Els calendaris
Aquests dies tenim sobre la taula calendaris de tots colors. El que estan debatent les forces polítiques catalanes (PSC-PSOE, PP i Ciutadans, no evidentment) representades al Parlament sobre com posar fil a l’agulla al dret a decidir, declaració d’independència, referèndum etc., i el que estan bastint des de les espanyes el PSOE i el PP.
Ambdós parlen de Catalunya, el primer per veure com ho fem per deixar d’un cop España i l’altre per fer valer la unitat que recull la constitució.
No sé com acabarà tot plegat, però el que si sé és que els que fan el debat des del Parlament difícilment es posaran d’acord amb un document que reculli la sensibilitat expressada a la manifestació de l’11 de setembre, que no és altra que la voluntat clara d’assolir la Independència. I ho dic perquè veig que alguns dels actors, segur, que no volen realment això. En no gaires dies veurem la voluntat i les intencions de cada un d’ells. A veure si entre tots ho entenen i fan seu el full de ruta que ha marcat l’Assemblea Nacional Catalana. Els únics que tenen clar un calendari i una fita.
El calendari dels espanyols només serveix, altre cop, per defensar la unitat territorial amb l’únic instrument que durant segles han fet servir, el de la por, l’amenaça i la veritat absoluta. Negant per activa i per passiva una realitat que porten segles ofegant.