El passat Onze de Setembre varem viure una jornada històrica, que marcarà un abans i un després en el procés cap a la independència de Catalunya. Una manifestació on prop de un milió i mig de persones sortiren al carrer per tal d’expressar el seu anhel sobiranista. S’han fet diferents discursos i debats sobre el perquè de tot plegat, amb el paper que hi juga la crisi econòmica, la retalla de l’Estatut aprovat pel Parlament, etc…
Així, Espanya es mostra a nivell lingüístic com a un territori de pretesa condició monolíngüe, on la resta de llengües que es parlen a l’estat no haurien de tenir cap condició oficial tret d’actes folklòrics. Ja hem anat veient exemples contínuament, com la persecució del català a l’ensenyament, la prohibició de poder veure canals d’altres comunitats (veure http://blocs.mesvilaweb.cat/llenguesvives/cat/3708), el titllar la nostra llengua d’ “aragonès oriental”, etc…
Així les coses, la manifestació de la Diada va ser un “PROU!” contundent, de molta i molta gent que no tenim cap necessitat que ens “Escolti Espanya” ja que cerquem el no tenir-hi res més a veure més enllà d’una relació de veïnatge.
Quan escrivíem aquestes ratlles ens varem assabentar de la mort en accident de muntanya a l’Himalaia d’en Martí Gasull, de 43 anys, impulsor i ànima de Plataforma per la Llengua. Amb ell varem mantenir contactes esporàdics al voltant de diferents temes sobre activitats de la Plataforma, i cal destacar el seu paper en ajudar a fer d¡aquesta entitat un referent en la defensa activa de la llengua catalana en tots ela àmbits públics i d’ús. Destacaria principalment els seus inicis, on la Plataforma va venir a suplir un buit en el món de l’activisme en favor e la llengua, quan semblava que amb la vessant normativa-legislativa ja coberta, no caldria ser activistes al carrer.
En Martí se’n va fruit de la muntanya, una de les seves passions a banda de la llengua catalana, fent quelcom que l’entusiasmava. Descansi en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!