNAC i milers de persones que han seguit i participat en aquesta vaga viral, que de ben segur, n´hi haurà d´altres arreu on hi hagi precarietat i explotació laboral .

Moisès Rial (@llibertats). Secretari de Comunicació CGT Catalunya

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Entrevista a Ermengol Gassiot(CGT Catalunya): ‘La CGT i l’independentisme s’acaben trobant en el camí’

0
Publicat el 3 de maig de 2014
Una recomanable entrevista que ens ofereix Vilaweb, on podem entendre algunes de les claus dels que formem part del nou secretariat Permanent de CGT Catalunya, des del món llibertari, que conflueix amb l´independentisme d´esquerres, que és plural, i que obre les portes per esdevenir un veritable pal de paller d´un sindicalisme sense renúncies, que pot impulsar totes aquelles lluites socials i laborals des del territori, que aculli a aquest 92% de precàries i precaris que tenim a Catalunya per un construir un nou món des d´una catalunya veritablement lliure d´oligopolis i que l´unic que regni, sigui la justícia social i recuperem drets perduts fruit de renúncies i sindicalisme domesticat als designis de la patronal.

 

Ermengol Gassiot: ‘La CGT i l’independentisme s’acaben trobant en el camí’

Entrevista amb el nou secretari general del sindicat anarcosindicalista CGT

Ermengol Gassiot (1972) és el nou secretari general a Catalunya del sindicat anarcosindicalista CGT. Escollit fa poques setmanes, Gassiot és arqueòleg, doctor en Prehistòria, i professor a la UAB. Tot just d’uns quaranta anys d’edat, forma part de la nova fornada de joves dirigents anarcosindicalistes. Té una relació fluïda amb els moviments socials, comparteix sense manies espai amb l’independentisme i a Terrassa va formar part de l’Assemblea d’Okupes. L’entrevistem telefònicament el 2 de Maig. ‘Potser hauré de penjar de tant en tant, que he tingut un fill i vaig de bòlit’. Parla català, castellà, ’i un anglès, francès i alemany per sortir del pas i seguir una conversa’. Veu calmada, discurs pensat, aquest ha estat el seu primer 1 de Maig com a secretari general de la CGT.

—Us acaben d’escollir nou secretari general de la CGT. És l’entrada dels joves.
—En el Congrés de Mataró es va elegir un nou secretariat format per gent que té de 42 anys en avall. Hi ha excepcions, però la immensa majoria som els joves que ens vam afiliar els anys noranta o directament els 2000. El 60 o el 70% venim de feines precàries. Busquem una simbiosi amb el sindicalista de cinquanta, seixanta anys, que té feina estable en una gran empresa amb la gent precària, de quaranta anys en avall, que pateixen un alta rotació en el mercat laboral.

—També teniu experiència a l’Assamblea d’Okupes de Terrassa.
—Fa molts anys d’això. Però sí, el funcionament assembleari funciona a tots dos llocs. Ara, en una assemblea d’okupes la militànica es defineix per l’afinitat politica. En el món del treball també, però no tant. Jo em puc trobar amb una persona ideològicament poc afí però que comparteix la manera de veure els conflictes laborals. I pensa que la CGT tenim vora 14.000 afiliats, i una assemblea d’okupes és una cosa molt més reduïda.

—Com valoreu les manifestacions de l’1 de maig ?
—Es confirma una tendència dels darrers anys. S’està creant un espai de confluència a l’esquerra social i sindical que cada vegada és més important a nivell numèric. A Tarragona, els sindicats majoritaris, unes 700,800 persones. Nosaltres, la CGT, l’Esquerra Independentista i la PAH, prop de 2.000 persones. A Lleida, les dues manifestacions eren similars, però la nostra amb gent molt més jove. A Barcelona també vam anar per la tarda. Es confirma l’erosió de l’esquerra institucional. I es confirma la lenta però progressiva referencialitat d’una esquerra alternativa. En aquest espai jo crec que a nivell sindical la CGT som un referent, en política institucional bona part anirà a la CUP, i a nivell social la PAH és un exemple. Tots volem un model de societat diferent, amb altres vies de participació i creiem que l’acció política s’ha de fer al carrer i no tant a les institucions.

—Quina és la relació entre la CGT i l’independentisme?
—Anem als fets. En la majoria de les nostres convocatòries d’aquest 1 de maig les dues potes eren l’esquerra independentista i la CGT. Ha passat a Reus, Tarragona, Vic, Girona, Mataró, Vilafranca, Vilanova, Lleida. A Barcelona vam anar per la tarda. Compartim espai de lluita, compartim realitat i compartim la proposta de sortir al carrer. Segurament venim de trajectòries molt diferents que s’acaben trobant en el camí. Les discrepàncies diria que són més d’èmfasi que de fons. Aquest és un primer element. El segon element a tenir present és que el 58% dels militants de la CUP que també militen en un sindicat, ho fan a la CGT. Som el sindicat majoritari dins la CUP. Ho he llegit ara no em facis dir en quin dels llibres sobre la CUP. Això suposa un repte pel moviment independentista que, en teoria, no ens té com a referent sindical. Per altra banda, una gran part dels afiliats de la CGT ha votat les CUP a les autonòmiques. I això suposa un repte per l’anarcosindicalisme. El punt interessant, i amb això acabo: fa molts anys Joan Fuster ja va dir que en el nostre país hi ha dues grans tradicions polítiques. La que diu visca la llibertat i la que diu visca Catalunya. Fuster deia que els moments històrics on aquests dos moviments havien tingut confluència havien sigut molt pocs. Potser estem anant cap a un d’aquests espais.

—Per què sou anticapitalistes?
—Perquè creiem que la base del capitalisme és la expropiació per part d’una minoria de la riquesa que produïm la gran majoria.

—Si s’hagués d’explicar la gran diferència entre la CGT i els dos sindicats grans (CCOO i UGT), quina seria?
—Dues de fonamentals. La primera: el nostre objectiu no és buscar consensos amb el món empresarial. Per a nosaltres quan hi ha un conflicte laboral l’objectiu és fer una acumulació suficient de forces per evitar que l’empresa faci el que vugui. Entre un acomiadament i un manteniment de la plantilla no creiem que hi hagi un punt intermig. En canvi el sindicalisme majoritari normalment busca solucions intermitges. Acomiadeu menys, o amb unes condicions millors. Això fa que una part de la plantilla els vegi com els gestors de la situació. Nosaltres davant d’això diem: el conflicte entre el treball i el capital no permet que hi hagi solucions intermitges. Si hi ha explotació, hi ha explotació. No hi ha explotació a mitges.

—L’altra gran diferència és el model de presa de decisions.
—Et posaré un exemple recent: el conflicte a Vilanova i la Geltrú en el servei de neteja. Som majoria al Comitè. L’empresa és Fomento de Constructoras y Contratas (FCC), amb seu a Madrid. L’empresa va i truca a la CGT i conviden el nostre home a un restaurant de Barcelona per negociar. Curiosament, era un restaurant de luxe. Per trobar una solució negociada al conflicte, deien. El nostre home els va dir: No no. Això no ho heu de parlar amb mi. Heu d’anar a Vilanova i parlar amb els treballadors d’allà directament. El de Madrid deia: ah, nosaltres sempre ho havíem fet així amb els sindicats majoritaris. Aquesta és una gran diferència: en el nostre cas els conflictes els lideren els treballadors afectats. Ells directament. No representants en un restaurant de luxe.

—Quan arriben les vagues, la CGT va per una banda i CCOO i UGT, per l’altra.
—Depèn. Això depèn d’empresa a empresa. Per exemple, Panrico. La vaga la comença l’assamblea de treballadors, on CCOO és majoritària. La resta tenim una presència marginal. En el moment que la direcció de CCOO pressiona per desactivar aquesta vaga, els de CCOO desobeeixen la seva direcció i s’emparen en la CGT, perquè nosaltres sí recolzem la vaga i donem instruments legals. Aquest és un tipus de situació. N’hi ha d’altres. El cas de l’FNAC, per exemple. La CGT tenia el 40% de representació al Comitè d’Empresa. No arribàvem a tenir majoria. Quan els sindicats grans es despengen i el Comitè es fa enrere i desconvoca la vaga, nosaltres ens quedem en solitari. Això passa molt sovint. I surt molt poc als mitjans de comunicació. A vegades hem de lluitar contra l’agressivitat dels nostres propis companys que s’han retirat de la vaga per ordres de les direccions.

—Molt poca gent s’afilia als sindicats.
—L’estat espanyol és un dels països amb una sindicació més baixa i un dels llocs amb una taxa d’atur més alta i amb el salari mínim interprofessional més baix.Si hi hagués més afiliació, els sindicats no dependrien tant de les empreses i l’administració. Es podrien mantenir unes postures de major bel.ligerància. Perquè la moderació dels grans sindicats d’aquest país arrossega al cojunt del moviment obrer, i això ens perjudica. Si fossim més, no ens passaria. Tenir sindicats més forts hauria fet que algunes mesures s’haurien trobat amb una resistència molt més gran. No sé si ho hauríem frenat però la precarització de la gent jove hauria estat molt menor.

Autor/s: Andreu Barnils

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

CGT convoca vaga a la botiga FNAC del Triangle de Barcelona el 23 d?abril #nosingnisalFNAC

0
Publicat el 20 d'abril de 2014
Denuncien increment de contractació a temps parcial -actualment prop del 60%- amb salaris situats al voltant dels 500 Euros.  És paradigma de l´explotació laboral. I aquí caldrà veure els escriptors/es quina consciència social i laboral tenen si accepten ignorar la vaga a l´FNAC. Per sort, hi ha escriptors que ja van renunciant,fruit de la consciència de la precarietat i condicions laborals de les treballadores de l´FNAC. Hi ha moltes FNAC´s arreu que cal plantar cara per dignitat.

Menéame

Vaga al #FNAC El Triangle (BCN) 19 i 23 abril 2014 convocada per CGT FNAC

VAGA A L’FNAC-EL TRIANGLE PER SANT JORDI

CGT ha convocat vaga de 24h per als propers dies 19 i 23 d’abril al FNAC-El Triangle, amb concentració a les portes de la botiga durant la diada de St. Jordi d’11 a 14 i de 17 a 20 hores.

En el darrers anys FNAC ha precaritzat les condicions laborals i ha incrementat la contractació a temps parcial -actualment prop del 60%- amb salaris situats al voltant dels 500 Euros.

FNAC ha estat la primera empresa de l’Estat en realitzar acomiadaments especificant que la causa és una situació de baixa laboral.

Amb implantació a la botiga des de l’any 2005, CGT ha estat testimoni de la precarització implacable de les condicions de treball a FNAC. Baixos salaris, gairebé testimonials; alt percentatge de rotació de la plantilla; estrès i càrrega de treball desbordada; comportaments abusius, amb pressions constants per assolir els objectius comercials individuals de socis i assegurances; control, tutela i vigilància constant i obsessiva dels moviments dels treballadors.., són comportaments que venim denunciant des de la nostra presència al Comitè d’Empresa.

Malgrat els requeriments efectuats per la Inspecció de Treball -alguns molt durs-, lamentablement aquests comportaments s’han anat repetint al llarg dels anys. I a tot això s’afegeix ara la gairebé eliminació de la contractació a temps complet i el creixent foment dels contractes a temps parcial, amb els seus salaris d’insubsistència. FNAC també ha modificat a la baixa la nostra retribució el 2013 i el 2014, aprofitant-se des del primer moment de les noves oportunitats de precarització legal i destrucció de la dignitat laboral que obrí la Reforma Laboral de PP i CiU del 2012.

I això no és tot, fins i tot hem hagut de combatre actuacions del FNAC que han posat a prova els mateixos fonaments de la nostra legislació laboral, així com els drets fonamentals de la persona suposadament salvaguardats per la Constitució. Quan cap empresa d’aquest país s’ha atrevit a acomiadar ningú esmentant per escrit que la causa del acomiadament era la seva situació de baixa laboral, FNAC ho ha fet en reiterades ocasions, tot indicant que la malaltia havia buidat de rendibilitat el contracte de treball.

També ha estat el primer Gran Magatzem en retallar els salaris dels seus treballadors al·legant només previsions de pèrdues, és a dir, invocant mers futuribles per a defensar retallades salarials des d’una situació de beneficis econòmics. Aquests són senyals prou clars de que FNAC entén les relacions laborals des de la radicalitat de l’avantatge i el benefici econòmic i amb menyspreu de les persones i els seus drets.

Agraïm totes les mostres de suport rebudes des de diversos àmbits de la cultura, la societat civil i la política, que han demostrat així el seu compromís per una societat més igualitària i justa, en la que aquest model de relacions laborals no té cabuda.

Per Sant Jordi, vaga a l’FNAC-El Triangle i concentració a les portes de la botiga d’11 a 14h i de 17h a 20h

Barcelona, a 18 d’abril de 2014

Més informació:

E.MAIL contacte: cgt.fnac@gmail.com

- TWITTER CGT FNAC

- TWITTER CGT FNAC L´ILLA

- FACEBOOK CGT FNAC EL TRIANGLE

Registre convocatòria de vaga 19 i 23 d´abril CGT FNAC a la Generalitat:

La CGT ha convocat una vaga el proper dimecres 23 d’Abrll, diada de Sant Jordi, a la botiga FNAC del Triangle (Plaça Catalunya de Barcelona) contra la precarietat que pateix la plantilla i fa una crida a la solidaritat. Prèviament, el dissabte 19 d’abril, hi ha convocada una altra jornada de vaga.

Des de la secció sindical de la CGT denuncien que el 60% dels contractes laborals són “minijobs” de 14 a 26 h: els salaris es troben entre els 400 i els 600 euros.

“Cobrar 500 euros al mes és violència”. Aquesta pancarta es podia llegir a l’entrada de la Fnac El Triangle de Barcelona. La multinacional francesa especialitzada en llibres, discos, DVD i tecnologia pretén deixar de pagar el 50% de l’assegurança mèdica dels treballadors: com que forma part de la retribució en espècies, representa una baixada salarial del 15%.

Per a la CGT, la FNAC, com altres multinacionals, té una imatge pública construïda a cop de cinisme, hipocresia i mal amagada explotació. Els i les treballadores d’FNAC han patit vàries retallades de sou i condicions laborals, acomiadaments per posar-se malalta, el 60% de la plantilla cobra menys de 500€ mensuals, temporalitat desbocada, treball gratis en festius…en definitiva, fan servir les diverses reformes laborals per matxacar el jovent i obtenir guanys amb el seu patiment.

Des de l’any 2010 hi ha un augment de la contractació parcial. Des de llavors, gairebé tots els nous contractes són de 14, 20 o 26 hores setmanals. Són ’minijobs’. Els treballadors que fan una jornada de 14 h cobren una mica més de 400 euros més dues pagues extres; els de 20 h, 500 i escaig i dues pagues extres, i els de 26 h, una mica més de 600 i les pagues extres”. Els contractats a temps parcial ronden, ara per ara, el 60%.

Des de la CGT reclamem millores salarials i de les condicions laborals. Des del conveni de grans magatzems aprovat pel PP el 2013 es treballa diumenges i festius sense cobrar cap plus. L’empresa planteja aplicar mesures d’estalvi per evitar entrar en pèrdues, tot i que va tancar les balances del 2013 amb beneficis.

Per tot això el comitè d’empresa i la secció sindical de la CGT han pres la decisió de convocar dues jornades de vaga, els dies 19 i 23 d’abril. La segona coincidirà amb la diada de Sant Jordi. A més, els treballadors es concentraran entre les 11 i les 14 h i entre les 17 i les 20 h del dia de Sant Jordi.

Les companyes i companys de la secció sindical de CGT de l’FNAC han dit prou. Aquest Sant Jordi visualitzaran i explicaran les seves pràctiques davant de la població i escriptors/es que hi vindran. En suport de la vaga estan recollint nombroses adhesions de gent del món de la música i la cultura.

Vídeos de suport a la vaga a l’FNAC per difusió:

El Sobrino del Diablo dóna suport cantant a la vaga de CGT a l’FNAC a Barcelona #santjordi :

Fernando, del grup Reincidentes dóna suport Vaga FNAC 23 d´abril :

Miguel Costas, de Siniestro Total en suport Vaga FNAC :

David Fernandez (CUP) dóna recolzament a la vaga de CGT a l’FNAC per #santjordi:

Joan Tardà (ERC) dóna recolzament a la vaga de CGT a l’FNAC per #santjordi:

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Congrés CGT de Catalunya: relleu generacional i aposta per ser una eina de lluita també dels treballadors precaris i aturats

0
Publicat el 16 d'abril de 2014
Aquest cap de setmana ha tingut lloc el Congrés ordinari de CGT Catalunya, que simptomàticament, ha conclòs un dia abana del previst.´
El Congrés de la consolidació de la CGT Catalunya de l´alternativa sindical necessària, que aposta a que aquests 810.000 persones a l´atur i el 92% de treballadors catalans, tinguin un referent sindical sense rendicions, que doni la volta a les prevendes, al sindicalisme mesell d´acceptar destruir llocs de treball via Expedients de Regulació i rebaixes sindicals, dels que volen una vida digna i no es rendeixen. Dels inconformistes, anticapitalistes, dels moviments socials que volen transformar aquesta realitat que ens envolta.
I tot plegat, de la mà d´un relleu generacional, treballat amb guant blanc,i que faci que quan es parli de sindicalisme i drets laborals, es connecti amb la generació més preparada i alhora la més maltractada i precaritzada.
I aquí s´incorporen gent com el Carles Cunquero a administració, l´Òscar delegat d´HP a Acció Social, l´advocada gironina Mireia Bazaga a jurídica, el tècnic superior en prevenció de riscos i advocat del col.lectiu ronda expert en seguretat social, Àlex Tisminetzky duent secretaria de Salut Laboral, el Josep Garcia Vazquez delegat de personal de la Diputació de Barcelona, on han denunciat privatitzacions i corrupció duent la Secretaria de Formació, la Marta Padrós, professora de psicologia UAB i feminista militant duent la secretaria de Gènere de CGT Catalunya visualitzen el relleu generacional, amb una base sòlida, que exemplaritza el relleu generacional que caldria a tants altres organitzacions del país amb els temps de penúries que ens ha tocat viure.
Un relleu que compta amb l´experiència d´antifranquistes empresonats com el Josep Maria Pi d´organització, del Saturnino Mercader, sobradament conegut per moviments socials i la lluita dels dos dies a TMB pilotant l´acció sindical, l´Elvira Batlles delegada d´asseguradora AXA a finances, per exemple.

I els que renovem al secretariat de CGT Catalunya, jo mateix a Comunicació a picar pedra informativament amb els cada cop menys silencis dels conflictes sociolaborals quotidians amb l´ajut de l´equip de comunicació i l´Ermengol Gassiot, amb qui he treballat colze a colze aquests dos darrers anys, cortit en els moviments socials i l´acció sindical a la UAB, essent el portanveu de les vagues d´estudiants exitoses, amb un discurs clar, revolucionari i anticapitalista necessari en temps de devaluació salarial i d´austericidi de la troika i els seus col.laboradors, que de ben segur de l´Ermen , en sentirem a parlar ben sovint, al carrer i a les mobilitzacions sociolaborals, amb el altaveu dels mitjans que vulguin donar veu a una nova generació que s´obre pas, dels que no tenen res a perdre, perquè tot està per fer, i tot és possible .
Un Congrés d´una organització llibertària referent, que ha crescut un 8% en 2 anys amb 14.000 afiliats/des que repesenta a desenes de milers de treballadores i treballadors catalans, ha estat capaç de triar un secretari general per unanimitat. Històric. Hi ha consens, i ganes de construir junts aquest món nou que anhelem, i mostra d´això que a titol personal vaig rebre el suport també de 31 dels 32 presents a votació secretaria de comunicació i que el global de secretaries foren aprovades amb un consens superior del 85%. 
Una base sòlida per encara el present i futur, per fer de dignes successors d´aquells que anys enrere han lluitat per ser on som i continuar el camí de l´emancipació del conjunt de treballadores i treballadors per viure en dignitat i fer front a retallades i desigualtats per tal que la por, comenci a canviar de bàndol ,
I també humanament, interaccionar i desvirtualitzar persones que treballen al territori des d´un compromís social, ens posa en comú uns dies que tot està per fer, però tot és possible.

Xè Congrés de CGT Catalunya 11 i 12 d’abril del 2014 a Mataró

Menéame

La CGT de Catalunya aposta per ser una eina de lluita també dels treballadors precaris i aturats.

El Xè Congrés s’ha realitzat a Mataró, amb una àmplia afluència de delegacions en representació de 14.000 afiliats i afiliades, finalment els dies 11 i 12 d’abril.

La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya ha realitzat aquest cap de setmana a Mataró el seu Xè Congrés Ordinari. Entre les fites del congrés hi havia l’actualització de les propostes de lluita sindical i social i la renovació del seu Secretariat Permanent. Al Congrés hi han assistit delegacions de 39 dels 47 sindicats que integren la confederació catalana, en representació dels seus prop de 14.000 afiliats.

Ampli consens en les propostes estratègiques i de lluita: confluència amb moviments socials anticapitalistes, apropament a treballadors precaris, aturats i joves, i intensificació de la conflictivitat.

Les deliberacions del congrés s’han efectuat amb plena normalitat, i destaca l’alt nivell de consens assolit, fet que contrasta amb congressos anteriors, amb una major diversitat d’opinions i debats interns. La pràctica totalitat de les propostes que s’han aprovat han rebut més del 70% del recolzament dels delegats assistents. En síntesi, l’organització aposta per una major confluència de les lluites sindicals i socials, aprofundint en l’acostament amb els moviments socials anticapitalistes dels darrers anys: treure les lluites laborals dels centres de treball i, al mateix temps, introduir en el món laboral els conflictes socials del carrer.

L’organització entén l’aposta per aquesta confluència com una eina per a renovar la seva activitat sindical, especialment en la línia d’acostar el sindicat als milions de treballadors precaris, en gran part joves: sense contracte, amb contractes temporals de curta durada, amb contractes de temps parcial, treballadors sense papers i les persones expulsades del mercat laboral per la crisi. Les diverses mesures aprovades s’insereixen en una reafirmació del caràcter revolucionari i anticapitalista de l’organització, que es proposa incrementar en els propers anys la conflictivitat social, en contraposició a l’aposta pel Pacte Social dels sindicats majoritaris, govern català i estatal i organitzacions empresarials.

En el camp de la lluita sindical, l’organització també ha actualitzat el seu programa de defensa del sector públic, defensant la confluència i coordinació de lluites sectorials, ha consolidat les estratègies de defensa de les condicions laborals en les grans empreses i el rebuig a acceptar acomiadaments i ERO’s.

Consens i renovació generacional del Secretariat Permanent.

El congrés, de manera molt majoritària, ha valorat positivament la tasca del Secretariat Permanent sortint, encapçalat per Àngel Bosqued, afiliat procedent del sector de les assegurances.

Aquest consens també s’ha reflectit en l’elecció del nou Secretariat Permanent, encapçalat per Ermengol Gassiot, de 41 anys, professor de la UAB i anterior secretari d’acció social, que ha rebut el 100% dels vots, per unanimitat. La resta de secretaries han rebut un suport superior al 85% dels vots afirmatius.

El Secretariat Permanent, ple de cares noves i on només repeteixen Ermengol Gassiot i Moisès Rial (com a secretari de Comunicació), té una mitjana d’edat inferior als 45 anys. Incorpora juristes, professors, treballadors del sector de la neteja, del transport, d’empreses d’informàtica i asseguradores, una part dels quals tenen contractes precaris. La majoria dels membres del Secretariat, a part de la seva experiència sindical, tenen reconegudes trajectòries de militància en moviments socials.

En un intens discurs de clausura del Congrés, el nou secretari general ha recordat que el sindicalisme de la CGT té com a finalitat combatre i destruir el Capitalisme per a construir una societat lliure de tot tipus d’opressió i explotació. A més s´han aprovat resolucions en defensa de l’Ebre, contra Barcelona World i en contra del feixisme i el racisme, així com donar per respostes a la precarietat laboral i l’atur, entre d’altres.

En aquest sentit, entre d’altres, ha remarcat que un dels molt reptes de l’organització és fer compatible aquests objectius amb les lluites sindicals del dia a dia en els centres de treball. També ha tingut un record pels companys de l’organització que en els darrers anys han patit detencions, processos judicials i, puntualment, empresonaments fruit de la seva participació en lluites sindicals i anticapitalistes.

- Discurs del nou Secretari General de CGT Catalunya, Ermengol Gassiot, a la cloenda del Xè Congrés CGT Catalunya el 12 de febrer del 2014

- Vídeo divendres Xè Congrés CGT Catalunya

- Xerrada actes previs Congrés CGT Catalunya sobre cooperativisme i autogestió

Breu presentació dels membres del nou Secretariat Permanent

Ermengol Gassiot Ballbè. Secretari General CGT Catalunya

Vilobí del Penedès (Alt Penedès). Arqueòleg i professor amb contracte interí. S’afilia a la CGT procedent de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa l’any 1998. 
En els anys posteriors participa en diverses iniciatives de l’organització dins de l’àmbit de l’acció social. Des de l’any 2006 és delegat al comitè d’empresa de la UAB per la CGT i ha participat activament en les mobilitzacions de treballadors/es universitaris dels darrers anys, sovint assumint les funcions de portantveu. 
Des de febrer del 2010 ha ocupat la secretaria d’acció social de la CGT de Catalunya.

Josep Maria Pi Janeras. Secretari d´organització CGT Catalunya

Terrassa (Vallès Oriental). Retirat per invalidesa permanent. S’afilia a la CNT després de sortir de la presó Model l’any 1976. A partir del Congrés Extraordinari de Reunificació de l’any 1984 manté la seva vinculació i afiliació amb l’actual CGT. Ha sigut delegat sindical a l’empresa de neteja viària de Terrassa (EcoEquip) fins a la seva retirada. Ha mantingut diverses responsabilitats en la Federació Local de Terrassa de la i en els darrers anys ha sigut secretari d’acció social de la Federació Estatal de Neteja de CGT.

Saturnino Mercader Talavera. Secretari d´Acció Sindical CGT Catalunya

Sant Andreu (Barcelona). Conductor d’autobusos de TMB. L’any 1977 s’afilia a la CNT i desprès a CGT Correus. En entrar a treballar a autobusos va estar afiliat a CCOO dos anys fins que el 1994 participa en el naixement de CGT Autobusos TMB, on continua des d’aleshores. Durant la vaga “pels dos dies” de l’any 2008 és el president del comitè d’empresa i una de les cares visibles del conflicte. Actualment és coordinador del sector de transports per carretera i urbans de la FETYC de CGT.

Òscar Murciano Picón . Secretari d´Acció Social CGT Catalunya

Terrassa (Vallès Oriental). Treballador informàtic. S’afilia a la CGT el 2001 d’ençà la reactivació social que va suposar les mobilitzacions antiglobalització, on participava en un col•lectiu de contrainformació. Delegat de comitè d’empresa i membre de la secció sindical d’HP i de la Coordinadora d’Informàtica de la CGT. Implicat en la conscienciació del sector, creació d’afinitats amb moviments socials i el treball horitzontal en xarxa. Aposta per introduir a les lluites sindicals els nous mètodes de comunicació i acció que es realitzen al carrer. “La lluita social i la laboral és la mateixa lluita”.

Elvira Batlles Garcia. Secretària de Finances CGT Catalunya

Barcelona (Barcelonès). Gestora comptable. S’afilia a la CNT l’any 1976. Després d’uns quants anys d’estar desvinculada del món sindical s’afilia a la CGT al Sindicat de Banca, oficines i despatxos de Barcelona. Delegada de CGT a AXA, empresa en la qual treballa des del any 1989.

Carles Cunquero Uriarte. Secretari d´administració CGT Catalunya

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Economista. És afiliat al Sindicat de Banca, oficines i despatxos de Barcelona de la CGT. Treballa des de 2002 a Atos Barcelona.

Moisès Rial Medina. Secretari de Comunicació CGT Catalunya

Puig-reig (Berguedà). Estudis de Treballador Social. S’afilia a la CGT l´any 1996, Treballador de Pirelli Neumáticos, S.A. a Manresa durant 14 anys, on va ser delegat sindical per CGT, participant a la FESIQ i a Joves de CGT, fins ser inclòs en el 1er ERO dels 3 de desmantellament de l´empresa de pneumàtics a Manresa. Actualment en atur i aprofitant des de llavors per a finalitzar Diplomatura de Treballador Social a UNED(ha estat representant d´estudiants al claustre estatal UNED) i adquirir coneixements de l’àmbit social i de noves tecnologies, realitzant consultoria TIC i formació en xarxes socials. Soci de l´Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga. Des del juny del 2012 ha ocupat la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya.

Mireia Bazaga Laporta. Secretària de Jurídica CGT Catalunya

Girona (Gironès). Advocada. S’afilia a la CGT Girona el 2008. Milita al sindicat a partir de l’any 2010. Exerceix actualment com a secretària Jurídica de la Federació Intercomarcal de CGT Girona. Participa a MALAPÈCORA col•lectiu feminista i anticapitalista de Girona i Salt i al Grup Antirepressiu de Girona.

Àlex Tisminetzky Fabricant. Secretari de Salut Laboral CGT Catalunya

Sants (Barcelona) Advocat laboralista especialista en Seguretat Social, i Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Participa actualment en diversos moviments socials del barri de Sants, com l’Assemblea Groga i l’Assemblea per unes Pensions Dignes. Va iniciar la seva militància a la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) i l’Alternativa Estel, i va participar en Joves de la CGT. En els darrers anys ha participat en diverses jornades de formació de la CGT, xerrades de les Reformes Laborals, i en denúncies de Delegats de Prevenció en matèria de Salut Laboral.

Josep Garcia Vázquez. Secretari de Formació CGT Catalunya

Arboç del Penedès (Baix Penedès). Tècnic de promoció econòmica a la Diputació de Barcelona. Nat a Barcelona l’any 1974, resideix actualment a l’Arboç (Baix Penedès). Llicenciat en Sociologia per la UB. Durant la seva etapa universitària participà en la formació de l’Assemblea contra l’Atur i la Precarietat de la UB i la UPC. Afiliat al Sindicat d’Administració Pública de Barcelona (SAPB-CGT) des de l’any 2009, és delegat a la Junta de Personal de la Diputació des del 2012. Soci de l’Ateneu Arbocenc i del Casal Popular de Vilafranca, participa activament als moviments socials penedesencs, en espais com la Xarxa Unitària pels Drets Socials i Acció Antirepressiva del Baix Penedès.

Marta Padrós Castells. Secretària de Gènere CGT Catalunya

Barcelona (Barcelonès). Psicòloga. Professora associada i tècnica de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Afiliada a la CGT Ensenyament, ha participat de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) i en diversos espais feministes. És delegada sindical a la UAB des de l’any 2013 i membre de la Plataforma de Capítol VI, que agrupa personal d’administració i serveis amb contractes precaris.

Joan M. Rosich. Coordinador Revista Catalunya

També s’ha escollit a Joan M. Rosich , de Reus(Baix Camp), com a Coordinador de la revista Catalunya, publicació mensual de la CGT de Catalunya, càrrec que ja havia ocupat des de l’anterior congrés de Lleida.

Barcelona, a 14 abril 2014

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

No hi ha nou cicle econòmic que valgui amb un deute impagable

0
Veiem continuament declaracions per tal de desviar l´atenció de la crisi i le conseqüències de la deutocràcia i ens prediquen que ben aviat sortim de la crisi.
I s´obvia el més important, que el deute il.legítim a vingut per quedar-se en nom de la banca, la troika i els governs que l´amparen constitucionalment.
En aquest article, podem comprovar com l´endeutament és un llast tan alt que si sumem el deute públic i privat arriba al 378% del PIB, 3 cops i mig la riquesa que es genera en bens i productes en un any a l´Estat. Impagables els 3 bilions de deutes, sense posar-los en qüestió, i aquí les esquerres els queda molt treball a fer a l´hora d´incorporar-ho als discursos i a les pràctiques institucionals.
De recuperació, mentre no posem en qüestió el deute il.legítim, res de res, és posar pedaços a la sagnia que ofega les polítiques públiques i no fa pagar a qui ha generat el deute privat, mentre que l´economia especulativa no para de créixer, l´economia real s´ofega en nom de la deutocràcia.

Menéame

A L´Estat Espanyol ens avorreixen des púlpits , de portaveus i tribunes del Govern , i des del partit Popular que ho recolza , amb la proclamació de l’epifania d´entrar en un nou cicle econòmic .

Tot per un parell d’apunts econòmics , com certa estabilitat de la prima de risc i que els fons voltors compren barat deute i propietats . Alguna cosa no nesariamente bo sinó el contrari . Però no es veu ni de lluny que millori l’economia. Ni la vida de la gent. Més enllà del soroll mediàtic i de les declaracions triomfalistes ( que sonen com jaculatòries ) , res mostra que hi hagi un nou cicle econòmic positiu .

El presumpte nou cicle és un exercici d’ocultació i manipulació del que passa . No hi ha pitjor cec que el que no vol veure . No em referiré a l’atur crònic ni a la pobresa ni la desigualtat creixents per mostrar que no hi ha nou cicle algun. Però sí recordaré la situació real del deute . Es parla poc del deute , per què serà ?

Es pot parlar de nou cicle econòmic positiu amb un deute públic i privat que sumades són ja un 378% del producte interior brut ? Perquè aquest és el volum de tot el deute , segons l’informe de Mc Kinsey Global que estudia l’evolució del deute en les deu principals economies desenvolupades . Més de tres bilions a tornar . I els seus interessos .

En detallar el deute , també és difícilment acceptable aquest eteri nou cicle promès amb un deute públic que avui és gairebé el 113% del PIB , segons dades recents del Banc d’Espanya. I menys versemblant en comprovar que el deute privat és ja el 265 % del PIB , si l’aritmètica no enganya . Potser sí hi hagi un nou cicle , però no esperançador , més ben carregat de núvols i amb molt de plom a les ales .

De 2000 a 2008 hi va haver un endeutament privat molt ràpid i creixent a l´Estat Espanyol. Es van endeutar empreses , bancs i també famílies , encara que aquestes , molt menys . Un ascendent endeutament d’empreses i bancs molt lligat a la bombolla immobiliària que finalment va esclatar .

Però a partir de 2008 , és l’Estat el que s’endeuta a gran velocitat . Sobretot , perquè va al rescat de bancs i caixes d’estalvis , molt tocats pel desinflament de l’aquesta bombolla immobiliària . Avui s’ha quatre vegades i mitja el que l’estat havia el 1989, segons recorda Joan Torres . I , amb el rescat del sector financer per l’Estat, s’inicia aquesta infàmia de socialitzar les pèrdues de bancs i caixes per salvar-los de la fallida . Perquè els milers de milions que eviten que la banca faci fallida i s’enfonsi surten de la tributació ciutadana . Hi ha alguns factors més en l’amenaça de desastre bancària , com el choriceo pur i dur de molts directius i executius , però la bombolla immobiliària i financera són clau per entendre el que ha passat .

El pervers és que , després de l’esclat de la crisi , que és un saqueig dels béns comuns de la ciutadania , es recorre de manera permanent a l’endeutament . No per satisfer les necessitats legítimes de la ciutadania . Ni per invertir en economia real que redueixi la desocupació . Es recorre a l’endeutament per tapar forats . Forats del sector financer , sobretot . No obstant això , no hi ha crèdits per a petites i mitjanes empreses ni per a les famílies . Tot just .

Nou cicle? Els venciments del deute i el pagament d’interessos condicionen al més pintat i no hi ha cicle nou ni recuperació que valgui sense enfrontar el greu problema del deute , no només la pública . Fins i tot economistes ortodoxos són partidaris de reestructurar els deutes. Perquè , a dia d’avui , el conjunt de deute privat i públic és impagable . Una reestructuració què pot ajornar pagaments , negociar treus , reduir interessos … I no pagar les parts il · legítimes en el cas del deute públic .

L’Alemanya destrossada de la II Guerra Mundial va començar l’enlairament econòmic quan els països creditors , entre ells Grècia , curiosament , li van condonar part del deute i facilitar el pagament de la resta . I en els nostres dies , Equador i Argentina van iniciar un desenvolupament fèrtil quan van forçar noves condicions per al pagament del deute . O deixar de pagar-la.

Cal fer alguna cosa amb el deute o no es recuperarà una activitat econòmica eficient . Afrontar el deute és un objectiu de lluita ciutadana .

Article d´opinió de Xavier Caño Tamayo (ATTAC)
http://xacata.wordpress.com/

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

77 anys del Catalunya, nascut el 1937. Ha sortit el número 158 de la revista “Catalunya” (Febrer 2014)

0
Recordar que aquest 22 de febrer de 1937 va sorgir el primer exemplar del Catalunya al servei de la revolució social a Catalunya. Per molts anys, 77 ja! Aquí un exemplar del primer número, ja en període combuls amb el cop militar franquista dempeus, va sorgir l´òrgan d´expressió de la CNT-AIT el Catalunya, en català i d´edició diària.
Hi han passat noms il.lustres com a director com Joan Peiró. Actualment el director és el Joan Rosich de Reus, d´un equip de gent altruista que mes a mes el tira endavant, i que per no desmerèixer només cal que rellegiu els exemplars que podeu trobar a la web de l´època moderna a www.revistacatalunya.cat on hi han passat llibertaris, afiliats/des de CNT i ara CGT, que és el fil roig i negre de dignitat amb aquells llibertaris que venint de l´obrerisme amb orgull i amb un diari en el sentit estricte, escrivien en català en moments dificils, i és que la seva història no pot ser més desgraciada.

Els dirigents de la CNT la van crear més aviat a disgust als tallers que havien estat incautats el setembre de 1936 a l’Editorial Catalana i en els quals s’hi havia imprès La Veu de Catalunya, el conegut diari proper a la Lliga Regionalista que havia acollit les firmes de Carles Sentís i Ignasi Agustí, entre d’altres. Amb aquestes màquines i uns treballadors amb poca o cap consciència llibertària -cap d’ells no estava afiliat a la CNT- es va iniciar el 22 de febrer de 1937 la singladura del que suposava en aquell moment la segona gran publicació del sindicat, després de la Solidaridad Obrera. La Soli estava escrita en castellà i ara se’n volia una altra en català.

En realitat, però, no hi havia cap interès especial perquè fos en català -cap consciència de país- sinó que s’ho plantejaren com una mera estratègia política per apropar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que governava la Generalitat, amb la voluntat de contrarestar la influència creixent del PSUC.

Es tractava d’aparentar un cert catalanisme sense haver-lo de tenir realment; la CNT més aviat estava en contra de tot això. El títol de la nova publicació havia de ser, en un primer moment, “Catalunya Lliure”, a imitació de l’homònima Castilla Libre, però l’adjectiu es va eliminar perquè ningú no ho interpretés com un gest de simpatia cap a la causa nacionalista. No es volia deixar cap mena de marge a l’ambigüitat ideològica. A més a més, els dirigents anarquistes volien deixar clara la seva postura sobre el fet d’emprar la llengua catalana; ho justificaven com una manera d’arribar als afiliats que no dominaven prou bé el castellà. Una mena de publicació per als ignorants, afegiríem nosaltres.

Els dirigents sindicals no van tenir massa estima per la nova publicació del “Catalunya” i, de fet, poques vegades li passaven els comunicats oficials perquè els difonguessin. Molt del que s’hi publicava estava mancat de pretensions ideològiques. Així, per exemple, va sortir un article sobre els supervivents del Titànic precisament quan tenia lloc l’ocupació feixista d’Astúries, un altre de com fer una dieta d’aprimament quan la gent ja començava a passar gana i algun més sobre la vida glamourosa de les estrelles de Hollywood. Els continguts eren tan frívols que alguns lectors se’n queixaven, però els dirigents sindicals replicaven que un diari no podia estar tota l’estona parlant sobre l’anarquisme. Fins i tot, els treballadors es queixaven de la pèssima qualitat de la revista.

La revista mai no té gaire vitalitat: el sindicat n’edita pocs exemplars, molt per sota de la Soli, i la difusió i penetració social són encara menors. Els comunistes ironitzen sobre els pocs lectors que té el Catalunya i la redacció ho reconeix explícitament quan contesta que això no els importa perquè no tenen res de comerciants ni de botiguers. A partir de desembre de 1937, la revista deixa de distribuir-se a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona.

Durant uns mesos, Joan Peiró dirigeix el Catalunya i el millora, en part, però mai no arriba a superar les llacunes que el convertien en una publicació poc atractiva de llegir i, amb aquest panorama, es va esllanguint sense assolir gaire ressò fins que el 28 de maig de 1938, amb el pretext de la necessitat d’estalviar el paper, deixa de publicar-se.

Una prova de la indiferència amb què fou acollit el “Catalunya” en aquesta seva primera època és que els llibertaris ben poques vegades en parlen, i quan ho fan és de manera imprecisa, equivocant dades i redactors.

Les reaparicions de la publicació des d’aleshores han estat constants. A l’octubre de 1977, el Catalunya tornava a ser al carrer travessant diverses etapes fins a arribar a l’actual època, la vuitena en la seva segona part.

Més informació al llibre de Jordi Sabater “Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil”, Edicions 62 (Llibres a l’Abast, 216), Barcelona 1986.
A dia d´avui, recull l´activitat sindical de CGT Catalunya, reflexiona sobre temes socials, recupera la història de l´obrerisme català, ens dóna eines per entendre l´actualitat, hi ha articulistes que reflexen el pols socials a catalunya i a nivell internacional, amb un nivell de dignitat des del voluntarisme envejable, i recull entrevistes que de no sortir al Catalunya, dificilment sortirien a la premsa generalista, amb independència i llibertat real d´opinar , debatre i argumentar, quelcom que ja és molt dir en temps de grans grups dependents d´uns socis capitalistes amb ideologia que condiciona continguts. Estem de sort, tenim catalunya per molts anys, amb bona salut i amb ganes de mes a mes, aportar-nos nous arguments per aquesta revolta catalana necessària des d´abaix i al servei de la societat i el conjunt de la classe treballadora. Per molts anys! 

Llegiu-lo, compartiu lliurement i difoneu, el millor servei als interessos dels i les treballadores catalanes, sense renúncies i amb compromís social i laboral.

:

 
I avui, el número de febrer 2014:

Menéame

El número 158 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

- Editorial:

Situació del mercat de treball i EPA del 4t trimestre de 2013

- Reportatge:

Les grans empreses dels Països Catalans sumen més de 200 filials a paradisos fiscals

El que no explica ’Forbes’ dels multimilionaris dels Països Catalans

Les 25 fortunes catalanes més grans acumulen un capital de 25.300 milions d’euros

- Treball-economia:

Contra el robatori de les pensions. Defensem les pensions públiques suficients per a totes i tots

Tres idees bàsiques sobre la reforma de les pensions

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Discursos econòmics: la hipocresia habitual

Del Pacte de Toledo al pacte amb els mercats

Declarant que ja estem sortint de la crisi, el govern es segueix burlant del poble

La sanitat no ha de ser un negoci

Barcelona i l’espoli de bens comuns. El major port públic a disposició del sector privat

Contra les pujades abusives de les tarifes dels serveis públics

Exigim la retirada de l’augment del preu del transport públic

La pujada de tarifes al Metro de Barcelona

CGT Autobusos TMB contra les pujades de preu del transport públic

Solidaritat amb la vaga indefinida de Panrico

Atur, targeta sanitària i sortides a l’estranger

CGT davant el RD 16/2013

Comunicat del sindicalisme alternatiu a Telefònica per l’ocupació i contra les retallades

Notícies sindicals.

- La Tramuntana:

Entrevista central: Pere López Sánchez, autor del llibre Rastros de rostros en un prado rojo (y negro): “Cal visualitzar els barris proletaris com a espais de vida i lluita”

- Sense fronteres:

EZLN: trenta anys del més assenyat dels deliris

Zapata, el dia que vam néixer

Jornada internacional d’acció contra el feixisme i el racisme el 22 de març de 2014.

- Social:

#Gamonal no és una anècdota, pot esdevenir la primera espurna de l’esclat social

Solidaritat amb les que lluiten contra la MAT

La força de la gent que es rebel·la

Multireferèndum 2014, una convocatòria per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques

Casal Tramuntana: l’estratègia del camaleó.

Can Vies no es toca

El negoci de la guerra aterra de nou a Port Aventura

Els nostres apartheids

Contra el desallotjament del Casal de Joves autogestionat “Espai pels Somnis” d’Igualada

La CGT de Lleida denuncia la intromissió de l’Església Catòlica a Escoles Públiques

- Dinamita de cervell:

Nació o classe

Construir la independència real o esperar la independència simbòlica

Pinochetisme mesetari

Davant del referèndum català amb només dues preguntes

Reflexions Llibertàries sobre el dret a decidir

Felipe Alaiz, escriptor anarquista

Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

Documental “Alerta amazónica, pueblos acorralados por el gas”

Acte en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté a Sant Celoni

El somni igualitari: la utopia concreta de les perifèries

Una mirada crítica des del cinema: La llei del silenci

Recepta de cuina

Llibres: Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)

Revistes

Articles d’opinió d’Artur Sardà i Núria Bazaga

- Entrevista contraportada:

Marisol “La Roja”, còmica: “El poder i els diners estan protegits en aquest país”

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 158 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/02/PDFCATALUNYA158.pdf

http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/pdfcatalunya158

http://es.scribd.com/doc/208412423/Catalunya-Papers-n%C2%BA-158

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Reflexions llibertàries sobre el dret a decidir: Jose Luis Carretero , Quim garreta i multireferèndum

0

Menéame

Com individus que rebutgem l’ESTAT hauríem de dir no a la primera pregunta, però això significa que si no volem modificar res, indirectament estem dient que el que tenim i tal com estem ja ens va bé. No es veritat!.

A mes si diem NO a la primera pregunta no podem dir SI a la segona qüestió, i això si que es contradictori amb el nostre pensament. Perquè la independència, sinònim d’autodeterminació, a qualsevol nivell es preferible a la dependència, segons el nostre presumible ideari.

Per altra banda si diem que SI a la primera pregunta, és a dir a que Catalunya sigui un estat, potser sortirem de la UE cosa que molts dels nostres idealistes pensadors reclamen i demanen. Tanmateix també s’obra un període convuls que per una facció del nostre entorn ja li va bé, tot dient que quan mes mullader, millor.

També altres poden, podem pensar, que si s’ha de construir de nou, poder tenim la oportunitat de ficar cullerada de tal mena que potser millor construïm una forma de administrar i gestionar el públic adequadament a la nostra manera de fer i pensar.

Si a mes d’estat volem Independència i s’aconsegueix, aquesta independència ens pot portar mes enllà de tot plegat i pot ser una nova via de relació entre iguals (que bonic seria).

Jo estic a favor de dir SI a las dues preguntes, no perquè estigui d’acord en un nou estat, si no perquè posa en entredit un estat tan monolític com el estat espanyol. Hi haurà mes d’un que dirà allò de que els invents ni amb gasosa, però jo estic en que cal innovar i fer un pas endavant, a mes d’aquesta manera de ben segur que tornarem a donar la raó als nostres precursors que com el Noi del Sucre ja va dir a Madrid el que passaria si fóssim independents.

* Quim Garreta és afiliat al Sindicat de Banca de CGT Barcelona

Reflexions Llibertàries sobre el dret a decidir

Menéame

Els catalans, sembla ser, volen decidir el seu futur. I per a alguns això no és un problema, sinó una amenaça. Per a uns altres la qüestió no està aquí, sinó en els límits estrets que, a dreta o esquerra, en castellà o en català, se li imposen a aquesta exigència democràtica fonamental: el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir l’arquitectura institucional que els envolta.

Què podem pensar nosaltres respecte al dret a decidir dels catalans, bascos, lapons o segovians? Indubtablement, el mateix que ha rondat sempre per les ments dels progressistes, i encara llibertaris, de totes les èpoques: que la gent té dret a exercir la seva autonomia, a viure les seves tradicions (les que no siguin antisocials i no es fonamentin en l’explotació o opressió dels altres), a construir i defensar la seva nació (sempre que no s’entengui la mateixa com una maquinària d’agressió per a la resta de pobles circumdants o per a les minories internes, o com una simple pantalla per a salvaguardar el poder del gran capital local o transnacional). A prendre decisions democràtiques, en definitiva, sobre allò que li afecta.

Però no ens enganyem: un autèntic dret a decidir també té les seves exigències profundes i les seves conseqüències pràctiques concretes, que no són menors. Exigències, perquè qui pot el més (construir una nació), ha de poder també el menys (decidir què fer, com funcionar, en tots els aspectes de la vida: en el laboral i en el local, així com en el cultural i l’individual).

Un suposat dret a decidir que no respecti els àmbits d’autonomia i autogestió dels subjectes que l’exerceixen, que no abasti a eleccions pràctiques reals (com la del manteniment en organitzacions supranacionals, la realització de retallades en els serveis públics o la instrumentació de la política econòmica), que es limiti a l’erecció de fronteres i a l’aixecament de banderes mantenint l’essència partitocràtica i elitista d’un règim polític de democràcia limitada, ni és dret a decidir ni és res.

Per a tenir dret a decidir, doncs, cal poder efectuar les eleccions sobre una cosa més que sobre quina és la fracció de la classe dirigent que va a manar-nos, o en quin idioma ho farà. Cal construir una institucionalitat realment democràtica que vagi més enllà dels límits del purament representatiu o, millor dit, de la pura representació de democràcia que aquí, com a Atenes, a Barcelona com a Segòvia, embolica els anhels populars en un núvol tòxic de partitocràcia, oligarquies econòmiques i portes giratòries entre el poder financer i el control polític de la vida real.

I a més, clar, estan les exigències concretes de la situació concreta. Una situació en la qual els països perifèrics de l’Europa devastada per la crisi enfronten les draconianes dinàmiques neo-imperials de les oligarquies financeres del nord i l’assalt immisericorde dels fons i inversors institucionals globals. Una situació que imposa confluències, aliances, fronts.

No és aquest un món per a gents aïllades. Per a decidir quedar-se solament a la mercè dels taurons del capital i les borses internacionals. Si es vol tenir dret a decidir una cosa substancial, aquí i ara, i no en una situació abstracta, ideal o fantasmal, caldrà confluir amb altres pobles d’Europa, del Mediterrani, del món. Només un projecte global pot crear el paraigua per a poder decidir amb garanties que serveixi per a alguna cosa. Només una aliança el bastant àmplia de pobles i classes populars pot aixecar les salvaguardes necessàries per a evitar desmembraments violents, el control de qui prefereix dominar per separat als actors subalterns, l’emergència de poders inassolibles per als petits dividits.

Espanyola, ibèrica, mediterrània, europea? Federal, confederal, d’un tipus nou? Això també cal decidir-lo, i caldrà dialogar sobre això. Qui escriu aquestes línies ho fa des de Madrid, des del cor de Castella, des de la capital del Regne d’Espanya. Les seves paraules poden estar tenyides del centralisme ambient, o inspirades per l’efecte il·lusori de la imatge espectacular de realitats que no viu en detall. Però la seva identificació nacional es construeix amb els vímets del pensament llibertari i del republicanisme pi-i-margallià i socialitzant: el projecte d’una Espanya plural, federal, autogestionaria, oberta, iberista i mediterrània, llatina i solidària amb tots els pobles del globus.

No obstant això, això és una cosa que hem de decidir. Perquè la lliure federació pressuposa aquest mateix dret, el dret a decidir sobre el que els afecta, per a tots i cadascun dels subjectes socials. Però a decidir, també, federar-se o no, compartir o no. Tinguem clar, no obstant això, que només la ferma aliança dels pobles embarcats en un radical aprofundiment democràtic podrà enfrontar i derrotar al capitalisme global i a les seves xarxes transnacionals de poder.

En realitat, en aquest món convuls, tots i totes volem decidir.

Multireferèndum 2014, una convocatòria per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques

Menéame

QUÈ ÉS MULTIREFERÈNDUM?

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap una democràcia creixent i directa.

>> Referèndum múltiple i autoorganitzat

Promovem un referèndum popular que permeti debatre i decidir en una mateixa convocatòria sobre diverses qüestions d’interès públic i d’impacte sobre les condicions de vida i llibertats col·lectives. S’origina des del teixit associatiu del país i demana cooperació a totes les persones i entitats que vulguin participar en la seva organització. Reivindica les capacitats humanes per prendre acords directes sobre qüestions comunes.

>> A partir d’ILP bloquejades i obert a d’altres temes d’actualitat

Volem facilitar el desbloqueig d’algunes de les ILP que han estat aturades o desvirtuades en les institucions polítiques. Així, en el procés de definició de les preguntes hi tindran especial protagonisme les comissions promotores d’ILP rebutjades. En segon terme, la convocatòria resta oberta a temàtiques d’actualitat que siguin proposades per col·lectius implicats en elles.

>> En les proximitats de les eleccions europees de 2014

Les eleccions europees són una bona ocasió per endegar aquesta reivindicació de democràcia directa i de proximitat. Així la votació es durà a terme en els dies previs i fins a la mateixa data de les eleccions europees de 25 de maig de 2014. Es preveu que la campanya de divulgació de la iniciativa i els diferents debats que la composin puguin desenvolupar-se també al llarg dels mesos previs.

>> Vot electrònic i presencial

Es podrà votar a través de la web www.multireferendum.cat o bé de forma presencial en els diferents punts que s’habilitaran arreu del territori.

>> Eina de futurs

Per tirar endavant la proposta cultivarem un conjunt de pràctiques i col·laboracions que potenciïn al màxim el debat i la participació directa. Volem que aquest esforç faciliti posteriors convocatòries amb altres temàtiques, fins i tot en altres escales com la local. Per això, definirem el multireferèndum com una eina de futur, al servei d’una xarxa que segueixi teixint l’hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Sempre partint dels principis de justícia social i ambiental.

>> Cooperació concreta

La convocatòria és una proposta de cooperació concreta i sense pretensió d’exercir cap mena d’unificació posterior de les persones i organitzacions participants. Al contrari, es vol potenciar el caràcter particular i l’autonomia de les temàtiques incloses, de les entitats promotores i de les campanyes de debat relacionades amb cada pregunta.

>> Formes de participació

Resta pendent definir quins graus de col·laboració i quines formes d’adhesió es proposen a les organitzacions i persones participants, en aquesta fase, es demana suports inicials a la proposta i es crida a participar de la seva construcció i expansió.

Arrel

L’any 2009, el Parlament de Catalunya rebutjava l’admissió a debat de la ILP sobre cultius i aliments transgènics tot i que la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’ havia recollit 105.000 signatures i tenia el suport de prop de 100 entitats, 60 municipis i 4 comarques. Abans i després d’aquesta, altres ILP han estat avortades o desvirtuades després d’acreditar àmpliament els suports necessaris.

Les lleis catalanes de consultes (no vinculants)

La Llei 4/2010 de consultes per via de referèndum del Parlament de Catalunya no permet sotmetre directament a referèndum les ILP admeses a tràmit i rebutjades pel Ple del Parlament. Aquesta llei sí que possibilita promoure consultes per iniciativa popular, prèvia autorització de l’Estat i mitjançant la recollida de signatures, però sense que siguin vinculants. En l’actualitat, el Parlament de Catalunya està tramitant una nova llei de consultes no referendatàries que tampoc fa vinculants els resultats.

Tornabous

Prop del solstici de 2013, la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem coincidien en la voluntat de sotmetre a referèndum les tècniques del fracking i els transgènics al principat de Catalunya. En una assemblea celebrada a Tornabous (Urgell), es constatava l’absència de formes de decisió directa en problemàtiques d’interès públic. També es reconeixien les dificultats de promoure una consulta a tot el territori únicament des del propi col·lectiu. D’aquestes reflexions va sortir la idea de compartir amb altres grups la realització d’una consulta multitemàtica que s’està definint a partir dels anteriors punts.

>>> Més informació a:
http://multireferendum.cat/

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ha sortit el número 157 de la revista “Catalunya” (Gener 2014)

0

Menéame

El número 157 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

- Editorial:

Els Sindicats del Règim acaben amb el ferrocarril públic de la mà del PP.

- Reportatge:

Noves formes de repressió.

Ni Seguretat, ni Ciutadana: torna la Brigada Politico-Social 2.0.

Contra l’estat d’excepció permanent.

Amb la nova Llei de Seguretat Ciutadana, el PP pretén ofegar la protesta retallant drets fonamentals.

- Treball-economia:

La segona Reforma Laboral de l’època Rajoy entra per la porta del darrera.

Les persones assalariades, la classe treballadora, perden pes en el repartiment de la renda, enfront dels beneficis empresarials.

Pobresa energètica: Passar fred i mortalitat per ser pobre.

Els contractes de formació creixen un 73% després de precaritzar més les seves condicions.

Enriquir-se amb el fred dels qui no tenen res.

La trepitjada.

Informe sobre les empreses catalanes lligades a la indústria d’armes.

Les deu empreses de la indústria militar més subvencionades per la Generalitat de Catalunya.

Informe sobre la reforma de la Llei de Bases del Règim Local.

Nova Llei d’Administració Local: Brutal atac del PP al municipalisme amb l’única finalitat del lucre.

La venda d’AENA. Un frau a esquenes de la societat.

Notícies sindicals.

- La Tramuntana:

Entrevista central: Antonio Martín, artificier de Defensa Interior durant els anys 1960-1963: “El nostre objectiu era eliminar a Franco, denunciar la dictadura franquista”

- Sense fronteres:

CGT a tres dècades del part del EZLN a Chiapas.

Racisme i hipocresia al voltant de Mandela.

Mandela i el fracàs.

Mandela: dues veritats incòmodes.

- Social:

Contra la reforma de la Llei de l’avortament.

Terrassa: absolució parcial de la Mònica, condemna insuficient del GIE!

Declaració de la Trobada de Barcelona Contra l’Apartheid Jurídic i Social.

Justícia per a Yassir. No a la impunitat!

Casal Tramuntana: l’estratègia del camaleó.

Situació de la querella contra la Conselleria de Salut balear per la mort d’Alpha Pam.

Article d’opinió de Toni Àlvarez.

- Dinamita de cervell:

Diccionari militant: Bueno, Justo (1907-1944).

Procés Embat, una xarxa de militants socials de tradició llibertària.

Ferrer i Guàrdia, o Gaietà Ripoll…

Gumersind Brunet i l’esport popular català

Una mirada crítica des del cinema: Lladres de bicicletes

La foto, la màscara i el nen

Elits extractives

Recepta de cuina

Documental “Casas para todos”

Llibres: Vint i Ramon Barnils / Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos

Revistes

Articles d’opinió d’Artur Sardà, Antonio Gascón, Emili Cortavitarte i Toni Àlvarez.

- Entrevista contraportada:

Pepa Vives, fotògrafa: “La fotografia és una gran eina de denúncia”

>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 157 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2014/01/pdf157.pdf

El pots llegir on-line, descarregar i compartir-lo: 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

#Gamonal no és una anècdota, pot esdevenir la primera espurna de l´esclat social

0

Aquests dies, bàsicament difoses i amplificades a la xarxa ha sortit la lluita veïnal de Gamonal , que és intergeneracional, en contra de l´especulació urbanística, amb entramat mediàtic(diario de burgos) i empresarial per fer un pàrquing en un barri obrer com Gamonal gastant-se 8 milions d´euros, mentre no hi havia 15.000 euros per escola bressol, amb arrels de corrupció urbanística,i un barri obrer castigat per l´atur.
I no oblidar que alhora també es va revoltar, apagat mediàticament, a Melilla, per la corrupció en l´adjudicació de llocs de treball, en territori colonitzat espanyol al nord d´àfrica, atiat per l´atur.

Són espurnes, d´un problema estructural com és el desmantellament de drets socials, tirar enrere les minses conquestes socials com la llei de dependència, entre altres i aplicant una teràpia de shock que consisteix a via decret llei aplicar uan combinació de lleis ideològiques i de desmantellar drets fonamentals com la llei de l´avortament, amb estructurals com la reforma de les pensions, desvinculant pensions de l´IPC i allargant fins 67 anys, i una pèrdua de poder adquisitiu sostinguda que afectarà a mig i llarg termini, impulsant els plans de pensions privats, sumat als copagaments per serveis bàsics de salut, alargar les llistes d´espera, buidar via reforma local competències socials municipals i empenyer a pirvatitzar serveis socials, i la desprotecció als més vulnerables, que es consolida amb reforma laboral que impulsa ERO´s massius per fer fora a veterans i treballs fixes per precaris, fins al punt que hi ha un 40% de contractes actuals duren menys d´un mes. I els que treballen els treuran de 250 a 900 euros via retencions i pèrdua de poder adquisitu.
Un exèrcit de reserva d´aturats, lligat amb reforma de mútues que faciliti altes coaccionades treient poder a metges de capçalera, i salaris que s´acosten al salari mínim 2 anys congelat en 645 euros, fa que el malestar passi a indignació, una generació jove amb un 57,7% d´atur ,en un coctel explosió social latent, i que li feia falta una espurna i que tan sols està amortitzant les famílies amb molts casos amb les pensions dels avis,que ajuden els fills en un 20% del total ja,està endarrerint l´esclat social.

I aquí sorgeix Gamonal, provocant efecte onada a que moviments socials i societat conscienciada es mobilitzi en múltiples convocatòries estatals, entre elles el 17 de gener a Barcelona a les 20h a Plaça Universitat.

Perquè la desesperació no té fronteres i sí la gana i la frustració, i ens hem de preguntar quants gamonal podem observar el nostre entorn proper? quanta especulació urbanística tenim perquè sorgeixin com bolets gamonal als nostres pobles, barris i ciutats? De raons objectives, no falten.

Recentment un informe del propi diari The Economist ja indicava que Estat Espanyol sortia entre els Estats amb alt risc de revolta.
Potser és una espurna i cal moltes espurnes per eclosionar, però el barri de Gamonal amb l´ajut imprescindible d´internet i les xarxes socials, pot fer vehicular una nova onada d´indignació similar al que va ser el #15M, amb la diferència que el posit es va acumulant a la ràbia i a la indignació, que assenyala als culpables, i la banca i juga un paper central , fet que sigui objecte d´hostigament social, vist les ajudes públiques a fons perdut amb diner públic mentre es desnonen a persones i famílies i inclús el Tribunal Constitucional revoca llei de desnonament andalusa, abocant a que com més es tanqui la via institucional, més s´obrirà la revolta al carrer, de forma lliure d´un poble sotmès a maltracte institucional fruit ara, d´una majoria absolutista del PP, que ben aviat se´ls pot girar en contra.

No oblidem que Hamburg amb un 3,5% d´atur recentment per un desnonament d´un centre social s´ha aplicat llei d´excepció en zona Euro a l´epicentre de l´euro. I es que la pobresa i l´atur assetja arreu d´europa i obre un horitzó creixent d´indignació dels milions d´aturats d´Europa. Informe d´Intermón Oxfam ja afirma que 25 milions d´europeus es veuran sotmesos a la pobresa el 2025 si els governs continuen amb les mesures capitalistes d´espoli social a les rendes del treball.
Informe d´Eurostat, ja deia el 2012 que uns 124 milions de persones- un 24,8% de la població dels 28 països de la Unió Europea(UE) estaven en “perill de pobresa o exclusió social”. Caldo de cultiu i motius sobrers de revolta continental europea,de grans dimensions, a menys que s´implanti una renda bàsica de ciutadania que s´està impulsant des de la societat, que freni el malestar justificat i la inacció institucional.

A l´Estat Espanyol l´empobriment és pandèmia, i ja se sap que quan la gent no té res a perdre, surt l´arrel llibertària de dignitat per transformar la realitat, davant el desordre neoliberal que ens imposa sacrificis per fer que la borsa no pari de créixer un 21% en un any, a costa de devaluar salaris i drets, i els beneficis empresarials no paren de créixer. Llavors diuen que no hi ha lluita de classes,  on els directius acumulen rendes del capital d´un 6,96%un espoli social organitzat i amparat amb la crisi. Ja en dades del 2012 es certificava que els bancs van dur a terme un desnonament d´habitatge cada quart d´hora. Fins que el poble encen l´espurna Gamonal.

Potser Gamonal és la primera espurna, però de ben segur no en serà l´última espurna de revolta social.
Una revolta social, que li hem de sumar el tsunami de la consulta, que no ens ha d´invisibilitzar els problemes a nivell de Catalunya,perquè en pocs dies tenim el que fixa el nostre nivell de l´estat del benestar i les retallades socials, com són els pressupostos de la Generalitat de Catalunya,també poden dur-nos l´esclat social davant el seguidimisme de polítiques d´austeritat,que sotmet més a qui menys té.

I no ens ho podem permetre pel bé de la cohesió social i la garantia d´un procés democràtic pel dret a decidir, començant per fixar el que volem i ens cal de serveis públics i prestacions socials, sense condicions de dèficit de la troika de la UE i de lé estat espanyol,per evitar que ningú quedi, exclós, com podem comprovar amb els vora 7500 persones que viuen als carrers de Catalunya, perquè ni tan sols tenen sostre per viure. I es que la reforma laboral a Catalunya ha dut un ritme de 16 ERO´s cada dia i 89 aturats més de mitjana, que molts d´ells es desapunten de l´atur al perdre esperança de trobar feina, una desindustrialització en tota regla, incentivada per la manca de crèdit, que ens fa tenir molts motius perquè Gamonal no es quedi tan sols a Burgos i vingui a Catalunya també. Perquè, precedent en tenim, com reflexiona l´antropòleg Manuel Delgado, recorda “l´intifada” al Besós al 1990.

I és que la por, ha començat a canviar de bàndol.

Com a mostra aquests vídeos actuals a Burgos al barri de Gamonal, d´aquesta espurna social:

 

I les detencions a Madrid recents, inclús d´un bomber en servei:
I el Gamonal dels anys 90: “Besos al Besòs”. Revolta urbana Sant Adrià del Besòs. Barcelona , tardor 1990

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Crònica del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté. Quan no fem justícia a la dignitat: els casos de Manuel Prieto, Joan Busquets i el tricentenari

0
Publicat el 5 de gener de 2014

Aquest país ens omplim la boca de grans paraules divinitzant a dirigents polítics i grans homenatges quan es retiren, i massa sovint figures cabdals de la nostra història cultural,social i laboral, resten a l´anonimat, com el cas dels maquis.
I aquells que varen lluitar contra el feixisme i el franquisme, reben homenatges gairebé entre familiars i amics, reclosos en l´anonimat militant antifeixista, sense esdevenir carta d´autoritat moral.
Això recent ho vaig comprovar en l´estrena al teatre vora la mina de Sant Corneli de l´obra de teatre 1932, La Revolta, adaptada teatralment per l´escriptor Jordi Cussà i dirigida per Eva Sanchez– que busquen poder teatralitzar a altres indrets,recentment omplint a Berga davant 700 personessobre els fets de Fígols de la revolta obrera i llibertària a l´Alt Llobregat, practicant la vaga general revolucionària, enguany ja farà 82 anys, on Manuel Prieto, un sindicalista de la UGT que desencantat amb al direcció del sindicat a Barcelona s’afilia a la CNT, com un dels impulsors de la revolta que el líder obrer Prieto, ni al seu propi poble rep un homenatge digne, donant-li un carrer de record, en homenatge a la història social del municipi , ni que sigui dir-li Carrer Revolta de l´Alt Llobregat,
Però ai làs, amb l´alcalde de Cercs d´UDC, Ferran Civil, imputat amb denúncies vàries-fins i tot qüestionat per Duran Lleida– i actual vice-president de la Diputació de Barcelona per CIU, això és massa, tot i que em consta que per contra hi ha recollida de signatures per treure un Carrer dedicat a Juan Carlos de Borbón a Cercs. Ja posats, fer el canvi amb un obrer local digne, que al menys faci honor a la memòria obrerista minera , com a mínim.


Els maquis, tres quarts del mateix. A títol d´exemple que la llei de memòria va deixar a fora a persones més anònimes com el maqui
Joan Busquets, que ni tan sols el memorial Democràtic en mans d´IC al seu moment-no eren del seus?-,  no va voler donar-li el que altres van rebre,un reconeixement moral, jurídic i econòmic als supervivents i lluitadors antifranquistes, que se´ls va negar als guerrillers antifranquistes com Joan Busquets “el senzill” i que va fer una carta oberta pública, i resposta del Centre d´Estudis Josep Ester i Borràs al Memorial Democràtic, que s´inhibeix a part de la memòria d´aquest país, agradi o no a ICV. 

Dit sigui de passada, dins els actes del tricentenari, quants actes es fa record de les revoltes catalanes i anarcoefemèrides del poble senzill , d´obrers que han lluitat per la dignitat de else seves vides, dels morts en camps de concentració i en la lluita de les llibertats democràtiques, dels que han lluitat pels drets civils que ara ens volen prendre,els moviments socials i que tots plegats, tant dignes i que han rebut reconeixements a nivell internacional i desaprofitem o neguem record i homenatge,entre altres l´arrel llibertària i lliure del poble català? Aquí tenim part de la cobardia o oblit voluntari , que amb voluntat es pot corregir, i que el comissari Miquel Calçada si vol, és a temps de dignificar la part sociolaboral de 3 segles que no s´entendria la nostra realitat col.lectiva i que reforçarien un procés pel dret a decidir del nostre futur.
Mentrestant, any a any, actes de record com del Quico Sabaté, mostren un bri de dignitat, de que hi va haver persones que malgrat l´adversitat van donar la vida aspirant a unes llibertats socials i col.lectives, que la societat està en deute de dignificar-les a nivell de Catalunya, i també a nivell local. I posem fil a l´agulla?

Us deixo un homenatge musical a Quico Sabaté dl2013 de Jaume Arnella i la crònica:




Crònica i fotos dels actes en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté
:

Desenes de persones han participat avui al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. L´acte que ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius llibertaris de Catalunya (Col·lectiu a Les Trinxeres de les Terres de Ponent, de Girona, etc), i veïns/es de Sant Celoni i d´altres pobles de la comarca, s´han fet diversos parlaments reivindicant la mem ria d´en ò Quico i la resistència llibertària contra el feixisme.
Per part de la nostra assemblea, hem fet una ofrena floral en record d´aquest lluitador, i durant les intervencions, el company Lluís Guix ha volgut recordar a tots els i les
lluitador/es contra el feixisme a casa nostra.

A més a més, volem destacar que aquest any La Clau de Sant Celoni, també ha organitzat diferents activitats en record d´en Quico com el passi d´un documental i un acte commemoratiu al carrer de Santa Tecla.

Són moltes les accions que s´han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d´en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d´homenatge, així com també l’any 2000 per part d´una comissió celonina en el 40 è aniversari. Més recentment, en el 50 è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT de Granollers i comarca, i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d´un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.

Recordem que al Vallès Oriental hi han més exemples de persones que van formar part de la resistència dels maquis. En aquest sentit, cal fer esment a la figura del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti “Nano” que va pagar amb la seva vida ( com altres companys/es ) la lluita per la construcció d´una societat més justa.

Assemblea Llibertària del Vallès Oriental

 

Més informació:

- WEB CGT VALLÈS ORIENTAL

— TWITTER CGT VALLÈS ORIENTAL

- WEB ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA VALLÈS ORIENTAL

- TWITTER ASSEMBLEA LLIBERTÀRIA VALLÈS ORIENTAL

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La necessitat d´informació més lliure i creïble: tenim moltes alternatives

0
Publicat el 5 de gener de 2014

Continuament, conscientment la gent més compromesa no es conforma amb la percepció dels grans mass media, que tenen determinada linia informativa editorial, que provoca l´esbiaix obeïnt o doctrines polítiques dissimuladament o no, i que tenen un socis capitalistes, i en darrer terme, un finançament bancari, ai làs i de grans corporacions transnacionals que condicionen l´aprofundiment que contradigui els interessos econòmics i posi en escac l´estatus quo i pugui provocar canvis en l´estructura juridico-institucional que provoqui canvi d´arrel a favor d´una majoria social, i si hi ha són sota la vigilància condicionada, que provoca no poques autocensures, tant d´opinadors,i com no de redactors. 
L´explosió informativa, com deia Ignacio Ramonet, de la sobreinformació, i la long tail, la llarga cua que segmenta la informació fa que cada cop més les persones cerquem directament el que ens interessa, utilitzem les eines mòbils per comparar i consumir, busquem i contrastem a la xarxa per aprofundir, segons el nivell de consciència crítica. Tot i així, encara els mitjans sota llicències públiques de televisions i grup mediàtics massius i diaris, compten amb control ideològic i condicionaments bancaris gens dissimulats i de corporacions.

Ho hem pogut comprovar quan es busca crítiques d´alguna de les empreses de l´IBEX35 rarament sorgeixen als grans mass media pels condicionants anteriors i el poder de compra de paquets grans publicitaris, que silencien les critiques o apareixen sumptuoses publicitats, sabedors de dossiers que podrien influir a la cotització bursàtil i mala percepció social de les seves accions corporatives.
O el periodisme ciutadà en l´impunitat a cas Raval,Yassir i de molts altres, l´esclavisme d´Inditex a Brasil, l´explosió de les places públiques amb el #15M o més llunyana vaga general a Estats Units a Oakland convocada per xarxes socials després de 58 anys o #occupywallstreet a la borsa de Nova York.

Per això , cada cop més, hi ha més mitjans autogestionats, sense dependències de capitalistes i banquers, amb voluntarisme i no poca militància que obren escletxa comunicativa i donen la volta i cada cop més qüestionen l´estatus quo mediàtic imperant, de manera que aquests inclús han d´assumir continguts, quan la xarxa esdevé trendings topics a twitter, o vídeos virals massius.
De ben segur, n´heu visitat més d´un, i gaudeixen d´un factor que li manquen massa sovint majoria de grans mitjans: credibilitat.
Hi han des de mitjans portaveu d´associacions, colllectius, sindicats, cooperatives d´ex-periodistes acomiadats de grans mitjans…i moltes firmes amb credibilitat, que cada cop veurem més sovint agafin relleu, que especialment twitter els està difonent, i a la qual caldria incorporar el periodisme ciutadà que suposa twitter,youtube, vimeo i bambuser especialment, de recollir sense filtres captures de vida. 

Inclús aspiren alguns d´ells amb micromecenatges i subscripcions dels seus propis lectors aspirar a la professionalitat i alhora mantenir la independència i dotar de llibertat editorial i continuïtat, que poden treure edicions en format paper o impulsar edicions de llibres o especials, amb reportatges temàtics de profunditat.
La lliure distribució via copyleft fa que faciliti la circulació de continguts i esdevé un veritable quart poder invisibilitzat però que cada cop més condicionarà el poder econòmic i polític des de la trinxera comunicativa, al servei de la majoria social, en època de desmantellament de l´estat del benestar, de retallades socials i de drets i dèficit de llibertat d´expressió.

I pels grans mitjans professionalitzats i linies editorials segrestades, hauria de veure´s un estímul a fer millor les coses, i no poques ocasions un planter de qualitat i transparència que d´incorporar-los, recuperarien credibilitat perduda.

Per fer-hi les vostres aportacions al llistat fet de forma col.laborativament hi empoderar el coneixement de les múltiples alternatives a l´abast amb enllaç internet:

http://titanpad.com/EqDticA64A

(Llistat actualitzat a data 6-1-2014)

########################################################## LISTA DE WEBS DE MEDIOS ALTERNATIVOS / INDEPENDIENTES ########################################################## Este documento es colaborativo, ¡adelante!, aporta lo que conozcas a la inteligencia colectiva 🙂 En la parte derecha encontrarás un chat donde realizar comentarios acerca del documento en sí.

Si sabes sintaxis wiki puedes colaborar directamente aquí: http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios_alternativos
ÍNDICE:
1) Ámbito general
2) Por regiones
3) Otras listas

1) ÁMBITO GENERAL: (por orden alfabético)
http://15mbcn.tv/ (#blog)
http://www.laccent.cat/ L’Accent (#quinzenal, #impresa, #pdf, #articlesonline, #català)
http://agencia29.net/ Agencia 29
http://www.alasbarricadas.org/ A las Barricadas
http://arainfo.org Ara Info
http://www.atlanticaxxii.com
http://www.attac.es/ ATTAC
http://audio.urcm.net/
http://www.bllibertari.org/
http://www.eguzki.net/
http://elboenuestrodecadadia.com El BOE nuestro de cada día http://www.cafeambllet.com Cafe amb llet
http://lacolumna.cat/ La Columna
http://comunicaciolliure.wordpress.com/ Comunicació Lliure http://www.contrainfo.cat Contrainfo.cat
http://cuacfm.org/ Cuac FM
https://www.cuartopoder.com Cuarto Poder – Diario de blogs http://www.cucadellum.org/
http://www.culturaobrera.org/ Cultura Obrera
http://www.datecuenta.org/ Date Cuenta
https://www.diagonalperiodico.net/ Diagonal Periódico http://www.naciodigital.cat/ecodiari/ Ecodiari (Nació Digital)
http://www.eldiario.es El Diario
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/ El Diario: Catalunya Plural http://www.enfocant.net/
http://directa.cat/
http://www.disopress.com/ Diso Press – Agencia de noticias (coberturan sobre todo en imágenes)
http://www.donantdades.com/
http://www.pesolnegre.info (El pèsol Negre, Alt Llobregat i el Cardener) http://www.espiaenelcongreso.com
http://www.extramurs.cat/ [internacional]
http://www.fortapache.es/ Fort Apache
http://fotograccion.org Fotogracción
http://fotomovimiento.org Fotomovimiento
http://www.freeradio.org/
http://fuckingtonpost.wordpress.com/
http://halabedi.org/
http://www.heterodoxia.info
http://www.idemtv.com [TV 2.0 Colectivo LGTB]
http://www.gentnormal.com [webzine de cultura]
http://www.guiadelaradio.com/
http://lahaine.org/ La Haine
http://barcelona.indymedia.org/ Indymedia Barcelona
http://www.infolibre.es/ Info Libre
http://informatbcn.com/
http://www.sindominio.net/irola Irola
http://akalimera.org/ A Kalimera – Radio libre
http://www.kaosenlared.net/ Kaos en la Red
http://kjabata.sourceforge.net/
http://www.librered.net/
http://www.llibertat.cat/
http://www.madrilonia.org/ Madrilonia
http://mamvas.blogspot.com jaque al neoliberalismo
http://www.lamarea.com/ La Marea
http://www.latuerka.net/ La Tuerka
http://masala.cat/
http://www.media.cat/
http://meneame.net Menéame – Agregador de noticias
http://opaii.blogspot.com/
http://www.periodismodigno.org/ Periodismo Digno
http://periodismohumano.com/ Periodismo Humano http://www.polemica.org/modules/news
http://postscriptumradio.org/
http://www.prometheusradio.org/
http://revistacatalunya.cat/
http://www.quehacenlosdiputados.com
http://www.quienmanda.es
http://radioaktivat.org/
http://radioalmaina.org/
http://radiobalamanresa.wordpress.com/
http://radiobronka.info/ca/
http://www.radiocarcoma.com/
http://radiochicharra.noblezabaturra.org/
http://radiochabolo.noblezabaturra.org/
http://www.radioela.org/
http://www.radioklara.org/radioklara
http://www.radiolagranja.org/
http://rl.federation-anarchiste.org/ (Radio Libertaire) http://radiolila.interferencies.net/
http://radiolinea4.net/
http://www.radiolivre.org/
http://radioslliures.org/
http://canangladajove.terrassa.net/ (Ràdio Kaos)
http://radiomai.blogia.com/
http://radiomalva.org/
http://radiomistelera.blogspot.com/
http://www.radiopica.net/
http://radiopinsania.wordpress.com (ràdio lliure del Berguedà)
http://www.revistacatalunya.cat/
http://sindominio.net/piratona
http://www.radioqk.org/
http://radiotopo.noblezabaturra.org/
http://www.revistamongolia.com Revista Mongolia
http://www.rivendellaudio.org/
http://www.rojoynegro.info/
http://www.sindominio.net/radiotopo/
http://www.santsonalliure.org/
http://www.rebelion.org/
http://ruidoenlascalles.blogspot.com
http://www.sants.tv/
http://www.sateva.tv/
http://setantaset.wordpress.com/
http://www.sicom.cat
http://sinpermiso.info/ Revista Sin Permiso
http://soliobrera.cnt.es/
http://www.somatents.com
http://theresetproject.org/
http://tas-tas.org/
http://www.tvanimalista.com [TV 2.0 pro Derechos Animales]
http://latele.cat
http://tercerainformación.es
http://tomalatele.tv
http://www.trasversales.net/
http://www.tribunadeeuropa.com
http://unitedexplanations.org/
http://usurpa.squat.net/
http://vientosur.info/ Revista Viento Sur
http://www.vilaweb.cat
http://xarxapenedes.cat/
http://www.zintzilik.net/

2) POR REGIONES:

A Coruña
http://cuacfm.org/
http://akalimera.org/
http://opaii.blogspot.com/

Alacant
http://radioaktivat.org/
http://radiomistelera.blogspot.com/

Aragón
http://arainfo.org

Asturias
http://www.atlanticaxxii.com

Barcelona
http://www.laintervia.cat/
http://www.favb.cat/node/191
http://acontracorriente.info/
http://wwww.lesaltresveusmontcada.wordpress.com http://www.revistaderipollet.cat
http://www.viumolinsderei.com/ (Molins de Rei, Baix Llobregat) http://int.acampadadebarcelona.org/ [int]
http://eurasiacat.wordpress.com/ [Anàlisi i informació eurasiàtica en català] http://243cat.wordpress.com/
http://barcelona.indymedia.org
http://www.nodo50.org
http://laburxa.cat
http://poblenou.info
http://barrisants.org
http://graciaviva.cat
http://infobaix.org
http://lariuada.cat (El Prat, Baix Llobregat, near BCN)
http://noticies.sirius.cat/
http://es.globalvoicesonline.org
http://independentbarbera.cat
http://portaloaca.com/
http://lahaine.org/
http://masala.cat/
http://www.elbaix.cat/ (El Baix Llobregat)
http://www.pesolnegre.info (Alt Llobregat i Cardener) http://miradescritiques.blogspot.com.es/ (Noticias internacionales ,opiniones, convocatorias sobre el engaño de la crisis, la barbaridad de los recortes, los políticos ineptos, y la actualidad en general. Cerca de 2MM de visitas) http://www.contrabanda.org/contrabanda/
http://radiobalamanresa.wordpress.com/
http://radiobronka.info/ca/
http://radiopinsania.wordpress.com Webs de colectivos http://tanquemelscies.blogspot.com.es/
http://www.iaioflautas.org/
http://rereguardaenmoviment.org/
https://juanandresbenitez.wordpress.com/
http://justiciaxyassir.wordpress.com/ http://desobeimelspressupostos.wordpress.com/
http://assembleasolidaria.org/
http://www.espaicoordinacio.net/noticies-2/ -> agenda http://stopbalesdegoma.org/
http://www.tvanimalista.com
http://www.idemtv.com
http://agorabdn.wordpress.com/
http://www.acampadabdn.org/ Bilbo
http://www.sindominio.net/irola/
http://tas-tas.org/ Burgos
http://burgos-dijital.blogspot.com.es/
http://www.diariodevurgos.com Gasteiz
http://halabedi.org/ Girona
http://www.eldimoni.com/
http://www.cafeambllet.com/press/
http://ariet.cat http://www.elgarrotxi.cat (Garrotxa – A CONFIRMAR) Granada http://radioalmaina.org/ Iruña
http://www.eguzki.net/ Lleida
http://palanca.cat/ Madrid
http://www.latuerka.net/
http://www.radiocarcoma.com/
http://www.radioela.org/

Palma de Mallorca
http://www.culturaobrera.org/
http://sateva.tv/
http://setantaset.wordpress.com/

Pontevedra
http://sindominio.net/piratona

Tarragona
http://pobleviu.cat/

Teruel
http://radiochicharra.noblezabaturra.org/

Uvieu
http://www.radioqk.org/

València
http://www.radioklara.org/radioklara
http://radiomalva.org/

Valladolid
http://www.ultimocero.com/

Zaragoza
http://radiochabolo.noblezabaturra.org/
http://www.radiolagranja.org/
http://radiomai.blogia.com/
http://radiotopo.noblezabaturra.org/

3) OTRAS LISTAS:
http://desconexionibex35.org/blog/lista-de-alternativas/ http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios_alternativos -> aquest llistat estaria bé incloure’l aquí, ja que es troba buit, demà em puc ocupar (tinisima_) Iba a poner http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_medios pero es que no diferencia entre alternativos y vendidos :/ Adelante, Tinisima_, toda tuya ^_^ https://twitter.com/El_Hacedor/journalist-media/members

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La segona Reforma Laboral de l?època PP amb Rajoy entra per la porta del darrera

0
Publicat el 2 de gener de 2014
Us faig present el comunicat de la CGT de Catalunya davant l’aprovació del R.D. Llei 16/2013 i adjunt un estudi comparatiu dels canvis sobre el R.D. Llei ,fet pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado. La barra lliure legislativa per sotmetre a treballadors a un pseudoesclavisme laboral, que inclou promoure la devaluació de salaris, desregularitzar encara més jornada laboral,fer que els contractes parcials siguin a jornada completa de facto i fer que les mútues tinguin potestat per donar altes seguint necessitats de les empreses que els hi donen la gestió:

Aprofitant el rebombori creat per la subhasta del preu de la llum i l’aprovació de la llei de l’avortament, el Consell de Ministres del passat divendres 20 de desembre va colar-nos una reforma laboral encoberta. Es tracta del Reial Decret-Llei 16/2013 (“de medidas para favorecer la contratación estable y la empleabilidad de los trabajadores”). L’aprovació d’aquesta nova reforma de l’Estatut dels Treballadors és un nou atac cap el conjunt dels treballadors i treballadores, suposa una nova precarització de les nostres condicions laborals i, com les anteriors reformes, afavoreix els interessos dels empresaris. Algunes de les mesures més destacables del Reial Decret-Llei 16/2013 són:

1. Mitjançant la modificació de l’art. 12.4 i 12.5 de l’ET es flexibilitzen encara més els contractes a temps parcial. Si bé es recupera la prohibició vigent fins la reforma del 2012 de que els treballadors/es a temps parcial facin hores extres, ara es permet que facin hores complementàries també els que tenen contractes de durada limitada. S’introdueixen a més mesures per a que els empresaris tinguin més facilitats per a imposar aquestes hores complementàries, eliminant alguns requisits d’acord entre les parts. També s’amplien el número d’hores extraordinàries que es poden fer, que poden arribar a ser fins el 60% de la jornada contractada.

2. Amb la modificació de l’art. 34.2 de l’ET es potencia la distribució irregular de la jornada laboral en els contractes a temps parcial en permetre compensar l’excés o la defecte d’hores treballades al llarg dels propers 12 mesos. És a dir, les bosses d’hores ja no es limiten a l’any natural. Els empresaris podran jugar molt més fàcilment amb la distribució irregular del temps de treball, variant la nostra jornada laboral en funció dels seus interessos.

3. S’obre la possibilitat de fer contractes “indefinits de suport als emprenedors” (és a dir, l’anomenat contracte Rajoy de la reforma de l’any 2012) per a contractes a temps parcial. Abans havien de ser de jornada complerta. Es mantenen els beneficis fiscals pels empresaris que els facin, adaptats a la jornada contractada. Aquest tipus de contractes mantenen la resta de característiques de la reforma del 2012: els poden fer empreses de menys de 50 treballadors/es (prop del 99% de les empreses), amb un sou equivalent al salari mínim interprofessional en absència de conveni (o, en el seu defecte, el mínim que imposi el conveni) i un període de prova d’un any, al llarg del qual la finalització del contracte és lliure i gratuïta. En síntesi, es continua facilitant l’acomiadament i bonificant fiscalment als empresaris.

4. Facilita que les ETT efectuïn el préstec de treballadors/es amb contractes en pràctiques i que el període de pràctiques duri tot el temps de treball en l’empresa receptora.

El Reial Decret-Llei 16/2013 ha entrat en vigor el diumenge 22 de desembre de 2013. Realment és com un “premi de loteria” per als empresaris, que tindran més facilitats per a contractar amb sous baixos, facilitats d’acomiadament i d’imposar encara més les jornades laborals. Per exemple, un treballador que accedeix a un contracte “indefinit de suport als emprenedors” però ara amb una dedicació a temps parcial, es pot trobar que l’empresari li plantegi fer jornades fins a un 60% superiors a la contractada i sense retribucions extres (les hores complementàries es paguen com a ordinàries). Quines opcions reals tindrà de negar-s’hi si el mateix contracte permet a l’empresari finalitzar lliurement el “període de proba” que dura tot un any? I, d’altra banda, la possibilitat de disposar de mà d’obra barata i amb una jornada totalment flexible afectarà també les plantilles actuals de les empreses, amb empresaris temptats de substituir-ne una part per a treballadors/es amb quests tipus de contractes de temps parcial.

Davant d’aquest nou capítol de l’atac que estan fent contra els drets socials i laborals, des de la CGT de Catalunya fem una crida a la mobilització constant en defensa dels interessos de la majoria de la població, dels treballadors i treballadores, tant dels que estem en actiu com dels que esperem estar-ho.

Dilluns 23 de desembre de 2013

Secretariat Permanent, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

Informe d’urgència elaborat pel Pofessor associat de la URV i Magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado Domènech:
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Fem memòria: El dret de les dones al propi cos a la revolució del poble català al 1936

1
Publicat el 2 de gener de 2014

Us deixo un recomanable comunicat de la Secretaria de Gènere CGT Catalunya sobre el dret a l´avortament ja a l´any 1936.

El projecte de Llei aprovat al Parlament d’Espanya amb el títol “Los derechos del no concebido y las mujeres embarazadas” és una ofensiva total contra els drets de les dones. El mes de febrer, Gallardón presentarà l´avantprojecte en un parlament en que el PP té majoria absoluta, cedint a les pressions de bases ultracatòliques, feixistes, integristes de l’Opus Dei, Kikos Pro-Vida, E-Cristians i altres sectes profundament misògines, patriarcals i classistes.

És important recordar que al llarg de la història l´avortament ha estat una pràctica comuna, sobretot en les dones de les capes populars, aquelles a les que l´església i els poders dominants han impedit el dret a la formació sexual i reproductiva.(Continua)

Històricament les dones han controlat, fent servir els seus coneixements populars transmesos de generació en generació, la seva capacitat reproductiva. Amb la imposició del model capitalista-imperialista, el patriarcat i el capitalisme es complementen per assignar a la dona el rol de reproducció de la força de treball. Per aconseguir el control dels cossos de les dones el rol ideològic de l´església va ser determinant.

La repressió de part dels estats burgesos mitjançant els Codis Penals va intentar acabar amb les resistències i les lluites de les dones pels seus drets sexuals i reproductius. Malgrat tot, en situacions històriques de revolució, les dones van gaudir de drets.

Els drets de les dones sobre el seu cos va tenir a Catalunya el seu moment de gloria.

Al gener de 1937 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, una llei avantguardista pel dret a l´avortament. En 1916 la República Federal Suïssa, havia introduït una legislació sobre l´avortament. La va seguir la República Txeca al 1925, i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) ho va legalitzar al 1926.

La llei aprovada en el període revolucionari del poble català de 1936 va significar un avanç important sobre les legislacions suïsses, txeques i soviètiques, ja que tenia en compte per la interrupció de l’embaràs causes com les malformacions fetals, raons ètiques de la mare (maternitat no desitjada), malalties de transmissió, causes terapèutiques (malaltia física o mental de la mare), així com factors del dret de la mare a la limitació voluntària de la maternitat.

La llei catalana, que es va accelerar arrel la revolució i sota l’impuls de CNT, ERC i el POUM, va declarar la guerra a les malalties de contagi com la tuberculosi, la lepra, el paludisme, la ràbia i les de contagi sexual.Tot això acompanyat de la millora de la salut pública i laboral, especialment les malalties resultat de la insalubritat als llocs de treball. L’organització popular, els Comitès de Defensa de la Revolució, i la organització Mujeres Libres, van crear a la Maternitat de les Corts, la primera “escola de maternitat conscient” a l’hora que es creava la “escola de la dona treballadora” per formar a les dones.

La llei del 25-12-1936 començava per senyalar la “necessitat d’impedir avortaments clandestins que posaven en risc la vida de la mare. Cal posar fí als avortaments a la clandestinitat, font de mortalitat materna, per a que la interrupció de l’embaràs pugui ser un instrument al servei del poble i efectuat per les persones que tinguin solvència científica i autorització per realitzar avortaments”.

El doctor Felix Martí Ibañez, metge afiliat a la CNT, director de la Conselleria de Sanitat, va escriure en relació a aquest tema: “Mai més mares mortes a causa d’una maniobra avortiva, d´infanticidis per nens nascut sense desig, de dones sense horitzó per un fill que es un estigma d’allò que es vol oblidar, de nens arribats a llars sense pa i pares sense amor”.

Els avortaments es realitzaven a petició de la dona, sense permís de la família i només un cop l’any si no hi havia motivació terapèutica. La llei detallava els centres sanitaris legalitzats per la interrupció dels embarassos i la Conselleria de Sanitat va anomenar comissaris als hospitals autoritzats, per tal detenir cura de l´acompliment de la llei.

Una de les normes establia l’obligació dels metges toco-ginecòlegs a practicar avortaments dins la llei.

La llei catalana volia “dotar al proletariat d’un mitjà científic per controlar la natalitat, sense por als perills del curanderisme”, en paraules del doctor Fèlix Martí Ibàñez.

A la ciutat de Barcelona, els avortaments es van autoritzar a la Casa de Maternitat, Sant Pau, Clínic. Fora Barcelona, es practicaven avortaments a Lleida, Puig Alt de Ter, Badalona, Berga, Reus, Igualada, Olot, Vic, Girona i Vilafranca.

SECRETARIA DE GÈNERE CGT CATALUNYA

Més informació:

- PÀGINA FACEBOOK SECRETARIA GÈNERE CGT CATALUNYA

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari