1 de juny de 2011
1 comentari

Musica viva

Se i a quauquarren que mòstre era
vitalitat dera cultura occitana aué qu’ei era musica: que i a cantaires e còrs
e grops pertot Occitània, de nòrd (tRaucatèrme)
a sud (Bramatopin), e d’èst (Lhi
Jarris
) a oèst (Familha
Artús
), e de toti es estils musicaus: grops polifonics vocaus des classics,
sonque d’òmes, hemnes o mixtes, e qu’an arribat a arténher renomada mondiau: Lo
Còr de la Plana,
La Mal
Coiffée
… tà non citar-ne qu’un parelh de toti es que i a. Mès non sonque
de polifonies viu era cançon occitana: en fòlc, pòp e ròck que son tanben
nombrosi es cantaires e grops occitans que bèth temps a que jòguen enes emponts
d’ací e de delà.

Dilhèu aguesta suberabondància
musicau -se la comparam damb d’auti sectors- non ei sonque eth resultat dera volontat
d’afirmacion identitària coma responsa ara persecucion culturicida francesa,
qu’a negat era legalitat dera lengua d’òc enes institucions, en ensenhament, que
l’a redusit a ua preséncia infima enes mèdias (premsa, ràdio o television)… e
que l’a permetuda -s’ei que cau demanar era permission tà emplegar era lengua
de cadun- sonque en domeni folcloric.

 

Ath començament, era naua cançon
occitana deuec béuer des hònts dera tradicion dera cançon francesa, cantada en
francés per… occitans! Rebrembem per exemple es figures de Charles Trenet,
qu’ère narbonés, de Gilbert Bécaud, eth provençau de Tolon, o un aute provençau
renomat:
Georges
Brassens
, eth tolosan Claude Nougaro, etc.,
tota ua còlha de cantaires qu’era tradicion francimanda s’a apropiat, toti mens
Claudi Martí, un qu’a cantat, que cante e cantarà en occitan, dilhèu pes sues
arraïtzes… aragoneses!

 

Mès actuauments cau remercar era
creativitat e dinamica musicau occitana en toti es estils. Entre es claus tà
poder explicar eth fenomèn: auer ua tradicion culturau potenta e auer pro imaginacion
entà poder méter ath dia aguesta tradicion, que sense deishar de guardar mès
enlà des frontères occitanes (entàs autes cultures mediterranèes, tà Brasil o
Jamaica) potze ena tradicion -soent combativa contra era politica francesa
d’assimilacion-negacion- e reinvente ua identitat en tot barrejar-se damb eth
jazz, eth blues (Moussu T e lei jovents), eth dub (Mauresca
Fracas Dub
), eth ska (Goulamas’k),
eth reggae (Nux Vomica), eth ragga (Massilia Sound System),
eth rap (Lou
Dàvi
), eth fòlc-ròck (Lou Dalfin),
eth punk (Hantaoma) o era musica electronica (Oc)
e experimentau (Dupain)
sense desbrembar era nauèra naua cançon, damb cantaires: Joanda, Joan-Francés Tisnèr, Liza,
Patric e grops: La Talvera, Nadau… que dempús de trenta sies ans ja a ua
trajectòria professionau mès qu’indiscutibla.

 

Era existéncia d’aguesta varietat
de grops e d’estils a permetut tanben d’establir ath long deth territòri
occitan e damb ua periodicitat annau, quauqui hestaus musicaus tà gaudir
musicauments der ostiu occitan: eth Festen’Oc ena Arièja, eth Total Festum en
Lengadòc, eth Hestiv’Òc de Pau o era Estivada de Rodés (qu’enguan hestege era
sua dètz-e-ueitau edicion ja), qu’era sua tòca ei era promocion des artistes
occitans, damb era difusion en viu d’espectacles musicaus, entà hèr-les a
conéisher en interior e en exterior des païsi d’Òc, ua projeccion internacionau
(tà Belgica, Soïssa, Alemanha, Anglatèrra o Japon) qu’ei visibla ena agenda
d’aguest mes de junh de Xarnege, Moussu T…, Coriandre… o deth geniau e
inclassificable Tisnèr.

 

Gauditz
dera musica!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!