19 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

La llengua de Xammar (i 2)

Si en el darrer apuntament vam veure el ‘coixí’ de l’escriptura d’Eugeni Xammar, avui farem unes pinzellades sobre la genuïnitat de la llengua que fa servir. Per això reproduirem uns quants fragments de ‘Seixanta anys d’anar pel món‘ (Quaderns crema, 2007). De cada un, en remarcarem mots o locucions que el llenguatge periodístic ha negligit i que han estat suplantats per calcs de l’espanyol. Som-hi.




Escambell, trampolí o plataforma?

«Foragitat del partit republicà català i del diari que des de feia cinc anys li havia servit d’escambell, l’antic agent del Ministeri de Governació […]»

Guarnits, arreglats o apanyats?

«Aquesta és la situació: els obrers francesos canten ‘La Internacional’ i fan navalles que s’han de vendre a tres francs la peça; els obrers alemanys no canten ‘La Internacional’, però fan navalles que es poden vendre a tres francs la dotzena. Estem ben guarnits!»

Un túnel no és un gran forat?

«Ens havíem ficat en una foradada de la qual no sabíem ni podíem saber si seria més curta o més llarga.»

Abans de la trucada

«Em va sorprendre un cop de telèfon de Manuel Chaves Nogales, subdirector nominal i director efectiu del diari Ahora, que jo representava a Berlín.»

Les ocasions escombren les avinenteses

«El fet real és que durant els anys de la República totes les avinenteses em semblaven bones per a fer un salt de Berlín a Barcelona.»

En absolut?

«Aquesta barreja de motius, que jo estic perfectament disposat a admetre, àdhuc donant preferència als de caràcter particular, no canviaven ni poc ni molt els fets dels quals donava fe l’ex-secretari del jutjat.»

La genuïnitat de Xammar no ens l’acabem pas ací, ni en els centenars d’exemples semblants que podríem trobar en qualsevol recull d’escrits seus.

D’expressions que ens costaria de trobar en els diaris i llibres d’avui, n’hi ha més, com ara aquestes:

«A la casa Schetlin and Hanart no vaig fer-hi gaire molsa, el temps just de cobrar-hi una gratificació de Nadal de cinquanta francs.»

«[…] formen part del patrimoni moral i material del poble anglès, de tot el poble, de tots els seus estaments, rics i pobres, aristòcrates i manobres, fabricants i terratinents, obrers de les ciutats i homes del rostoll

«Quan tot fou dit i convingut, jo no podia tenir ja cap mena de dubte sobre la identitat de la meva clienta.»

«A París, l’hivern de 1944-45 va ésser un hivern del botavant

No podem pas acabar aquests articles sense referir-nos a la construcció del discurs xammarià, que és un dels puntals del seu estil. Potser en una altra avinentesa podrem aprofundir aquest aspecte. Avui ho haurem d’enllestir amb una definició si és no és metafòrica: la frase típica de Xammar és una frase nítida, si convé llarga, si convé amb repeticions i, sobretot, amb la força d’un cop de puny sobre la taula. En vam veure molts exemples en la sèrie del mes passat. Només cal repassar el final de tota una colla d’articles, per exemple, els dels dies 4, 15 i 25 d’agost.

Acomiadem, de moment, Eugeni Xammar amb un d’aquests paràgrafs contundents:

«No manca gent que creu que Hitler no va ocupar l’Àfrica del Nord perquè el general Franco no li va donar permís de pas per Espanya. El món és un lloc ple de ximples i la immensa majoria estan mal informats. Si Hitler no va anar cap a l’Àfrica del Nord immediatament després d’arribar als Pirineus fou perquè Hitler era un dement i en aquell moment la seva demència anava orientada cap a altres horitzons.»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!