4 d'abril de 2011
0 comentaris

Connexion bascogascona

Es edicions gascones Per Noste, amassa damb Maiatz,  que vien de publicar Escrivans/Idazle, un libre compilatòri bilingüe d’autors occitans e bascos que mos permet hèr un exercici de literatura comparada enes lengües respectives.

Occitans e bascos que compartim un paisatge geografic que tèrmie er un damb er aute, e qu’a servit entà partejar experiéncies vitaus ath long des sègles, mès tanben un madeish paisatge identitari minorizat e massa còps invisibilizat pes pseudocultures dominantes. Aguest paisatge identitari e culturau comun que se hè visible ara, ena sua expression literària, damb aguest obratge collectiu, damb òbres devint-e-un escrivans, poètes e poetesses, narradors, dramaturgs, condaires… que compartissen, cada un ena sua lengua, eth besonh d’escríuer.

Ath long des mès de trescentes planes de tèxte de genres diuèrsi, es diferentes votzes, qu’an coma nèxecomun era presa de consciéncia que les estaque ara sua lengua, pr’amor que fòrça an estat, o son encara, ensenhaires (Joan Miquèu Dordeins, Marikita Tambourin, Robèrt Lafont, Piarres Aintziart, Aurelia Arkotxa), cantaires (Maria Elena Cauhapé, Mixel Thikoipe), condaires (Joan Pèir Darrigrand, Koldo Amestoy), etc., mòstren era sua preocupacion per tèmes universaus, d’un costat e der autedera frontèra, ua frontèra, o frontères, que maugrat auer estat “impausadas peus òmis”, en paraules d’un des personatges d’Itziar Madina: “que son hèitas tà estar passadas”.

Entre d’auti tèmes, que’s cante, per exemple, ara lengua mair: “Que t’anarèi cantar, ò ma lenga mairana […] atau que’m diseràs los mots qui ne sèi pas”, Aulhera deus mots, de Marie-Rose Feugas Mayo, e deth combat per aguesta lengua, tà non vier un: “pòble denegat, provincializat, vergonhós. E puish, tà qué serveishen pòbles e lengas s’an a estar instruments d’opressions, d’irrespèctes, d’exclusions? Lo combat qui devem miar qu’ei lo combat tà la paraula, e la paraula, mic, que l’avem tots dus, occitana”, Blind Date, de Joan Loís Lavit.

Que se parle, tanben, de mitologia pirenenca, o des ligams linguistics entre es dus païsi, e dera importància de conéisher era lengua deth vesin entà comerçar: “Que calèva comandà’us en basco [los braus] entà avançar, arrecular, arrestà’s… Mes aqueths quauques mots deu país vesin qu’avèn un gran avantatge: quan los braus deu pair plan masets, nets e escricats, peulusents e bascofònes e passavan la termièra delà Sauvatèrra, qu’obtienèvan suu pic la nacionalitat basca […], Lo marcat de Garris, de Gilabèrt Nariòo. O de premonicions sus era fin dera umanitat: “D’invencion en invencion, l’umanitat faguèt son creis, la guèrra tanben […] del mai l’umanitat s’umanizava, del mai los massacres se fasián grands […]. Es aital que desapareguèt l’umanitat, e amb ela las bèstias, las plantas e los micròbis. Tot çò viu!”, Conte de l’escolan fadat e del planeta besson, de Robèrt Lafont. E tanben i a mòstres de sensibilitat ecologica e de critica deth sistèma productivista dominant: “[…] la vaduda de l’industria que cambiè en pregondor l’anar deu monde […] un espèr de sotada peus uns, un tesaur vertadèr peus autes, mes d’on sortiva de l’uelh dusau ua pollucion regulara e vededera de la quau cadun e pagava l’alhada: vits destrusidas, castanhèrs malauts, allergias […], Terroristas passius, de Lionèl Labòrda.

Per sòrt, que n’i a qu’encara cren ena vitalitat dera nòsta lengua entà produsir literatura cada dia: “Au moment quan lo dia eslamejant e’s lhèva au pè deu cèu, mila pensadas que gesseishen en nosautes…”, Arraioz bustitzen, d’Auxtin Zamora.

Coma podetz comprovar, ues literatures que non viuen cap isolades deth mon, pr’amor que: “lo qui eiembarrat en ua taralaca qu’ei fotut” (Biziaren amarauna, de Lucien Etxezaharreta), senon literatura locau, mès universau coma tot: non vos semble?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!