13 de febrer de 2013
0 comentaris

Mundu eleanitzean gu

Otsailaren egun hauetan amaituko da azaroaren erdialdetik Donostiako San Telmo Museoan zabaldutako erakusketa interesgarria. “Badu bada” izenekoa, milaka herritar erakarri du eta zeresan handia eman dute bertan egindako bisita gidatuek, hainbat pertsona ezagunek aurkeztutakoak (Itxaro Borda, Luisa Etxenike eta Harkaitz Cano idazleak, Maialen Lujanbio eta Amets Arzalluz bertsolariak, Iñaki Perurena harrijasotzailea, besteak beste). Koldo Mitxelenaren esaldi batek ondo jasotzen du erakusketaren mamia: “Misterioa euskararen jatorria baino bere biziraupena da”.
En aquests dies acabarà en el Museu San Telmo de Donostia una exposició que va començar al novembre i que ha atret a moltíssimes persones. El títol es refereix al lloc de la nostra llengua en aquest món plurilingüe. Una de les activitats més comentades han estat les visites guiades, dirigides per gent molt coneguda del país. Una frase ha estat molt comentada també i resumeix ben tot aquest: “El misteri més que l’origen del basc és la seva supervivència” (K. Mitxelena).

Egun hauetan ere, jakin dugu Jean-Louis Calvet etnolinguistaren barometroak emandako datuak. Bertan munduko hizkuntzen ranking bat eskaintzen du, parametro batzuk kontuan hartuta, eta lan mamitsu honen arabera geure komunitatea 51. postuan agertzen da mundu mailan gaur egun, 563en artean. Ingelesa, espainiera eta frantsesa lehenengo hirurak dira, portugesa 9.a, katalana 19.a, okzitaniera 46.a eta galiziera 49.a, beste askoren artean. Asturiera eta aragoiera ez ditut topatu, probatu zuek begiratzen bestela.


En aquests dies també hem conegut les dades del baròmetre del sociolingüista J.L. Calvet. Utilitzant diversos paràmetres ha ordenat per pes o importància 563 llengües del món: La nostra apareix en el lloc 51, en el 49 el gallec, el 46 l’occità, el 19 el catalá, el 9 el portuguès i els 3 primers anglès, espanyol i francès.
No he trobat l’asturià ni l’aragonès.

Kontua da geure komunitatea munduan nolabait ezaguna eta aitortua den bitartean, batzuk (betikoak) prestigioa kentzen tematuta dabiltza. Horren adibide ona da Jose Ignacio Wert hezkuntza ministro espainiarra eta bere esfortzuak gaztelera ez diren hizkuntzei balioa kentzeko. Hor dago Frantziako administrazioa zalantzan jartzen ikastolen eredua eta etorkizuna Ipar Euskal Herrian. Hor dugu hamaikagarrenez Nafarroako Gobernua Euskalerria Irratiari emititzeko lizentzia ukatzen, elkartearen aldeko kanpaina handiari muzin eginez. Baina, harrigarria bezain mingarria dena, hor daukagu Eusko Jaurlaritza berria osatzen duen EAJ alderdia betikoekin bat egiten haur-eskoletan “gaztelerak leku gehiago” edukitzearen alde egiten.

L’assumpte és que mentre tenim un cert reconeixement i valoració a nivell mundial, alguns (els de sempre) s’obstinen a voler llevar-nos prestigi. Aquí tenim els esforços del ministre espanyol Wert. També l’obstinació de l’administració francesa per posar en dubte el model i el futur de les ikastolas al País Basc Nord. També l’enèsima negativa del Govern de Navarra per permetre oficialment l’emissió de l’emissora local més potent en basc. Però més sorprenent i dolorosa és l’actitud del PNV, actualment al Govern Basc, d’unir-se als de sempre per demanar “més espai al castellà” a les escoles infantils.

Batzuk tematuta dabiltza gutxien daukanari kendu eta gehien daukanari emateko, Robin Hooden ereduaren alderantzizkoan. Baina gu tematuta gabiltza bizirauten baino bizitzen, bete-betean, mundu eleanitz honetan.

Alguns s’obstinen a llevar al que menys té per donar al que més té, al contrari que Robin Hood. Però nosaltres seguim obstinats a viure plenament, més que sobreviure, en aquest món plurilingüe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!