Occitan, lengua d?amor, mès… lengua deth Torn?
Que ditz Patrick Lavaud, director de cinèma e deth documentau Lenga d’amor, qu’inaugurèc era siesau Mòstra de Cinèma Occitan en Lhèida, que damb aguest film a volut hèr un aumenatge ara lengua des sòns pairs-sénhers, mès d’un punt de vista sociau e de relacion entre es persones, ath delà der acte de reivindicacion politica que tostemps represente, encara, hèr un film en occitan.
Mès ena situacion lingüistica que se tròbe era lengua occitana, non n’i a pas pro de servir-mo’n ena intimitat amorosa.
En tot conflicte lingüistic, eth contròtle des mots qu’ei prioritari: eth lenguatge contribuís a definir eth camp de batalha, era termièra entre es litigants, e es toponims que son era mòstra evidenta qu’eth vencedor a imposat era sua lengua. E eth Torn de França qu’ei, dempús de cent edicions, era propaganda entà hèr mès grana era grandeur… e tà amagar era realitat linguistica des autes nacions que non siguen era francesa.
Per contra, qu’auem comprovat ena prumèra setmana e mieja de competicion ciclista qu’eth francés ei era unica lengua oficiau dera corsa centenària qu’enguan hè rota per carretères còrses, bretones, franceses e occitanes… Dempús de cent edicions encara non an cap de respècte pera toponimia occitana, e trobam escrit Nice en lòc de Niça; Cagnes-sus-Mer per Canha, Marseille per Marselha… o Ax, Saint-Girons e Bagnères de Bigorre en lòc d’Acs, Sent Guironç e Banhèras de Bigòrra. E ena toponímia menor encara trobam mès exemples dera deformacion francimanda dera lengua pròpia d’Occitània, der estil d’escríuer Mont Ventoux per Ventor, Peyresourde peth Pèirasorda e tanti d’auti pòrts de montanha mitics des Aups e des Pirenèus. Deuant d’un panatòri lingüistic com aguest, serie un acte de justícia restituïr eth nòm originau a cada lòc e a cada causa.
Didie era setmana passada eth companh Iñaki en sòn article en aguest blòc, qu’era comunitat lingüistica basca ven d’auer ua victòria esportiva, parciau, mès importanta. Era comunitat lingüistica occitana non participe en Torn de França se non ei en accions individuaus o, coma collectiu, coma part dera francofonia: eth dia qu’en Torn pogam liéger eth nòm de totes es nòstes viles e pòrts de montanha en occitan, alavetz qu’auram artenhut eth malhòt jaune!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!