Ramon Archs Serra

El 27 de juny de 1921 és
assassinat a Barcelona (Catalunya) el destacat militant anarquista i
anarcosindicalista Ramon Archs Serra.
Havia nascut en 1887 al barri
de Sants de Barcelona (Catalunya) i era fill de Manuel Archs
Solanelles, anarquista d’acció afusellat el 21 de maig de 1894
a Montjuïc, i nebot del també conegut anarquista Ramon
Archs Solanelles. Obrer metal·lúrgic de la «Hispano
Suiza», Ramon Archs Serra ja va aparèixer vinculat a
l’atemptat que va patir el rei Alfons XIII a la Rue de Rivoli de
París el 31 de maig de 1905.  Després va ser
elegit secretari de la Unió Metal·lúrgica i
arran d’una vaga del sector el setembre de 1910, va disparar contra
l’enginyer Tous, un dels responsables de la fàbrica «La
Maquinista y Terrestre». A mitjans de 1911 va ser detingut per
aquest fet, però va ser absolt el 12 de novembre d’aquell any.
Amb la CNT en la clandestinitat, en 1912 s’exilià a França,
va fer contacte amb diversos grups anarquistes i participà en
les conferències parisenques de Sébastien Faure. En
1918 va tornar a Barcelona i va esdevenir l’ànima del Sindicat
del Metall de la Confederació Nacional del Treball (CNT).


 Es
va mostrar sempre partidari de fer servir la violència per
lluitar contra la repressió patronal i estatal. En 1919 va ser
detingut, apallissat i tancat a la presó Model de Barcelona.
Aquest mateix any va ser nomenat president del Comitè del
Sindicat del Metall i l’any següent secretari del Comitè
de la Regional de Catalunya de la CNT. En 19120 va ser declarat
sospitós d’haver participat en l’atemptat contra el president
de la Federació Patronal Fèlix Graupera. Després
d’una gran batuda el novembre de 1920 que va decapitar
l’organització, va encarregar-se de les relacions amb el
Comitè Nacional clandestí cenetista. El desembre de
1920 es va ocupar d’organitzar amb Simó Piera i Pere Vandellós
la defensa contra les agressions de la conxorxa policiacopatronal en
ple període del pistolerisme. La policia li va adjudicar gran
nombre d’accions contra els pistolers del Sindicat Lliure i contra la
patronal. Va proposar l’eliminació de l’inspector Espero, del
membre del sometent Jaume Pujol, del governador Martínez Anido
i del president del Consell de Ministres Eduardo Dato, i va ser
elegit per preparar els detalls de l’atemptat. Va triar tres
militants del Sindicat del Metall per a l’acció: Ramon
Casanellas Lluh, Pere Matheu Cusidó i Lluís Nicolau
Fort, i al grup es va afegir Llúcia Fors, companya de Nicolau.
El febrer de 1921, sota la identitat falsa de Miguel Guiro Prix,
va comprar la motocicleta amb sidecar que havia de servir per
a l’atemptat que havia d’assassinar el president Dato. Fruit d’una
delació, la policia va ordir un parany i el va detenir el 25
de juny de 1921 a la plaça de la Universitat de Barcelona i
portat a la comissaria de la Via Laietana. Dos dies després,
durant la nit del 27 de juny, se li va aplicar la «llei de
fugues» i el seu cos, cosit a trets i amb ferides d’arma
blanca, va ser trobat al carrer de Vila i Vilà de Barcelona
(Catalunya) amb clars signes d’haver estat abans torturat i
desfigurat. Sa germana, Amor, també va ser membre dels Grups
de Defensa Confederal i va ajudar a passar a França Nicolau
després de l’assassinat de Dato.

 

Extret de Anarcoefemèrides, efemèrides anarquistes

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *