Zuberoa Euskal Herriko herrialderik txikiena da, bai eta biztanle gutxien daukana ere, 17.000 pertsona inguru hain zuzen ere. Ipar-ekialdean kokatuta, Gaskonia mugakide du, eta Aragoiko muga ere hurbil-hurbil dauka. Kultura adierazpenik ezagunena pastoralak dira, tradizio luzeko herri-antzezlanak direnak. Maskaradak ere lurralde txiki honen ondarearen zati ezaguna dira, neguko inauteriak direnak. Euskal herri kantagintzan zuberotar abeslarien ekarpena oso aipatzeko modukoa da, eta bertako euskalkiak ere jakin-mina pizten segitzen du exotikotasunagatik. Baina aurten, bestelako eskaintza harrigarria ekarri digute Zuberoatik.
Zuberoa és el territori basc més petit, amb aproximadament 17.000 habitants, i està situat en l’extrem nord-oriental, al costat de Gascunya i Aragó. Les seves aportacions culturals més conegudes són les “pastorals” i les “maskaradak”,
però també els cantants tradicionals i el seu exòtic dialecte. D’altra banda, aquest any d’aquest territori ens ha arribat una aportació sorprenent.
Euskarazko zinemaren ekoizpena azken urteotan biderkatu egin dela aipatu izan dugu beste batzuetan blogean. Ia mota guztietako lanak egiten ari dira geurean azken aldiotan, pozteko modukoa dena zalantza barik. Oraingo lan hau, esan bezala, Zuberoatik dator, zubereraz egin dute eta ausardia handiz jokatu izan dute emaitza orijinala baino orijinalagoa eskainiz. Ipar Euskal Herritik orokorrean oso lan gutxi egin izan dute historian zehar zinemaren alorrean. “Xora”-k lehorte luzearekin amaitu du eta euri goxoa ekarri du ipar-ekialdeko txoko horretatik. Topikoekin apurtu du hein handi batean, gainera, eta mendi inguruko paisaiekin batera gaur egungo gizartearen isla ere bada luzemetraia hau, nostalgikoa baino enigmatikoa den pelikula hau. Ongi jin!
En els últims anys estan produint treballs de cinema en basc de gairebé tots els estils, una notícia excel·lent sens dubte. Però del País Basc Nord les aportacions han estat molt escasses fins ara. “Xora” ha acabat amb aquesta sequera i ha portat la pluja des d’aquest racó. Ha trencat amb molts tòpics i és a més a més un llargmetratge valent i molt original, més enigmàtic que nostàlgic, fet en el dialecte local. Benvingut!