24 de gener de 2010
1 comentari

Vòla, vòla, Calandreta…

I a trenta ans que neishec, en 1980. I a trenta ans que comencèc a volar e eth viatge que dure encara. Aquera prumèra Calandreta paulina qu’aguec ua fraia, era escòla besierenca de l’Ametlièr, e fòrça d’autes mès, e neisheren es prumèrs calandrons. E aqueri calandrons que creisheren, e damb eri era escòla, e alavetz que neishec eth prumèr collègi, e aué que son ja 53 establiments Calandreta (51 escòles e 2 collègis) qu’escolarizen 2.755 calandrons.

Calandreta, qu’ei conseqüéncia dera resisténcia dera cultura occitana, represente un projècte pedagogic alternatiu ath dera Educacion Nacionau francesa, un projècte d’educacion immersiva (o aumens bilingua, occitan-francés) qu’ei, ath còp, individuau e confederat, peth madeish caractèr dera organizacion, arraïtzat en territòri, ar entorn naturau e culturau mès immediat, mès hènt partida d’un contèxte associatiu occitan globau e damb d’autes organizacions (Diwan, Seaska, Bressola…) que totes compòsen ua confederacion d’escòles bilingües der Estat francés.

 

Entà hestejar es sòns prumèrs trenta ans coma cau, aguest passat dissabte que s’a hèt ua jornada de pòrtes dubèrtes de Calandreta de tota Occitània. Qu’a estat era escadença de hèr-se a conéisher, de daurir-se a un mon exterior que tot soent desconeish era realitat lingüistica occitana, se non i é refractari, entà trincar es estereotips qu’empedissen eth bon desvolopament de Calandreta.

Per aquerò que cau vantar iniciatives com era qu’a amiat, non hè pas guaire, era Calandreta de Lescar, que proposèc as comerçants dera vila afiches damb repervèris en occitan, com ua manèra pedagogica e diferenta de socializar era lengua e de transmission dera lengua ara invèrsa: en aguest cas, deth petit tath gran.

 

Trenta ans qu’ei pòc de temps, encara, entà poder hèr ipotèsis de futur, tà poder pronosticar quina serà era evolucion futura dera associacion. Çò segur ei que trenta ans ja ei pro temps entà conéisher es trebucs, tà saber quini son es enemics -es possibles predadors d’aguest ‘audèth’-, com es responsables politics qu’amaguen era sua ostilitat lingüistica damb arguments tecnics incredibles e es problèmes, tot soent monetaris: tà poder crompar un terrenh o un locau on plaçar era escòla, per exemple, o tà conéisher çò qu’an vengut es calandrons, d’adults, que n’i a qu’ensenhen as calandrons actuaus, e s’a servit entà transméter era lengua e hèr-la mès visibla en contèxte sociau globau.

 

Eth futur que’s presente incèrt donc: mès que cau èster optimistes e demorar que cada còp i age mès escòles, e mès collègis e, tara annada que ven ja, eth prumèr licèu, qu’ei previst que se daurisque en Grabèls, e que contunhe era politica de dubertura d’establiments (en Gironda, en Dordonha…), maugrat que tostemps calgue eth vejaire favorable deth politic que govèrne, sigue de dreta, sigue d’esquèrra, e eth consentiment der organisme que’n depen: sigue era region, sigue eth departament, sigue era municipalitat, qu’ei generauments era proprietària des locaus a on son plaçades fòrça calandretes. Era batalha qu’ei continuada e era guèrra ei pas acabada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!